Més de 5 milions de ciutadans dels Països Catalans tenen dificultats a l’hora de sintonitzar la televisió pública de parla catalana. Es tracta dels habitants de l'Alguer i el País Valencià que, d’ençà del tancament de Radiotelevisió Valenciana ara fa 3 anys, són els ciutadans que més problemes tenen per informar-se en català. Aquestes són dades que es desprenen de la infografia que ha fet pública la Plataforma per la Llengua en el marc de la campanya "El català sense fronteres". La iniciativa va néixer per exigir que els mitjans audiovisuals en català es puguin veure a tots els territoris de parla catalana. És a dir, perquè la ciutadania prengui consciència de l’anomenada "reciprocitat”. 
 

"És una cosa molt simple: la comunitat catalanoparlant té dret a rebre continguts de tots els mitjans de comunicació en la seva llengua”, explica el president de l’Obra Cultural Balear, una de les entitats impulsores de la campanya #ambsenyal d’Enllaçats per la llengua.

 

Fonts de la Plataforma per la Llengua alerten, però, que la xifra dels 5 milions podria créixer si s’hi afegissin alguns dels municipis de la Catalunya Nord i la Franja de Ponent que, per la seva situació geogràfica, tampoc tenen accés als espais televisius en català. "Ara mateix ens trobem en una situació greu: per la llengua i pels ciutadans”, lamenta la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, que afegeix que això vulnera els drets lingüístics de l’audiència i que el dels Països Catalans és un cas "força anòmal” dins d’Europa. "En altres països això no passa i els estats permeten que es vegin mitjans de llengües regionals al seu territori”, conclou.

El somni de la reciprocitat es reprèn
 
Les darreres eleccions autonòmiques i municipals van dibuixar un escenari favorable per intentar construir el vell anhel d’un únic mercat audiovisual en català. La reciprocitat està a l’agenda política de partits i entitats en defensa de la llengua als Països Catalans. De fet, durant la trobada que van mantenir el passat mes de setembre els presidents Carles Puigdemont i Ximo Puig a València, els dos líders van abordar la necessitat de recuperar la reciprocitat de TV3 i de la nova televisió i ràdio públiques valencianes. "Durant massa temps hi ha hagut incomunicació entre la Comunitat Valenciana i Catalunya. S'ha obert un nou temps per a l'aliança entre dues comunitats", va assegurar Puig en aquella ocasió. Per tant, sembla que més enllà del treball de les principals entitats, els líders polítics tenen la intenció de caminar en aquest sentit.  


 
L'any 2012 ja s'havia presentat al congrés espanyol una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per reclamar una "Televisió sense fronteres". La proposta de llei va ser formulada per Acció Cultural del País Valencià amb l'objectiu de permetre la recepció de televisions en llengua catalana a diferents territoris. Tot i així, el Partit Popular va tombar aquella ILP al considerar que era "tècnicament" impossible d'executar.

 

A 2016, la reciprocitat als territoris de la mateixa parla segueix portant cua. A finals d’aquest mes d’octubre, la Plataforma per la Llengua va dur a la Comissió Europea les més de 30.000 signatures que havia aplegat en defensa de la reciprocitat dels mitjans audiovisuals en català i, més recentment, Televisió de Catalunya i IB3 han anunciat que compartiran un programa familiar de producció conjunta. S’emetrà els dissabtes al vespre a partir del setembre vinent.

 

El panorama, però, és decebedor: la televisió pública del País Valencià encara no existeix -està prevista la reobertura a finals d’aquest any, principis del 2017- i les equivalents des de Catalunya, les Illes Balears i Andorra no es poden sintonitzar des de molts indrets dels Països Catalans. Davant d’aquesta manca d’accessibilitat, les associacions reclamen "voluntat política” a l’executiu espanyol i als governs de cada territori perquè la reciprocitat sigui factible legalment i tecnològicament. Volen que es deixi d’infringir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries als Països Catalans. El text diu que els estats que l’han ratificada, entre els quals hi ha l’estat espanyol, el francès i l’italià, es comprometen a "garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua”. I “això no passa”, es queixa Mestres.

Què s'emet a cada territori?

