Analitzar Europa en aquests moments pot significar parlar de crisis, en plural. Les dificultats de l'eurozona, les onades migratòries, l'amenaça de l'expansionisme rus, el terrorisme islamista o el Brexit. Què es posa en dubte? La cohesió europea? Però el projecte europeu ha aconseguit, al llarg de la seva història, forjar una unitat política, econòmica i identitària? Aquests són alguns dels dubtes que l'entitat Sobirania i Justícia ha plantejat aquest divendres en un dinar-col·loqui amb el professor de la Universitat de Cambridge i president del think tank europeista Project for Democratic Union, Brendan Simms, i el secretari d'afers exteriors de la Generalitat de Catalunya, Jordi Solé.

Refundació. Aquesta és, segons Simms, l'oportunitat que genera les diferents crisis que pateix Europa. Sovint per entendre una determinada conjuntura política cal analitzar-ho des d'una perspectiva històrica i és així com ha mostrat el professor aquest replantejament. "Ningú es pensava, l'any 1945, que el Regne Unit podia ser una amenaça per a Europa", ha assegurat per explicar, de forma clarificadora, les relacions d'aquest estat amb la resta de potències europees. Ha criticat obertament les mancances de la Unió Europea com a actor polític i econòmic. "El continent europeu era el problema i la Unió Europea va ser la resposta" però ha afegit que "ha faltat una política de seguretat i econòmica comuna".

En aquest sentit, el secretari d'afers exteriors de l'executiu català, Jordi Solé, ha volgut subratllar el potencial de Catalunya com a força política dins d'aquest escenari europeu: "Un nou estat català aportaria compromís i estabilitat". Alhora, ha destacat que representaria un "actor responsable del sud d'Europa" enfront les economies que aglutina l'acrònim PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya). Per això, ha afegit que "la veritable amenaça és que no siguem capaços d'assumir la responsabilitat que ens toca: una Europa adaptada als problemes del segle XXI".

Però per què ha fracassat Europa, entesa com a subjecte polític i d'unió entre estats? El professor Simms no dubta en afirmar que el problema és que els precursors tenien unes aspiracions federals però s'han acabat dissenyant unes estructures confederals. "S'ha construït la casa per la teulada", considera el professor britànic. I com es pot redirigir aquesta crisi? Els dos ponents coincideixen en afirmar que la solució passa per donar més veu als ciutadans, per retallar les distàncies entre representants i electors.

'Europa necessita Catalunya tan com Catalunya necessita Europa'

Un dels temes que també ha vertebrat el col·loqui ha estat el rol de Catalunya en aquesta cruïlla. Simms considera que la nació catalana és una "potencial avantguarda de la futura Unió Europea" i ha volgut deixar clar que "Europa necessita Catalunya tan com Catalunya necessita Europa". En aquest punt, el professor ha citat unes declaracions de l'expresident català, Artur Mas, que deien que "Catalunya pot esdevenir la Massachusetts dels Estats Units d'Europa". Una frase que ha matisat Solé assegurant que, primerament, potser "caldrà ser l'Àustria de la UE". El secretari d'afers exteriors també ha destacat que Europa "ha de continuar sent el nostre marc polític de referència" però que aquesta ha de ser més "forta, cohesionada i integradora".

I, com succeeix sovint quan es parla de l'actitud que adoptarien les institucions europees davant d'un eventual procés d'independència, els dos convidats han manifestat que Europa serà "pragmàtica" i actuarà amb "responsabilitat política i democràtica". El futur d'Europa passa per Catalunya? Potser, com diu Simms, tothom jugarà un paper destacat si es vol refundar aquest projecte polític amb un futur, de moment, incert.