La darrera setmana alguns mitjans han publicat reportatges que mostren com la gestió de la pandèmia del coronavirus ha estat molt diferent en funció del país i dels governants que l’han liderat. I aquestes notícies explicaven que moltes de  les nacions que millor ho estan fent comparteixen una característica: estan encapçalades per una dona. És el cas de Noruega, Finlàndia o Nova Zelanda, per posar alguns exemples.

En un primer moment, llegint aquests reportatges i sense entrar en uns anàlisis detallats, una es pot preguntar: Per què les dones han afrontat millor la pandèmia sanitària? Les dones tenen un estil de governança diferent? És important que ens fem aquestes preguntes i que intentem argumentar-ne les respostes per no crear patrons equivocats o conclusions esbiaixades.

No crec que el gènere sigui una variable determinant en la gestió d’una crisi sanitària. Hi ha molts altres elements explicatius, però no aquest. Quines són les variables significatives? Doncs la densitat de població, la capacitat de resposta del sistema de salut (disponibilitat de llits, d’unitats de cures intensives, de testos o de material) i l’estructura institucional (que actua amb prou celeritat per prendre decisions i aportar solucions). I això no respon al gènere sinó a un engranatge que ha de fer encaixar moltes peces per poder actuar davant d’excepcionalitats imprevisibles.

Alhora, aquests dies hem vist com els nostres representats s’han assessorat per diferents grups d’experts i que els seus informes, criteris i dades han acabat condicionant les seves polítiques. Per tant, en aquest cas el fet de ser home o dona és totalment indiferent. De fet, caldria abans mirar qui gestiona el Ministeri de Salut i no pas qui és la presidenta del país, però també cauríem en un raonament desencertat.

Aquesta crisi posa de manifest les fortaleses i debilitats de cada país i del seu propi sistema institucional, polític, econòmic, social i sanitari. I en aquest càlcul no hi entra el gènere. Encara que el desitjable seria que tots els equips de govern o directius fossin representatius de la societat a la qual responen i que, per tant, la paritat sí que sigui un element distintiu.

És important saber destriar bé les variables importants o determinats per no crear fal·làcies. És imprescindible tenir homes i dones governant, en igualtat d’oportunitats i condicions, però després cadascú serà responsable de la seva pròpia gestió i haurà d’assumir els encerts i errors. I cal fer-ho amb la mateixa sensibilitat i cura per les víctimes d’aquesta pandèmia global.