Del 10 al 19 de setembre, la Setmana del Llibre en Català celebrarà la seva 39a edició. Gairebé dues dècades després, els organitzadors han aconseguit consolidar en el calendari un dels esdeveniments culturals més destacats del país. Un petit oasi, un refugi, un lloc de trobada, un espai per compartir el plaer dels llibres. En un món de presses, caòtic, capriciós i confús potenciar la lectura és una petita proesa. I si l’objectiu és cultivar i difondre els llibres en llengua catalana és un acte heroic.
Llibreters, editors, autors i lectors es troben, recomanen, expliquen, pregunten, s’interessen, compren, valoren i estimen. Ho fan perquè, malgrat les diferències editorials o els criteris comercials, tots ells saben que el més important és cuidar la nostra literatura. Com em va dir un dia l’editora Maria Sempere, el que ens mou a tots, pràcticament sense excepció, és les ganes d’intentar aconseguir que l’oferta en català sigui significativa. Cito textualment el que em deia la Sempere: “Cal potenciar i cuidar aquest tresor cultural: la nostra llengua”.
I ells ho fan de forma discreta i invisible. Però hi ha qui, malgrat el risc, aconsegueix recomanar llibres a la televisió. Perquè sap que la política, la cultura, la natura, la gastronomia o l’art és indissociable de la vida. Malauradament, adobar espais de crítica, de reflexió i de pensament no és freqüent. Però en Xavier Grasset ho ha aconseguit i, per tant, ens fa feliços saber que s’endurà el primer premi Difusió de la Setmana del Llibre en Català.
Perquè ha aconseguit fer de l’excepció una virtut, de la singularitat un èxit, de la constància un referent. En el seu programa descobrim autors i llibres, un fet que hauria de ser més habitual en molts altres espais de TV3. Per tant, enhorabona i gràcies, Xavier Grasset. I amb vosaltres, estimats editors, autors, llibreters o companys lectors, ens retrobem durant la Setmana del Llibre en Català. Celebrarem, un any més, que l’edició en la nostra llengua segueix persistint.