És dia de ple al Parlament. Tot i així, fa una petita pausa. Surt de l’hemicicle i ens rep. Els diputats de la CUP segueixen exigint al president Puigdemont que anunciï la data i la pregunta pel referèndum. Encetem la conversa parlant de la votació. Malgrat que donen de marge fins al setembre, Reguant no dubta en afirmar que el referèndum "hauria de ser al mes de juny" perquè això està provocant una dilatació "inútil" de la legislatura.

Reguant reivindica el paper que juguen el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord en la conjuntura política actual

Durant els següents 45 minuts analitzem amb ella què n’esperen de l’executiu català pel que fa a la convocatòria i desenvolupament d’un referèndum, de les inhabilitacions i el joc que utilitza el govern espanyol per frenar el procés independentista català i li demanem que faci crítica de les accions, potser, menys encertades que ha pres la seva candidatura durant els darrers mesos. Abans d’acabar la conversa, reivindica el paper que juguen el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord en la conjuntura política actual.

La principal exigència de la CUP al govern de Carles Puigdemont és la data del referèndum. Per què cal fixar-la ja?

Perquè si, com a màxim, a finals de setembre hi ha d’haver un referèndum, cal que tothom tingui clara la pregunta. Hem de saber què s’ha de defensar o quin argumentari s’ha de donar. I també la data per tenir clar l’horitzó i poder fer el compte enrere de mobilització i d’activació popular. Si mirem altres exemples ho veiem de manera clara, Escòcia va fixar una primera pregunta 2 anys abans i la data amb 18 mesos d’antelació. Per això, discutim que la lògica sigui esperar a veure si hi ha un acord. Si volem que tothom se senti cridat a participar, necessitem que hi hagi un procés de mobilització. 

La data que proposi el govern, si no és més enllà del mes de setembre, li semblarà bé a la CUP?

El marge és el mes de setembre. El propi president ho diu i el Parlament així ho ha aprovat. Hi ha diferents elements: durant la qüestió de confiança, el president va dir que com a màxim es produiria durant la segona quinzena de setembre; i en el passat debat de política general del mes d’octubre, el Parlament també va aprovar que seria com a màxim aquest mes. Aquesta és la data que ens hem marcat.

No podem estar eternament parlant d’això, hem d’acabar amb aquest processisme. Hem de donar la veu i el vot a la ciutadania. Això no treu que nosaltres considerem que és impossible celebrar un referèndum pactat. Qui vulgui, que ho continuï intentant. 

Volem que el poble, el Parlament de Catalunya, les entitats, associacions o partits que defensen el referèndum fixin un dia i una pregunta. Aleshores, podrem dir: senyors del govern de l’estat, parlem. Té més sentit això que el que estem fent ara, perquè tampoc ens prenen seriosament.

"Continuem defensant que el referèndum hauria de ser al mes de juny, no té sentit allargar inútilment la legislatura"

El referèndum s’hauria de produir, si tot està preparat, al mes de juny?

Nosaltres defensàvem que fos abans de l’estiu perquè l’objectiu de la legislatura és aquest i només aquest. I continuem defensant que hauria de ser al mes de juny, no té sentit allargar inútilment la legislatura. L’estiu no és una època per mobilitzar i la justícia de l’estat espanyol no para d’atacar sistemàticament la legitimitat del poble de Catalunya. No podem estar més mesos veient que contínuament es dediquen a discutir, posar en qüestió i suspendre decisions presses en aquest parlament.

Per tant, segons la CUP, cal avançar el referèndum?

Per nosaltres, sí. Tot i que no compartim la lògica, vam acceptar celebrar-lo al mes de setembre. Però això no treu la necessitat de posar data i pregunta, de mobilitzar, d’activar la gent, de poder saber amb quins paràmetres treballem i de fer-ho de manera clara.

Hi ha marge per negociar la pregunta?

Nosaltres entenem que, en la lògica de les coses que s’han anat aprovant en aquest Parlament, la pregunta és una i és clara: "Vol que Catalunya esdevingui una República independent?". El 9 de novembre de 2015 vam aprovar una declaració on parlàvem que treballàvem per crear una república, per tant, és aquest el paràmetre. Però que facin una proposta, perquè no n’hi ha hagut cap més enllà de les propostes que el president ha fet en entrevistes. Aquesta és la nostra i la que creiem que és més clara, que genera menys dubtes a la gent i que dóna de manera evident una resposta binària: sí o no.

