"La incomprensió i la falta de reconeixement de les institucions estatals cap a Catalunya ha estat sempre total i absoluta". Encara no hem començat l'entrevista però ja llença el primer titular. Parla sense embuts. Clar i català. Advocat de formació i president de  Drets, ens explica la feina que ja ha fet l'entitat amb tan sols 2 anys de recorregut. Parla de processos judicials, demandes, querelles i ho fa de forma entenedora. M'assegura que la feina que fa Drets és una cursa de fons. Considera que denunciar, per exemple, actes catalanòfobs i parlar de "victòria" és gairebé impossible quan tens davant un estat que "conceptualment no concep que hi hagi un odi cap a una part". En aquesta entrevista, ens explica quins són els seus objectius i repassem també les diferents actuacions que ja ha realitzat l'entitat. Abans d'acabar la conversa em confessa que el terme "resignació" no existeix en el seu vocabulari, que la lluita sempre es manté dempeus. 

Drets va néixer, principalment, per combatre els atacs catalanòfobs que pateixen sovint els ciutadans catalans?

Aquesta va ser l'espurna que ho va fer esclatar tot. Es van donar una sèrie de fets coincidents en el temps, com l'accident d'avió de Germanwings i altres atacs indiscriminats a la xarxa contra els catalans, que no van tenir cap resposta, ni per part de la Fiscalia, ni de cap jutjat, ni de la policia. I això, conjuntament a una catalanofòbia latent, un grup d'advocats vam decidir actuar perquè no quedés impune. I, sobretot, per fer obrir els ulls a la societat, perquè s'adoni que vivim en un estat que no només no ens defensa sinó que ens ataca, ens fa la vida impossible i és completament passiu davant de les agressions contra els catalans. Per tant, el nom de l'entitat fa referència a la llei però també a la necessitat de posar-nos drets per dir prou.

En el manifest fundacional de l'entitat assegureu que la nació catalana pateix una "agressió sistemàtica" en forma "d'odi, amenaces i insults". Per què aquesta incomprensió?

Som una cultura, una nació, una comunitat diferent a la castellana. Però l'estat espanyol es pensa que només hi pot haver una cultura, la seva. I tot el que és diferent ho veuen com un enemic, una cosa a exterminar. Hi ha frases de Francisco de Quevedo, ja al segle XVI, que mostren un odi visceral cap als catalans. No és una cosa d'ara, de la conjuntura política, sinó que ve de lluny. 

Per què no s'ha actuat abans per frenar-ho?

Nosaltres també ens ho preguntàvem. Els partits polítics més nacionalistes, sobiranistes, sempre han denunciat aquests atacs.  Però, realment, utilitzar la justícia per fer evidents tots els atacs, això no s'havia fet mai. Cal posar querelles i denúncies perquè s'apliqui la llei i res quedi impune.

L'actual conseller de Justícia, Carles Mundó, va ser un dels fundadors de Drets 

Sí. El vaig anar a buscar quan encara no era conseller. El coneixia i, de seguida, va dir que sí i va acceptar formar part d'aquest projecte. 

Aquest mes d'octubre fa 2 anys que us vau constituir. Quina és la valoració que feu de la feina feta fins ara?

Amb aquest temps, relativament curt, podem dir que hem tingut molta presència als mitjans i a la xarxa perquè els temes que denunciem interessen. Hem rebut milers de missatges de gent anònima que ens dóna les gràcies. Per tant, això ens demostra que calia una iniciativa i que teníem un buit legal. Nosaltres utilitzem sovint l'acusació popular, que no s'havia emprat en sentit ampli per defensar els drets dels catalans, i denunciem fets que impliquen molta gent. Això ha despertat molta simpatia, no hi havia res semblant. I una prova és que vam fer una campanya de microfinançament a la plataforma totSuma i va ser un èxit. Vam recaptar molts més diners dels que havíem demanat. De fet, el suport de la gent és la força que ens fa seguir treballant.

Quins tràmits, impulsats per la vostra entitat, podríem dir que han arribat a bon port i han estat resolts a favor de la vostra demanda?

