Vist per sentència. Així acabarà la setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ja no queda cap rastre dels crits de ‘Fora, fora la justícia espanyola’ que dilluns, a primera hora del matí, ressonaven portes endins del tribunal.

El judici pel 9N va començar el passat dilluns amb 45 minuts de retard, un fet que no ha alterat l’atapeïda agenda de declaracions d’aquesta setmana. Començaran ara les hores de deliberació per poder emetre una sentència. Algunes fonts consultades per Racó Català asseguren que en menys d’un mes es podria conèixer el veredicte. La celeritat, però, no és una de les virtuts del sistema judicial espanyol.

Algunes fonts consultades per Racó Català asseguren que en menys d’un mes es podria conèixer el veredicte

La imatge de l’expresident Mas i les exconselleres asseguts al banc dels acusats es pot traduir, d’aquí uns dies, amb tres inhabilitacions, tal com reclama la Fiscalia. Una decisió que tindria unes repercussions polítiques immediates en plena campanya per a la celebració d’un referèndum vinculant a Catalunya. Però què passaria si, contra tot pronòstic i per sorpresa de molts, els encausats guanyessin el judici?

Les reaccions i implicacions polítiques i judicials no estarien exemptes de complicacions. Quan un conflicte s’ha de resoldre per la via judicial mai és un camí de roses, els matisos són l’essència de qualsevol procés judicial.

Un país caminant cap a Ítaca però amb un expresident inhabilitat?

"Si guanyessin, en realitat, a ells no els canviaria res", assegura Dolors Feliu, jurista del Col·lectiu Praga. Feliu explica que, si el judici es resol a favor de l'expresident i les exconselleres, la Fiscalia pot recórrer la sentència al TS. El mateix pot fer, i segurament farà, la defensa en cas de perdre el judici.

En aquest sentit, l’advocat i president de Drets, Sergi Blàzquez, considera que l’exconseller Francesc Homs, que declararà al TS el proper 27 de febrer, juga "amb desavantatge" perquè no podrà apel·lar a una segona instància.

Tot i així, el catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, considera que la sentència del TS no serà "contradictòria" a la que pugui emetre el TSJC, malgrat l'ordre en què es facin públiques les sentències. Assegura que això "donaria una imatge pèssima de la justícia espanyola". 

En cas de sortir exitós del judici, Mas podria estalviar-se una multa de 36.000 euros i una inhabilitació d’un any i mig per desobediència, a més dels 8 anys per prevaricació. En canvi, Ortega i Rigau no haurien d’assumir una multa de 30.000 euros ni l’any i mig d’inhabilitació o els set anys i sis mesos per desobediència i prevaricació, respectivament. Requejo explica que si guanyessin el judici "seria un èxit per les forces independentistes" però assegura que això tindria també unes conseqüències a nivell internacional ja que, segons el seu punt de vista, el "TC i el govern espanyol quedarien retratats". 

Blàzquez detalla que també s’ha de contemplar la possibilitat que quedin absolts, per exemple, del delicte de prevaricació i no del de desobediència o a l'inrevés. Les casuístiques i escenaris que cal valorar són molts i ben diversos. Unes penes que, segons Feliu, podrien rebaixar-se però, alhora, la jurista insisteix que la sentència hauria "de precisar molt bé" perquè es produeix una inhabilitació i quines repercussions té, tan presents com futures.

S’ha de contemplar la possibilitat que quedin absolts, per exemple, del delicte de prevaricació i no del de desobediència o a l'inrevés

Un es pot preguntar, per exemple, si Mas perdria la seva condició d’expresident. Feliu descarta aquesta possibilitat al·legant que, en principi, no podria exercir un càrrec públic a partir del dia que es fes efectiva la sentència. Tampoc se li podrien retirar les condicions i càrrecs que ha ostentat anteriorment.  

El precedent del 9N i les mutacions de la llei orgànica del TC

Els lletrats consultats asseguren que aquest cas, i la possible resolució absolutòria, s’ha d’analitzar individualment. Consideren que és "perillós" fer generalitzacions o agafar-ho com a precedent, per exemple, si es volgués convocar un nou procés participatiu. Alhora, el professor Requejo critica que Espanya és un "país administrativista" que "mira la llei i l'aplica", per tant, considera que els tribunals no es mouran "d'un raonament jurídic, ni del llenguatge de les normes". 

"S’està jutjant un supòsit que es va produir en un moment determinat i, posteriorment, hi han hagut modificacions en l’ordenament jurídic estatal", afegeix Dolors Feliu. En aquest sentit, la jurista recorda les modificacions de la llei orgànica del TC, de l’octubre del 2015, que van comportar un canvi important en les funcions encomanades a la institució que permeten, entre altres mesures, suspendre de les seves funcions aquelles autoritats o empleats públics que incompleixin les seves resolucions.

Les modificacions de la llei orgànica del TC, de l’octubre del 2015, van comportar un canvi important en les funcions encomanades a la institució

Alhora, Blàzquez afegeix que també s’ha modificat el procediment per fer les notificacions. Durant el judici, Mas va assegurar que el Tribunal Constitucional no va avisar explícitament la Generalitat de les conseqüències que tindria mantenir el 9N, que va rebre l’escrit per correu ordinari i que cap membre del govern va ser "formalment comunicat, formalment requerit". Això ja ha canviat. S’ha pogut comprovar amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, qui ha rebut totes les notificacions del tribunal individualment. Requejo assegura que ara "les regles són més estrictes, rígides i donen menys peu a les interpretacions" ja que el poder espanyol "es va adonar que no ho tenia ben lligat políticament". 

Després d’una setmana políticament i jurídicament excepcional, el judici acaba. Tot i que a finals de mes, l’actual diputat al Congrés espanyol del PDECAT, Francesc Homs, serà jutjat per la mateixa causa. Alhora, la batalla, dins i fora dels tribunals, continua. 2,3 milions de persones continuen reivindicant el dret a decidir.