L’escriptor Milan Kundera escrivia que “la cultura és la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica, la manera de pensar i de viure”. Perquè la cultura és un procés d’aprenentatge i enriquiment constant. És un univers on les paraules, les imatges o la música et parlen, et sacsegen i t’emocionen. On l’escenificació es combina amb la imaginació per crear noves realitats o per plasmar aquelles que ens són conegudes. La literatura i el cinema ens fan reflexionar sobre la naturalesa humana i ens aboquen a un exercici d’autocrítica i autoreconeixement.
Com explica Kundera, una cultura configura la consciència col·lectiva d’una societat. Perquè ens permet imaginar nous horitzons o pensar en situacions no percebudes abans. Perquè ens ajuda a inventar noves versions del món i a fer una crítica punyent de les injustícies que conviuen en el nostre entorn. Necessitem la cultura per mantenir-nos desperts i curiosos, per posar en valor els fets i els sentiments. Ens ajuda a explicar-nos, al mateix temps que ens commou i ens trasbalsa. Contribueix al pensament individual i col·lectiu i, per això, tenim la responsabilitat d’estimar-la, cuidar-la i promocionar-la.
Els artistes, escriptors, creadors, músics i les diverses personalitats de l’art s’estan adaptant, com tothom, a les noves circumstàncies. I ho intenten fer perquè res aturi la cultura. A través d’aquest patrimoni podrem comprendre millor la història. Documentar el present ens ajudarà a entendre el futur més immediat i a afrontar-lo amb més serenitat. La cultura és ànima i vida. La cultura és una expressió real i creativa que ens uneix i enforteix com a societat. Per això, necessitem estimar-la, cuidar-la i promocionar-la.