Nascudes en diferents punts dels Països Catalans comparteixen algunes lluites, però una d’elles és la feminista. Una reivindicació que les acompanya els 365 dies de l’any però que avui, 8 de març, volen aprofitar per visibilitzar amb tots els seus matisos. Quins són els principals reptes que s’han d’afrontar a cada territori? Elles ho tenen clar: seguir lluitant per eradicar el masclisme ofensiu i opressiu.

Aina Torres, Victòria Morell, Nel·la Saborit i Rosa Arqué. De Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Franja. 4 dones però un sol clam: la igualtat de gènere.

Acabar amb la violència masclista, la divisió sexual del treball i la infravaloració de les dones en diferents àmbits de la nostra societat. Aquests són els 3 reptes o prioritats que, segons la professora de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra Tània Verge, tenim com a societat. "Allò masculí continua sent més valorat per la societat, se li atorga més prestigi, un fet que menysté les dones", assegura Verge.

"Allò masculí continua sent més valorat per la societat, se li atorga més prestigi, un fet que invisibilitza les dones"

Ha reflexionat i ha aportat diferents dades i arguments que demostren com "contínuament apareixen noves amenaces per aconseguir la igualtat". Cita alguns elements simbòlics, com el terme feminazi, que només "busca desacreditar el feminisme". Els retrocessos en drets de les dones, com el que va suposar la fallida contrareforma de la llei de l'avortament, o el que significa l'ascens a nivell europeu de l'extrema dreta.

Ningú posa en dubte que queda molt camí per fer però, segons Verge, per avançar en la igualtat cal implementar, d'una vegada per totes, la coeducació a les escoles i la perspectiva de gènere als plans d'estudi de grau i de postgrau. Cal que les polítiques públiques i els professionals que les implementen deixin de ser "cecs al gènere".

Victòria Morell (periodista): 'Les compreses estan, casualment, al costat dels productes de neteja'

ILLES BALEARS

Victòria Morell està reunida amb la periodista Catalina Gayà. D'ençà que van estrenar el programa 'Dones' d'IB3 ràdio, que codirgeixen plegades, es troben regularment. En els darrers mesos han visibilizat temes quotidians amb perspectiva de gènere que els estan ajudant a crear un relat que inclou la veu de la dona, no només com aquella que el viu, sinó com aquella que el fa. Han parlat de micromasclismes, d'hipersexualització, de violència de gènere. Han entrevistat més de 70 dones de diferents sectors, edats i ideologies. Com és ser dona a la feina? Com és ser dona i mare? Com és ser dona i viatjar sola?  

Les dues periodistes han aconseguit portar el feminisme i la perspectiva de gènere a la graella radiofònica de les Illes. "Les dones som molt visibles al segle XXI, però no estem als llocs de poder. Fem la feina, però no podem canviar el sistema. Sense anar més lluny, ara per primera vegada, a les Illes hem tingut la primera presidenta del govern", opina Morell. I el programa cada vegada té més oients. Morell narra com va rebre el missatge d'un oient, home, que li enviava la fotografia de la prestatgeria d'un supermercat. "Les compreses estan, casualment, al costat dels productes de neteja", explica. 

"Les dones som molt visibles al segle XXI, però no estem als llocs de poder. Fem la feina, però no podem canviar el sistema"

Morell diu que viuen una cojuntura política i social inèdita. I amb el llançament del programa, que feia molts anys que estava sobre la taula, n'han estat testimoni. "Ara s'ha trobat el moment clau, política i socialment, per tirar endavant 'Dones'. Ha arribat una nova direcció al grup de comunicació públic de les Illes i una nova direcció a la ràdio, una dona compromesa que ha apostat per un producte així", explica la periodista. "Això fa dos anys, amb un model conservador", diu, "no interessava". 

Al juny passat, les Illes van fer un gran pas endavant cap a l'eradicació de les desigualtats de gènere quan van aprovar el Pacte Social contra les Violències Masclistes. Tot i l'aprovació, però, les Illes són una de les comunitats amb més dones assassinades de l'estat espanyol, segons l'observatori Feminicidio.net. "A nivell instiucional, hem fet uns avanços increïbles perquè hi ha persones sensibilitzades, però encara manca un treball diari sobre el terreny", expliquen les periodistes que, amb tot, detecten un augment històric de les associacions feministes a les Illes. 

En primera persona, Morell també ha viscut tot això sobre el que reflexiona el programa 'Dones'. "Quan he assumit tasques de responsabilitat, amb gent al meu càrrec, pel fet de ser jove, dona i tenir una fisonomia juvenil se m'han dirigit, en comptes de pel nom, amb diminutius o amb paraules paternalistes. Al principi t'ho pots prendre bé, però on hi ha el límit entre una paraula carinyosa i una falta de respecte com la desautorització davant dels companys?", es pregunta Morell. 

 

Nel·la Saborit (enginyera): 'El 65% dels usuaris del transport públic són dones'

PAÍS VALENCIÀ

Enganxem Nel·la Saborit camí de València. Fa 15 anys que viu a Barcelona, però avui aquesta borrianenca ha agafat el tren cap al País Valencià. L'han cridada perquè participi a les Jornades d'Urbanisme i Mobilitat amb Perspectiva de Gènere de la Universitat Politècnica de València (UPV). La seva conferència es titula Les dones, els usuaris captius del transport col·lectiu. 

