“Les meves contradiccions són les meves esperances”, va escriure Joan Fuster. La vida és plena de contradiccions, contrasentits, incompatibilitats, antítesis. Per tant, la política -un dels vèrtexs de la vida col·lectiva i en societat- també. Per la seva complexitat, transcendència i pluralitat. I els nostres representants públics saben que si volen exercir el seu rol amb eficiència han d’assumir diferents conseqüències. Perquè fer política significa negociar, fer propostes, escoltar, cedir. No fer-ho, vol dir no assumir les responsabilitats inherents al càrrec. Perquè fer política vol dir trobar en les contradiccions el camí transitable per arribar a acords i visibilitzar les voluntats pròpies i les dels rivals.

És a dir, intentar pactar sense renunciar a les exigències o ideals de cadascú.
Per tant, perquè aquest engranatge funcioni, cal que tothom tingui molt clars els objectius i sigui conscient, en cada moment moment, de les pròpies contradiccions. Avançar vol dir assumir riscos, dubtar, ser prudent, no cedir davant de determinades pressions, aïllar-se del soroll i navegar entre incerteses. I això significa, també, entomar qualsevol desgast. Perquè la política és un aparell que, vulguem o no, erosiona contínuament.

Per això, pactes com els que han permès la formació del nou executiu espanyol no es poden analitzar de forma microscòpica. No és temps per al curt termini. Per governar cal prendre decisions incòmodes. Acceptar que existeix un conflicte polític a Catalunya i que calen espais de diàleg i negociació no garanteix res, però és un primer pas necessari per intentar resoldre alguna cosa. Hi haurà temps per veure si l’acord entre ERC i el PSOE és una concessió puntual o un canvi real. Però és evident que qualsevol negociació tindrà interferències.

El context convuls i canviant deixa moltes escletxes. La inhabilitació del president Torra, els processos judicials oberts o la necessitat d’aprovar uns nous pressupostos a Catalunya i a Espanya condicionaran o distorsionaran qualsevol pas. Això obligarà a prendre noves decisions i, per tant, noves contradiccions. Les contradiccions no són sinònim de deslleialtat o traïció, però s’han de saber explicar. I s’haurien d’assumir amb l’esperança que algunes serveixin per resistir i d’altres per prosperar, per situar-nos en caselles fins ara desconegudes o inaccessibles. Potser sí que entre les contradiccions transiten les esperances. Aquelles que volem concretes, tangibles, reals. Que aportin solucions i garanteixin la política en majúscules. La que a través d’acords i pactes, transforma, progressa, evoluciona.