La suspensió del Tribunal Constitucional de la partida dels pressupostos sobre el referèndum pot dificultar la convocatòria o desenvolupament d’aquest?

No hauria de ser així. Tothom tenia bastant clar que això podia passar perquè forma part de la lògica de l'estat espanyol. No ha de posar en qüestió ni el referèndum, ni el seus preparatius perquè el TC es deslegitima per ell sol. No tindria sentit que, per culpa d'una suspensió d'un tribunal que hem posat en qüestió infinitat de vegades i que ja hem declarat que no es legítim, acordéssim o acceptéssim això.

"És evident que en el sí del consell de govern hi ha consellers que veiem més compromesos amb el referèndum que d'altres"

Sembla que el govern ha assumit col·legiadament els preparatius per al referèndum. Confien en tots els seus membres?

Nosaltres vam dir que donàvem confiança al govern per fer el referèndum no per desenvolupar la resta de polítiques. És evident que en el sí del consell de govern hi ha consellers que veiem més compromesos amb el referèndum que d'altres. Ho hem dit sempre. No acabem de veure el conseller Jané compromès amb el procés. Que convoquin el referèndum… Qui firma un decret no ens és indiferent perquè, per la nostra manera d'entendre la política i de prendre les decisions, sempre és millor de forma col·legiada que no pas una única persona, on tot depèn permanentment de la voluntat d'aquesta. Però és una qüestió d'organització del govern.

Es podria formar un govern de concentració després del referèndum?

No és un tema que estigui sobre la taula ni que s'hagi plantejat. Nosaltres creiem que, més enllà de fer el referèndum, s'ha de començar a parlar de com desenvoluparem l'endemà. El resultat tots tenim clar que ha de ser vinculant. Per tant, hem de saber quins passos caldrà fer un cop celebrat el referèndum. 

"Si al mes de setembre no hi ha referèndum perquè el govern s'ha tirat enrere, la CUP decidirà que aquest govern no té legitimitat"

Si no es pot celebrar el referèndum, el govern català haurà de convocar eleccions?

Entenem que no forma part del terreny de joc. És evident que no hi pot haver cap altre escenari que no sigui el referèndum. Però tampoc som innocents, si al mes de setembre no hi ha referèndum perquè el govern s'ha tirat enrere, la CUP decidirà que aquest govern no té legitimitat.

Per tant, caldrà celebrar unes noves eleccions?

Ja veurem. En el fons, deixar caure el govern vol dir això. Però si això es produeix, tant el PDECAT com ERC hauran de donar moltes explicacions i hauran de dir quin és el seu objectiu. Però nosaltres seguim dient que, de moment, treballem perquè el referèndum es faci com a màxim la segona quinzena de setembre.

Què passa si l’executiu espanyol segueix per la via judicial i el govern o alguns dels seus membres són inhabilitats?

Han apuntat al secretari de govern o al secretari general de vicepresidència, que són càrrecs polítics i no pas funcionaris. Per tant, estan advertint a càrrecs polítics que responen a lògiques d'una coalició electoral que es va presentar a unes eleccions amb un mandat. Ells també formen part d'aquest mandat polític i per nosaltres és el mateix que adverteixin al president de la Generalitat que a qualsevol càrrec polític, encara que tinguin una responsabilitat diferent. 

També s'ha parlat d'una possible inhabilitació dels diputats de Junts pel Sí o, fins i tot, els de la CUP. Què passaria si es produeix?

No hi ha només 72 persones amb voluntat de dur a terme un referèndum, hi ha molta més gent al darrere. La CUP no tenia només 10 diputades disposades a entrar aquí per facilitar l'objectiu de la legislatura. Si a nosaltres ens inhabiliten, hi ha més gent. El que hem de tenir clar és que si això arriba, vol dir que no podem esperar molt més per celebrar el referèndum. D'aquí ve la idea d'avançar-lo. Si arribessin més inhabilitacions, hi hauria més gent. Però tampoc podem permetre que ens estiguin marcant el camí. Pot ser que arribin les inhabilitacions? Evidentment. Que hi ha més gent al darrere? També. Però, de moment, anem fent independentment de les amenaces.