Les victòries jurídiques sempre són difícils perquè actuem contra poders importants de l'estat espanyol. Però estem orgullosos, per exemple, d'haver aconseguit que les estelades poguessin onejar a la final de la Copa del Rei, del Barça contra el Sevilla. En un primer moment, la delegada del govern a Madrid va considerar que les estelades podien incentivar la violència. Ens vam moure ràpid, vam interposar un recurs, el jutge ens va donar la raó i les estelades van poder entrar al camp. El mateix succeeix amb la UEFA, també la tenim demandada pel tema de les estelades perquè està incomplint un dret fonamental, la llibertat d'expressió. D'altra banda, hem interposat querelles criminals davant d'amenaces, insults i fets que inciten a la violència i l'odi. Vam desemmascarar el president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, perquè en una pàgina de Facebook oculta i anònima es dedicava a amenaçar, insultar i injuriar diferents polítics partidaris del dret a decidir. Vam trobar el vincle, vam posar una querella criminal al jutjat de Manresa i la conseqüència immediata és que el vam fer dimitir. També vam retirar la campanya de SCC durant els comicis del 27S perquè pagava una publicitat quan una entitat civil no pot fer propaganda electoral. La Junta Electoral ens va donar la raó, però ho va retirar l'últim dia de campanya i sense aplicar la sanció que estableix la llei. Això ho tenim recorregut a Madrid. Alhora, vam denunciar que l'entitat volia apropiar-se del nom de societat civil catalana, quan això ho som tots. I ells volien registrar-ho com a marca. 

Heu treballat aferrissadament, juntament amb altres entitats, perquè la UEFA respecti el dret a exhibir estelades en els camps de futbol. Podríem dir que la UEFA està polititzada perquè impedeix onejar una estelada?

Jo crec que sí. La UEFA actua així perquè és el seu tarannà i aquesta actuació també la fa a altres països. Sempre intenta imposar la seva llei, fins i tot, per sobre del dret dels estats. Al camp del Barça sempre hi hagut estelades, en partits organitzats per la UEFA. Per tant, segur que algú ha intervingut per intentar evitar les imatges de milers d'estelades i de gent cridant independència a un camp de futbol. Saben que això ho poden veure milers de persones i consideren que no convé, no volen ensenyar aquesta realitat. Per tant, no les deixen entrar. Segur que hi ha una intervenció directa del govern espanyol. Però nosaltres seguirem defensant la llibertat d'expressió. 

Per què no es posa fi, també des de l'estat espanyol, a tots aquells actes o insinuacions d'apologia feixista?

Quan hi ha missatges feixistes d'incitació a l'odi o la violència, existeixen mecanismes per poder actuar. Quan hi ha apologia del terrorisme, la policia espanyola actua les 24 hores i fa un desplegament amb detencions a tot l'estat. Però quan els afectats són els catalans ningú mou ni un dit. Per exemple, una denúncia que vaig fer jo contra la Falange Espanyola, Democracia Nacional i Acción Nacional, tres partits que van fer un discurs el 12 d'octubre del 2014 que incitava a la sang als col·legis electoral pel 9N. Ho vaig denunciar a la Fiscalia i es va arxivar el cas. Per tant, hi ha passivitat total per part de l'estat espanyol. 

Com controlar, sobretot, els casos de catalanofòbia que circulen per les xarxes socials?

Tenim un problema per perseguir l'autor. Qui ho fa amb un perfil propi, pots identificar-lo i denunciar-lo, però la majoria d'aquesta gent utilitza perfils falsos. Per tant, per poder saber qui hi ha al darrere, cal interposar la denúncia a un jutjat espanyol i aquest ho ha de demanar a un jutjat de Califòrnia, on hi ha la seu de la companyia Twitter, perquè es pugui identificar un perfil.

Heu explicat i denunciat davant de les institucions europees diferents actes catalanòfobs. Quina ha estat la resposta?

Es queden molt sorpresos. Ens pregunten com passa això a Espanya si és un estat de dret. Sí, formalment és un estat de dret i compleix els requisits però, a l'hora de la veritat, hi ha uns drets d'una part dels ciutadans que es violen contínuament i la Fiscalia no actua, els jutjats arxiven els casos, els mitjans de comunicació espanyols ho ignoren. Per tant, cal que això ho expliquem a Brussel·les. 

T'he sentit dir en altres ocasions que coses que aquí es diuen i es permeten serien inconcebibles en altres països com, per exemple, Alemanya. Com s'explica?

Perquè a d'altres països del nostre entorn tenen una cultura europea molt més arrelada,  una democràcia més consolidada. Alhora, aquí sembla que hem comès un pecat per reivindicar el que som. Quan utilitzes la democràcia a l'estat espanyol sempre et trobes un mur. Això nosaltres ho denunciem però pels espanyols no existeix. Al seu diccionari no apareix el concepte catalanofòbia. Per tant, no és un tema només lingüístic, sinó que conceptualment no conceben que hi hagi un odi cap a una part. Aquí mai hem fet net i no hem eliminat els tics del passat. Estan manant el fills dels que van fer i van guanyar la guerra.