Són molts els polítics que aquests dies de campanya han parlat de reequilibri territorial i de governar pensant en les oportunitats de cada poble, ciutat o zona de Catalunya. Tots sabem que és important la capital, Barcelona, però que no ens podem permetre una perifèria pobra. De fet, perifèria no és la paraula però, de vegades, amb una visió totalment centralista es fa aquesta absurda distinció.

Una pandèmia, però també la mateixa evolució econòmica, social i cultural del país, ens està demostrant que és un gran desencert no dissenyar polítiques públiques que evitin el despoblament rural i l’abandonament del territori. Sabem que el confinament s’ha viscut diferent en funció de la realitat de cada lloc i que Catalunya es teixeix de punt a punta, racó a racó. Quan alguns polítics s’omplen la boca dient que cal treballar per aconseguir un país eficient, sostenible, innovador i connectat amb la gent ens haurien de detallar i precisar què volen dir o, més ben dit, com es pot garantir.

I perquè això sigui possible cal coordinació entre administracions, inversions públiques per garantir una bona connexió tecnològica i campanyes de promoció per revaloritzar les singularitats de cada regió. L’objectiu ha de ser afavorir el creixement econòmic i el desenvolupament de diferents infraestructures per proporcionar els serveis i solucions que asseguraran la justícia social entre territoris.

Tant de bo aquesta sigui una prioritat de la propera legislatura. I que això tingui uns efectes reals i tangibles. Tot dependrà dels partits i de la seva idea de país. Quan aneu a votar penseu també en què necessita Catalunya per preservar els seus pobles, per millorar l’estat de determinats serveis, per afavorir que tots els seus ciutadans, visquin on visquin, tinguin les mateixes accessibilitats. El reequilibri territorial ha de ser una realitat i, per tant, cal prendre decisions de forma ràpida i resolutiva.