Cal establir un mínim de participació en el referèndum de l’1 d’octubre? No. Sense imposar un llindar el resultat serà vinculant? Sí. Al llarg dels últims mesos, un dels temes que genera més controvèrsia —entre molts d’altres— és el percentatge de participació que cal assolir perquè el dia 2 d’octubre es puguin aplicar els resultats obtinguts en el referèndum. Doncs, justament, la participació no és un dels problemes que més maldecaps ens hauria de generar perquè —si ens fixem en altres casos— la resposta o solució a aquesta crítica és ben clara.

Si com diuen els seus promotors, aquesta ha de ser una votació “com sempre”, la manera habitual de procedir en un referèndum —com en la majoria de comicis— és no exigir un mínim de participació. Quan es parla de garanties, aquesta també s’ha de complir. Qui vol fixar un mínim de participació? Probablement, els partidaris del “NO”, que troben així una forma per abstenir-se.

D’altra banda, cal dir que la majoria de referèndums que han exigit un mínim de participació han estat acordats. És a dir, per voluntat de les dues parts, s’ha establert que calia superar un determinat llindar. Aquest és el cas, per exemple, de Sudan del Sud. L’any 2011 es va celebrar una votació i es va fixar un mínim de participació del 60% del cens. Però, repetim, aquest és l’acord al qual es va arribar quan es van determinar les regles del joc. I, de moment, això no succeeix en el cas català. Per tant, el dia que el govern espanyol vulgui asseure’s a negociar un referèndum, aleshores potser es podrà també determinar aquest punt. Mentrestant, fem política comparada i mirem com ho han fet en d’altres països. Un altre exemple és el cas escocès. En aquella ocasió el govern britànic no va imposar cap mínim per poder considerar vàlid el resultat. Com tampoc es va fixar un llindar en els referèndums del Quebec celebrats el 1980 i el 1995.

I què hi diu la Comissió de Venècia? Doncs el mateix. Que no s’han d’imposar mínims de participació. I la justificació d’aquest òrgan consultiu del Consell d’Europa és, justament, la mateixa: no es pot estipular cap quòrum perquè aleshores els opositors a la proposta que se sotmet a referèndum poden abstenir-se en comptes de votar-hi en contra. I, en aquest sentit, la Comissió considera que fomentar l’abstenció és un símbol de debilitat democràtica.

Per tant, si no canvien gaires coses i el referèndum s’ha de celebrar sense un acord amb l’estat espanyol, no s’ha d’exigir un mínim de participació per poder aplicar el resultat. Cal garantir moltes coses —un cens, unes paperetes, uns col·legis, un resultat vinculant— i la ciutadania respondrà, participarà.