La pandèmia del coronavirus ha obligat a prendre decisions polítiques de forma molt ràpida, amb les conseqüències que pot provocar actuar sota pressió i amb un escenari de gran desconcert. Perquè tots som conscients que malgrat que els representants públics, davant d’una crisi sanitària, s’han deixat aconsellar per científics i metges, al final ells són qui han de decidir, dictaminar, donar ordres, establir criteris. Segur que ara no és el moment de buscar culpables, però probablement arribarà el dia que sí que caldrà assumir responsabilitats, retre comptes, avaluar.
La precipitació a l’hora de prendre decisions o haver d’actuar amb celeritat pot comportar efectes no desitjats o, fins i tot, erosionar el propi sistema democràtic. I aquest és el perill que cal evitar, aquest és el debat que cal obrir. Com afecta la gestió política del coronavirus en l’ús de les nostres dades i drets fonamentals? Ens ajudarà la tecnologia a sortir d’aquesta crisi, però limitarà alguna de les nostres llibertats? Com protegim la nostra informació? Els ciutadans hem d’acceptar determinades imposicions en bé de l’interès públic? Aquests són alguns dels dubtes que generen les propostes de control de moviments o geolocalització per intentar frenar l’expansió del virus.
Una de les amenaces actuals és, justament, l’excepcionalitat del moment. Això pot comportar l’acceptació de determinades decisions o imposicions sota criteris de salut pública. Creant així un precedent perillós o, fins i tot, impossible de tornar a esmenar. Per això, cal posar-ho sobre la taula, formular-nos aquestes preguntes i evitar que no totes les respostes estiguin en mans de la intel·ligència artificial, la tecnologia o les dades. Perquè correrem uns riscos i s’acabaran convertint en obligacions.