El 23 d’abril d’enguany, a darrera hora del vespre, una editora em va dir: “Aquest és un Sant Jordi per oblidar.” I li vaig donar la raó. Vaig comprar i intercanviar llibres i, fins i tot, vaig rebre una rosa que vaig batejar com la de la lluita, l’esperança i el demà. Malgrat que llibreters, editors, autors i lectors vam intentar que fos un dia lluït, tancats a casa les roses van pansir-se de seguida i vam tardar encara uns dies a tocar els llibres, a entrar-hi, a devorar-los.

Va ser un dia estrany, insòlit, com molts dels que hem viscut els darrers mesos. Perquè Sant Jordi sempre és especial. Un dels millors dies de l’any. I no soc d’idealitzar dates, mitificar esdeveniments o engreixar tòpics. Però el 23 d’abril es respira un ambient d’alegria; la primavera treu el cap i ens deixa passejar entre parades, perquè ens regalem roses i històries, intercanviem dedicatòries i mirades. La cultura, de vegades conscientment poc valorada i sempre infrafinançada, esdevé un homenatge a la vida, al futur, a la saviesa, al progrés. Perquè els llibres són el millor dels regals quan es busca sorprendre, remoure, interpel·lar o emocionar. Perquè entre lletres, paraules i capítols sempre s’amaguen realitats, vivències, anècdotes o paisatges. Els llibres tenen el poder de conduir-nos a situacions difícils d’imaginar o a mons que sense la destresa d’alguns autors no podríem posseir. Sense llibres, una societat esdevé superficial, buida i pobra d’arguments, explicacions i raonaments. Per això, Sant Jordi té aquesta singularitat.

Perquè els lectors, llibreters, autors i editors compartim el plaer de la lectura. Una sensació que només experimenten aquells que senten una gran buidor quan engoleixen les darreres frases d’un llibre. Que no entenen la quotidianitat sense un exemplar a la tauleta de nit. I que aposten per comprar llibres en català, no per militància, sinó per coherència. Com un acte revolucionari que pretén, cada dia, ampliar la base lectora en la nostra llengua. Perquè cal estimar els llibres, però també està bé comprar-ne. És un cercle que dona vida a persones que, normalment, treballen discretament però que hi dediquen hores de pensaments, imaginació i destresa. Que cuiden els detalls i l’art d’unir paraules. I que, sense adonar-se’n, construeixen els relats més eterns. Aquells que, malgrat el pas del temps, sempre podrem recuperar en algun prestatge.

Per això, saber que el 23 de juliol viurem una nit d’estiu de llibres i roses reconforta. Significa que, malgrat les dificultats i la desolació provocada pel coronavirus, els professionals del sector del llibre i les flors s’han arromangat per fer reviscolar l’ànima de Sant Jordi. Amb mesures i precaucions, però escurçant les distàncies entre autors i lectors, entre floristes i enamorats. Aquest esperit que ha permès reinventar el 23 de juliol és el mateix que ha impulsat la campanya #TotComençaEnUnaLlibreria del Gremi d’Editors de suport a les llibreries.

El sector cultural, lluitador malgrat les adversitats constants, sempre ens demostra una cosa: la seva gran col·laboració i complicitat. Existeixen la competència i les crítiques, però prevalen gairebé sempre el respecte i les ganes de tirar endavant pensant en col·lectiu. I, en una societat, de vegades, egoista i interessada, veure accions cooperatives és balsàmic. Potser perquè els llibres són els únics capaços d’unir els relats més inversemblants, potser perquè les flors són les úniques de capgirar estats d’ànims amb una flaire de segons. Entre gelats o un got d’orxata assaborirem enguany el Sant Jordi més esperat. Un que, per la seva excepcionalitat, segur que tampoc oblidarem.