Des de l’inici de la pandèmia una frase s’ha anat repetint com un mantra: “Ens en sortirem”. Però jo he optat per no reproduir-la quan es parla de la crisi del coronavirus. No em convenç i em genera moltes contradiccions. Que els Obeses cantin “Ens en sortirem. M’has de creure si et dic que ens en sortirem” com a himne d’homenatge a l’1 d’octubre i a la gent que es va arromangar per fer-lo possiblement em sembla encertat. Però en la lluita contra el virus entren en joc unes altres variables.

Per això, prefereixo dir “Tirarem endavant”. Perquè és evident que no ens n’hem sortit. Moltes famílies han perdut éssers estimats, moltes botigues han hagut de tancar, moltes empreses han patit una forta caiguda d’ingressos i molts dols no s’han pogut fer. Per tant, dir que “ens en sortirem” pot ser fins i tot ofensiu. Alhora, segur que és contraproduent. No podem menystenir ni oblidar les dificultats, que hi són, i necessitem pair tots els entrebancs viscuts aquests darrers mesos.

És evident que no podem estancar-nos, que hem de mirar endavant, que hem de buscar solucions i que hem de dissenyar projectes de futur. Però això forma part del lema “Tirarem endavant” i hem d’aplicar-lo sent conscients de tot el que el virus ens ha arrabassat i de les incerteses que aniran apareixent. Per tant, potser la pregunta més oportuna per iniciar aquest nou any és: “Com ens en sortirem?”. Com superarem la crisi sanitària i després l’econòmica i social; com valorarem la feina de tots els treballadors essencials; com vetllarem pel benestar emocional de la gent gran i les persones dependents; com garantirem una millor salut mental per al conjunt de la població; com recuperarem determinades activitats socials; com assegurarem la continuïtat i el futur de diferents projectes culturals; com invertirem en ciència, recerca i innovació; com gestionarem aquells drets anul·lats per salvaguardar la salut pública; i un llarg etcètera.

No totes les respostes estan a les nostres mans. De fet, la gran majoria es veuen condicionades per decisions polítiques. Però el coronavirus també ha posat de manifest la importància de la solidaritat i la responsabilitat col·lectiva. Siguem capaços de crear noves oportunitats, de generar noves esperances, Aquesta és sempre una manera de continuar dempeus.