Justificar-se. No sempre és necessari però avui tinc la necessitat de fer-ho; d’explicar-me, sense massa escarafalls. Aquest passat dilluns, Òmnium Cultural va fer públic un nou vídeo per cridar a la participació aquest proper 1 d’octubre. És una campanya per defensar el referèndum. No és una proclama a favor del “Sí” o el “No”, sinó que només demana a la gent que participi i decideixi. En el vídeo, que potser molts de vosaltres ja heu vist i compartit a les xarxes, hi apareixen diferents persones que, d’una manera o una altra, participaran en el referèndum.

Una persona que ha imprès les paperetes, un vocal de mesa, una senyora que obrirà un col·legi electoral i una periodista, entre d’altres. La persona que representa els mitjans de comunicació que intenten, malgrat tots els entrebancs, informar sobre el referèndum és una servidora. Alguns potser criticaran que una periodista, que ha d’intentar treballar amb la màxima neutralitat possible, aparegui en un anunci de campanya d’Òmnium Cultural. Potser sí. Per això, vull explicar els motius pels quals ho vaig fer.

Quan m’ho van proposar, de seguida, vaig tenir clara la resposta. Si és per defensar la democràcia, podeu comptar amb mi. Ras i curt. En cap cas és un anunci a favor d’una de les dues posicions que es veuran enfrontades a les urnes l’1-O, és un clam a favor del dret a decidir. La frase que pronuncio en el vídeo és: “Jo informo de l’actualitat del referèndum”. Aquest és el principal i únic objectiu dels periodistes que seguim la informació política. Explicar què està passant. Què diuen i quines decisions emprenen uns i altres. Informar. I això, que hauria de ser relativament senzill en un estat democràtic, també s’ha vist amenaçat pels aparells de l’Estat espanyol.

La guàrdia civil entrant a diferents redaccions i obligant a periodistes que s’identifiquin mentre cobrien un acte de l’1-O. Aquestes actuacions, desproporcionades i inexplicables, condicionen la nostra feina. Per entendre i comprendre una societat necessitem uns mitjans lliures. Que puguin fer periodisme sense pressions ni amenaces.

Per això, vaig dir que sí. No es pot desaprofitar cap altaveu que ens permeti reivindicar la nostra professió, que ens ajudi a posar en valor la nostra feina. Perquè aquesta determina i enforteix el nostre sistema polític. Ens podeu exigir als periodistes que treballem amb rigor, compromís i responsabilitat. Evidentment. Però no ens podeu demanar que ens amaguem quan cal defensar la democràcia. Aleshores, per coherència i respecte a la feina que fem, hem de donar la cara. I així ho seguirem fent. No en tingueu cap dubte. Avui, el dia 1 d’octubre i quan faci falta. Hi som i hi volem ser.

I aquells que ens voldrien silenciats, que recordin les paraules de Mercè Rodoreda: “Voler ofegar la paraula és voler aturar la vida… i això no està a l’abast de ningú”. De ningú. Ni d’estats, ni de jutges, ni de guàrdies civils.