La setmana passada el Congrés espanyol va acceptar la tramitació de la llei de l’eutanàsia. L’objectiu és despenalitzar-la i reconèixer el dret a una mort digna. Una proposta que va tirar endavant malgrat el rebuig del PP i Vox. Aquest fet és, sens dubte, una bona notícia. Per la seva transcendència i excepcionalitat. Perquè és una demanda que compta amb el suport de més del 70% de la població espanyola.
Aquest és un debat necessari i imprescindible. És un deure que tenim com a societat. Per això, en aquest cas, cal posar en valor la bona feina feta des de Catalunya. El passat mes de juny, el Parlament va aprovar portar al Congrés espanyol una proposta que demanava la despenalització de l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi. I ho va fer amb els vots a favor de Ciutadans, Junts per Catalunya (que va donar llibertat de vot als seus diputats), Esquerra Republicana, el PSC, Catalunya En Comú Podem i la CUP. Només hi va votar en contra el PP i el diputat d’Units per Avançar, Ramon Espadaler. I es va produir l’abstenció d’un diputat de JxCat. Una votació que aconsegueix, gairebé, un resultat unànime és, malauradament, un fet insòlit. Però, alhora, valuós i important.

A la cambra catalana hi ha un grup de treball, dins de la comissió de Justícia, que fa temps que està treballant en la llei de l’eutanàsia catalana. Evidentment, d’un grup de treball no neix una llei, però sí que en pot sortir un document, unes conclusions, que poden servir de base. Perquè un cop es despenalitzi a Madrid, aquí la feina ja estigui feta per poder tramitar la llei catalana. Per tant, sembla que, en aquest cas, no agafarà a ningú desprevingut. A Catalunya, un 84% de la ciutadania està a favor de l’eutanàsia. I, des del 2002, quan es va crear el registre de voluntats anticipades, prop de 93.000 persones han exposat quines intervencions i tractaments volen rebre en cas que una malaltia els impedeixi expressar la seva voluntat.

Són dades molt positives. La nostra societat viu d’esquenes a la mort. Però si no s’accepta aquesta com un pas més en la vida, les pors, neguits i tabús creixen, es magnifiquen i ens paralitzen. Tots sabem que morir és inevitable, però morir malament no ho hauria ser. És important poder atendre a una persona d’acord amb la seva voluntat. Regular l’eutanàsia vol dir garantir el dret a morir dignament. Evidentment que aquest debat n’obre molts de paral·lels, com què cal fer amb els menors o amb les persones amb algun problema de salut mental o demència. Però afrontar-ho és la nostra responsabilitat. Assumir dubtes i contradiccions forma part de la vida. Com arribar al final dels nostres dies sense patiment ni dolor.