Un fet polític pot transformar el periodisme? Pot canviar la nostra manera d’informar? Sí. Ens pot fer replantejar dinàmiques de treball i, sobretot, ens pot ajudar a fer autocrítica. L’1 d’octubre va significar un abans i un després a nivell polític, social i, també, periodístic. El ressò informatiu d’aquella jornada i les bifurcacions de discursos que generen les xarxes socials van provocar una explosió. Amb tots els perills que això comporta. Un any després, ens hem preguntat què ha significat l’1-O per al nostre ofici. Potser no n’hem fet totes les anàlisis que caldria, però la Catosfera -jornada de la comunicació i internet- va organitzar la setmana passada a Girona un debat justament sobre aquesta qüestió. Ariadna Oltra, Jordi Borràs, Neus Tomàs i Quico Sallés, moderats per Mariola Dinarès, van disseccionar els canvis que hem fet com a periodistes durant aquest darrer any.

Canvis i també correccions. Hem aconseguit redirigir maneres de fer i hem fet autocrítica, que no vol dir autoflagel·lació. Durant la taula rodona, Oltra va voler mostrar com el llenguatge ha pres més força que mai després de l’1-O. La convocatòria electoral del 21D va provocar, segons explicava, tensions a la redacció d’informatius de TV3. El PP i Ciutadans van enviar diferents recursos a la Junta electoral qüestionant la feina de la televisió pública. És evident que l’aplicació del 155, l’empresonament de polítics catalans i un context de repressió i censura acaba condicionant la feina que fem com a periodistes. I, encara més, si ets professional d’un mitjà públic. Si no fos així, seria realment preocupant. Voldria dir que som aliens a la realitat. La clau és com actuem, com expliquem i contextualitzem cada fet noticiable. Perquè, com recordava també Ariadna Oltra, nosaltres tenim la responsabilitat de decidir què és transcendental i què no. Hem de destriar el gra de la palla. No tot el què circula a les xarxes mereix un espai als nostres informatius. Twitter és un altaveu, però no tot el que s’hi reprodueix és notícia. I això ens ho hem de recordar cada dia. “Twitter és una eina, no un mitjà”, ens repetia Oltra. I el fotoperiodista Jordi Borràs hi afegia: “És el lloc fantàstic per cultivar fake news”.

Una de les conseqüències de l’1-O és l’expansió de la postveritat. Ens va demostrar que la nostra obligació és contrastar, posar en dubte tot el que veiem i, sobretot, tot allò que llegim a les xarxes. Neus Tomàs ens assegurava que, probablement, ara actuem amb més honestedat que fa un any. Certament, hem passat de comptar fins a 5 abans de llençar un titular a arribar fins a 10. En aquest sentit, Sallés afirmava convençut que l’1-O ens ha ajudat a afinar molt l’ofici. Afinar vol dir reflexionar sobre com actuem, quins límits no hem de traspassar i quina posició hem de mantenir amb la realitat que narrem. No és fàcil allunyar-se dels fets i dels actors protagonistes per poder treballar.

Som ciutadans, a més de periodistes. Tenim una ideologia i defensem uns drets civils i polítics. La nostra feina porta implícita la reivindicació de la llibertat d’expressió, d’informació, de pensament. Però també l’exigència d’una sèrie de paràmetres per definir un estat democràtic, que van més enllà del periodisme o la política. I això fa que, de vegades, ens equivoquem. I explica que, després d’un terrabastall informatiu com el que vam viure l’1-O, ens autoexigim més, ens fem més preguntes i utilitzem nous canals per protegir la nostra feina. Ja no ens comuniquem per Whatsapp amb les fonts; Telegram, Signal o els SMS han esdevingut les nostres corretges de transmissió. Ja no diem segons què en alguns contextos, prenem més precaucions. No és autocensura, és autoprotecció. És entendre una situació i adaptar-s’hi. És saber què cal fer per ser coherents i sincers amb la informació que gestionem. Ens en sortim? L’allau de crítiques i atacs a la nostra feina fa que, de vegades, ens oblidem de fer autocrítica. Aquesta és també una tasca que hem de perfilar. El context polític, un any després de l’1-O, ens ho segueix exigint. Tot i així, com bé deia Neus Tomàs a la Catosfera: “A nosaltres [a diferència dels metges], no se’ns hi queda ningú, a la taula d’operacions. Podem cometre errors i corregir”. Només cal la voluntat de seguir-nos qüestionant cada dia.