Quin paper ha de jugar el Pacte Nacional pel Referèndum durant els propers mesos? Perquè, de moment, treballa per arribar a un acord amb l’estat espanyol.

És un Pacte Nacional pel Referèndum, els adjectius venen després.

"El Pacte Nacional pel Referèndum no pot ser l'excusa per evitar fixar la data i la pregunta"

Però el manifest demana un referèndum pactat?

Aquest és el primer tram. Nosaltres vam dir, des del primer dia, que no creiem amb un referèndum pactat però que els acompanyaríem en aquest procés i que esperàvem que quan es constatés que no podia ser pactat, també ens acompanyessin a nosaltres. El Pacte Nacional pel Referèndum ha de treballar els suports i les adhesions fora de Catalunya, perquè aquí ja hi són. I ha de seguir fent aquesta feina hi hagi o no acord. I el Pacte no pot ser l'excusa per evitar fixar la data i la pregunta.

Els anomenats "Comuns" s’acabaran sumant al referèndum, encara que aquest no sigui acordat amb l’estat espanyol?

Nosaltres esperem que el nou partit que estan creant, una formació que sorgeix de la reinvenció d'Iniciativa amb part dels "Comuns", s'hi acabi sumant per ser coherents amb el que ells estan dient. Perquè parlen d’un referèndum amb garanties, vinculant i amb reconeixement. Per tant, confiem que hi seran perquè sinó part de la seva essència, de treballar per les sobiranies i defensar els drets, es perd.

Hi seran sense posicionar-se en l'eix nacional?
Això ho hauran de contestar ells. Però jo crec que, en aquesta lògica de recuperació de sobiranies i de treballar per acostar els espais de poder a la ciutadania, l'única manera és una ruptura amb l'estat espanyol. Per tant, cal sacsejar aquest tauler d'escacs del "pacte del 78".

"Els processos de negociació amb Junts pel Sí sempre han estat complicats i complexos, però per les dues bandes. I aquí tothom s'ha equivocat"

Què ha fet malament la CUP durant aquesta legislatura?

L'autocrítica l'hauria de fer tothom. A vegades, jo crec que a certa gent se li demana més autocrítica que a d'altres i això fa que la balança mai estigui equilibrada. Sembla que sigui la CUP qui sempre ha de fer autocrítica. No sé si ens em equivocat o no, el temps dirà. I l'autocrítica sovint requereix de processos molt més pausats per poder-la fer. Els processos de negociació amb Junts pel Sí sempre han estat complicats i complexos, però per les dues bandes. I aquí tothom s'ha equivocat. La CUP, en certa manera, ja ha pagat molt els plats trencats.

Què fa la CUP per eixamplar la base social a favor de la independència?

Generar propostes o explicar el perquè. El referèndum és la clau que obre panys per a la construcció d'una república. Una oportunitat que tenim per canviar les coses i per generar una societat que sigui molt més justa, que no repeteixi els errors de la transició del 78. Per tant, treballem incansablement, com hem fet sempre, en els municipis i amb els moviments i col·lectius que defensen els drets socials. Creiem que aquesta és la millor manera de donar arguments i és així també com s'ha sumat certa gent a l'independentisme.

Encara creu, amb el mateix fervor, en la independència dels Països Catalans?

Sí. És una realitat que, per a nosaltres, és indiscutible. Una realitat nacional que existeix, que ha existit i que hi ha qui deliberadament ha intentat trencar. Hi ha llaços, més enllà dels culturals, que ens uneixen. Clar que hi ha aliats.

"La república catalana no pot ser mai l'últim pas en la construcció dels PPCC"

La independència del Principat és el primer pas per seguir teixint aquestes relacions?

Els llaços hi seran amb o sense república perquè ja hi són ara. Però la república catalana l'hem de fer servir com a palanca de canvi per a la resta dels PPCC. Hem d'aprofitar això. La república catalana no pot ser mai l'últim pas en la construcció dels PPCC. Sovint busquem els aliats en relació a nosaltres i ens oblidem que hem de ser aliats també en relació a ells.