L’administració pública, entesa com el mecanisme burocràtic que serveix perquè els poders públics exerceixin les seves funcions, segueix unes pautes molt ben definides. L’objectiu és poder controlar els recursos i les tasques que desenvolupen els diferents actors. I, normalment, podem ordenar els processos que es desenvolupen des de l’administració en quatre passos: l’anàlisi, les propostes per solucionar un problema, el model d’implementació i l’avaluació final. Si un pas funciona, garanteix que el següent pugui produir-se amb plenes garanties. I així successivament. De fet, el terme prové del llatí ad-ministrare que significa servir. La finalitat última sempre és respondre als interessos, problemes i demandes de la col·lectivitat ciutadana.

Si així s’organitza la nostra administració, hem de pressuposar que els nostres representants polítics també coneixen bé aquesta dinàmica de funcionament i que, per tant, l’haurien de saber aplicar en diferents contexts o situacions. Per exemple, en un procés de negociació com el que estem vivint per poder superar la investidura de Pedro Sánchez. De fet, ara alguns defensen que ens trobem en la fase de propostes per poder formar govern. Potser sí. Però cal veure quin recorregut tenen, si hi ha algú disposat a acceptar-les i com aquestes es podrien executar si tothom les veu amb bons ulls. Són propostes fermes i de llarg recorregut? O són només idees llençades per aconseguir un suport -necessari però interessat- per desbloquejar la paràlisi política espanyola?

Normalment, les bones polítiques públiques són propostes fetes després d’un exhaustiu anàlisi, un estudi mesurat de totes les causes i conseqüències i les propostes serveixen per aconseguir canvis no sempre immediats, però sí imprescindibles per dibuixar escenaris de futur.

És necessari que en les negociacions per a la investidura també s’imiti aquest model ordenat i garantista de l’administració pública. Que contempla uns calendaris, un compliment de les accions i, finalment, condueix a una avaluació completa de tota la feina.

És necessari tenir en compte aquestes variables per formar govern. Però, sobretot, per poder governar. Sense acords sòlids, la legislatura serà molt dèbil. És evident que aquest escenari requereix fer moltes concessions i renúncies, però és el primer pas per acordar, administrar i servir.