Alguer

A l'Alguer, la ciutat italiana de la Sardenya de 44.000 habitants i de parla catalana, l'emissió de continguts en català és més pobre. Durant el 2008, la Fundació Alguer Liberada i l'Obra Cultural de l'Alguer van crear Alguer TV, un canal local en llengua catalana. La programació barrejava produccions pròpies, però també emetien continguts de TV3 després d'un acord amb la Televisió de Catalunya. Malgrat que continuen emeten continguts en català, el percentatge cada cop és inferior i la reciprocitat nul·la. 

Andorra

A Andorra, amb més de 78.000 habitants, arriba el senyal de TV3, el 3/24 i el canal 33-Super3 després que la Generalitat de Catalunya i el govern d'Andorra signessin un acord de reciprocitat durant el 2010 entre TV3 i Andorra Televisió, que arribava (des del mes de juliol ja no és així) a l'Alt Urgell, a la Cerdanya, al Pallars i a l'Alta Ribagorça. Cal destacar que el senyal de TV3 ja arribava a Andorra des del 2007. Per la seva banda, el senyal d'IB3 no arriba.

Catalunya Nord

A la Catalunya Nord, amb gairebé 500.000 persones, un 61% de la població entén el català. Des del 2012, després d'un acord entre l'estat espanyol i França, TV3 pot emetre a través del canal 37. Abans, els canals de la CCMA ja es podien rebre en diverses zones del territori, no obstant això hi arribaven a través de diferents dials i de forma alegal. No passa el mateix amb IB3, que no es pot veure des d'aquesta regió. 

Catalunya 

Al Principat, amb 7.508.106 habitants, un 94,3% dels ciutadans majors de 15 anys entenen el català i el 80,4% el saben parlar. És la regió on més televisions en català es pot consumir. Més enllà de tenir una cadena pròpia, TV3, existeix un acord de reciprocitat amb la pública de les Illes Balears (IB3) i d'Andorra. Així com TV3 sí que es pot veure a Andorra, la cadena estatal no es pot veure a Catalunya. Aquesta és una de les reivindicacions que en aquests moments encara hi ha sobre la taula. D'altra banda, el 2015, el president de la CCMA, Brauli Duart, va anunciar que si l'executiu valencià hi estava d'acord, TV3 podia veure's al seu territori i es comprometia a emetre-hi informatius específics i desconnectats.  

Franja de Ponent

La Franja té més de 60.000 habitants i es pot veure TV3, el Canal 33-Super 3 i el 3/24. De fet, l'any 2010 els governs de Catalunya i Aragó van renovar l'acord que ho permet. No obstant això, segons Plataforma per la Llengua i altres usuaris amb els quals ha parlat Racó Català, en alguns territoris tenen alguns problemes per sintonitzar-los. Succeix també amb IB3, que es pot veure en aquest territori malgrat que la seva recepció és parcial. 

Illes Balears

A les Illes Balears hi ha 1,1 milions d'habitants, prop del 80% entén el català i el 36% el parla regularment. IB3 és la televisió pública de les Illes Balears, cadena de parla catalana tot i que hi ha continguts que encara s'emeten en castellà. Alhora, es poden veure dos canals de la CCMA: el 3/24 i Canal 33-Super 3. No és el cas de TV3 tot i que poden sintonitzar la versió internacional. "És pura i simplement voluntat política”, expliquen des de l’Obra Cultural Balear en base a la pròpia experiència. L’expresident Bauzá va intentar desmantellar el català als mitjans de comunicació i a l’escola. La seva és una història daltabaixos.

País Valencià

Al País Valencià, amb prop de 5 milions d'habitants, no compten amb cap televisió pública que emeti a tot el territori i que sigui de parla catalana. No obstant això, la reobertura de la nova Radio Televisió Velenciana prevista per finals d'any pot resoldre això. Cal mencionar però que, segons la legalitat vigent al territori, el català tindrà una presència assegurada de només el 35%. "Hem arribat a un punt crític, sobretot després del tancament de les reemissions de TV3 i, esclar, del tancament de la RTVV: és un acte inaudit a Europa", denuncia el president de Plataforma per la Llengua, Manuel Carceller.