Hi van participar 117.000 o 30.000 persones a la manifestació de la Diada a Lleida? Segons els organitzadors, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, 117.000 però la Guàrdia Urbana va rebaixar aquesta xifra fins a les 30.000 persones. Un decalatge de 87.000 participants entre una i altra font. Els periodistes quin número hem de difondre? Els dos? És evident que davant d’aquesta disjuntiva, finalment, s’opta per reproduir les dues xifres.
Però anem a pams. Expliquem què va passar. Eren quarts de 7 de la tarda quan els periodistes que cobríem la Diada des de Lleida vam preguntar a la Guàrdia Urbana i els organitzadors quantes persones s’havien aplegat a la llera del riu Segre per reclamar un estat independent. Ambdós van confirmar que la xifra d’assistència rondava les 117.000 persones. Per tant, ràpidament tots els mitjans vam donar per valida aquesta quantitat i la vam publicar. Tot i així, una hora després la situació es va capgirar. No sabem ben bé perquè però, finalment, la Guàrdia Urbana va considerar que el número que havia dit en un principi no s’ajustava a la participació real i va donar una nova xifra: 30.000 persones. Per què? Aquesta és una de les preguntes que caldria respondre. Hi ha interessos polítics darrere de les dades de participació? Si volguéssim contestar aquest interrogant entraríem en un debat que, probablement, seria estèril. Però, i cal que ho diguem ben clar, aquestes situacions acaben repercutint i afectant la feina que fem els periodistes. Treballar amb rigor, honestedat i contrastant totes les fonts és la nostra regla de joc. I, per fer-ho, necessitem també la col·laboració de tercers.
Com es calcula la gent que participa en una manifestació? Sovint les xifres varien no només en funció de la font que les transmet sinó també del mitjà de comunicació que ho publica. No existeix cap tècnica, el més exacta possible, per establir definitivament un criteri? Tots sabem que aquest problema l’arrosseguem manifestació rere manifestació. De vegades, les oscil·lacions són tan importants que els nostres lectors, espectadors o oients desconfien de la informació que nosaltres només intentem transmetre.
La participació en una manifestació ens dóna pistes de la seva repercussió, tan a nivell social com polític. Però si no s’aconsegueix calcular el nombre correcte de participants, els mitjans, de retruc, perdem credibilitat.
Potser cal que a cada mitjà creem una tècnica de càlcul. Aleshores, haurem d’explicar detalladament com hem elaborat la xifra per justificar un o altre titular. És aquest el mecanisme correcte per evitar aquests balls de xifres? La pregunta és complicada i arriscada, però no la podem defugir.
Necessitem trobar una solució. Tots ho agrairem. Ciutadans i periodistes. Si l’anhel manifestat als carrers el passat 11S tingués una xifra de participació inequívoca, probablement, evitaríem molts debats paral·lels que només fan bullir l’olla. Tot és qüestió de números? No, ni molt menys. Però comptabilitzar és imprescindible. Al carrer i, tot sigui dit de passada, també a les urnes. Així, evitarem, de nou, molts balls de xifres.