"Els usuaris captius són aquells que han d'accedir al transport públic perquè no tenen l'economia suficient per accedir al privat i, en el cas del País Valencià i de Catalunya, són majoritàriament dones", explica Saborit entre talls de la cobertura. Segons l'Empresa Municipal de Transports de València, el 65,3% dels usuaris del transport públic són dones i el 34,7% homes.

Com d'altres entorns, el de l'enginyeria afronta una "problemàtica social" que és derivada del sistema patriarcal en què "la gent que té més diners i pot permetre's, per tant, un vehicle privat, són homes". Tradicionalment, "les dones sempre han anat carregades i de peu", afirma Saborit.

"La gent que té més diners i pot permetre's, per tant, un vehicle privat, són homes"

També en el seu àmbit professional ella és una de les poques dones amb qui els seus companys es creuen als passadissos. I, quan hi suma la variable de la seva joventut, la proporció encara és més reduïda. 

Tot i que ella és conscient de les desigualtats de gènere 24 hores al dia, Nel·la Saborit reconeix que estem millor que fa uns anys. Agraeix la feina feta, entre d'altres, a les dones que ara tenen entre 50 i 65 anys i que van fer tant pel moviment feminista del País Valencià. "La generació de la meva mare o les meves ties van lluitar perquè jo ara tingui els drets que tinc. Elles sí que ho van passar malament. Almenys, a mi el meu entorn no m'ha vexat verbalment", conclou. 

 

Aina Torres (escriptora): 'Si no se supera el patriarcat, no s'aconseguirà una independència real'

CATALUNYA

Des de fa uns mesos està recorrent de nord a sud i ha trepitjat diferents punts dels territoris de parla catalana per presentar el seu darrer llibre "Montserrat Roig. La memòria viva". Intenta explicar qui va ser Roig, un dels referents que va lluitar per donar veu a les dones a través de la seva literatura i el seu compromís social.

L’Aina Torres comparteix amb Roig l’amor per la literatura, la poesia i el periodisme. Quan parla de la seva professió critica que "els càrrecs de responsabilitat són ocupats majoritàriament per homes". Alhora, cita exemples concrets que demostren encara la poca presència de les dones en alguns mitjans de comunicació. "Quan em conviden a una tertúlia vull que em valorin com a persona, no com a quota dona", defensa.

"Quan em conviden a una tertúlia vull que em valorin com a persona, no com a quota dona"

La lluita feminista és compartida pel conjunt dels Països Catalans, però a Catalunya, amb l’oportunitat de construir un nou país, aquest debat genera nous reptes. "La independència ha ser un procés per aconseguir un canvi social i per acabar amb la desigualtat de gènere", assegura Torres. Considera que "si no se supera el patriarcat, no s’aconseguirà una independència real".

El procés sobiranista neix i es construeix al carrer. Per això, Torres afirma que cal "trencar" les actituds masclistes que intenten "dominar l’espai públic". Cita l’exemple d’alguns homes quan viatgen en metro, "ells s’asseuen amb les cames ben obertes i nosaltres encongides".

Posa en valor dones com Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal o Virgina Woolf i demana aprendre del seu mestratge per "seguir fent pedagogia". Sap que l’educació és l’arma per instaurar "la igualtat de gènere i eliminar els prejudicis i estereotips que ens esclavitzen". 

 

 

Rosa Arqué (Professora de secundària): 'No és estrany sentir comentaris masclistes a les aules i comportaments molt perillosos envers les parelles '

FRANJA DE PONENT

L’agafem en mig d’una reunió però, tot i així, ens dedica uns minuts. Forma part del col·lectiu Dones Lliures de Fraga i assegura, ben convençuda, que necessitem una bona “coordinació en vertical, de nord a sud” entre els diferents territoris dels Països Catalans. Però té molt clar que, primer, cal que es conformin “grups sòlids a les diferents comarques per treballar dins de l’àmbit local o rural”. Cal començar des de la base per seguir modulant les diferents estructures.

Cada dia entra en diferents aules de secundària i, per tant, coneix bé els valors i actituds dels més joves. Els instituts són un dels espais de socialització dels adolescents i on es construeix bona part del seu imaginari col·lectiu. “No és estrany sentir comentaris masclistes a les aules i comportaments molt perillosos envers les parelles”, assegura Arqué. Uns fets que, segons explica amb decepció, s’acaben reproduint també en altres escenaris. “És trist veure com en una assemblea podem trobar companys molt feministes i implicats que després acaben adoptant actituds masclistes i t’adones que tot és postureig”, afegeix.

"És trist veure com en una assemblea podem trobar companys molt feministes i implicats que després acaben adoptant actituds masclistes i t’adones que tot és postureig"

Malgrat que la realitat és la que és, Arqué assegura que cal “seguir lluitant, constantment i sense perdre la força”. Per això, assegura que aquesta no és una revolució “a l’instant” perquè “els que tenen els privilegis els defensen” però confia en aquelles persones que “constantment” van fent feina. Finalment, com els millors mestres, reivindica que tothom conegui personalitats com Amparo Poch, un referent del seu territori que ha de traspassar fronteres.