“Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora”. Aquest proverbi hindú explicita el plaer pels mots, pels llibres com a ésser generosos, poderosos, il·lusionadors, transformadors. Una estona tranquil·la maridada amb una bona lectura ens permet capgirar emocions i il·luminar la imaginació. Llegir fomenta el pensament lògic i exercita la nostra memòria. Els llibres, un cop devorats, ens converteixen en ciutadans més formats i crítics. Perquè milloren la nostra comprensió, amplien el nostre vocabulari, enriqueixen el nostre bagatge social i cultural, desperten noves motivacions i interessos. Mutar, canviar a través de les paraules és un regal, de vegades, imperceptible als ulls, però essencial per fer visibles les nostres alegries, aspiracions, aprenentatges o objectius. I, malgrat tot això, llegir és, de vegades, un exercici oblidat. Un acte que cada cop té menys seguidors.

Un estudi, publicat a finals del 2019 per la Universitat Autònoma de Barcelona, alertava que un 34,6 de l’alumnat de 4t d’ESO de la ciutat de Barcelona no llegeix mai un llibre per plaer. Mai és mai. Ni aquella novel·la que t’atrapa a la segona pàgina, ni l’assaig que encapçala el rànquing de més venuts, ni aquell que és especial perquè te’l va regalar una companya o amiga el dia de Sant Jordi. Cap. Mai. Potser aquests joves no saben que viure sense llegir és arriscat. En paraules del poeta i novel·lista francès Michel Mouellebecq, l’absència de lectura “obliga a conformar-se amb la vida”. Existir sense qüestionar, preguntar, debatre, polemitzar. Caminar sense somniar, projectar, estimular, esperonar. Viure sense invertir en la lectura. Ni un minut. Mai.

La lectura és una assignatura pendent en diferents franges d’edat, però és molt preocupant quan això afecta a les generacions més joves. Aquelles que ho tenen tot per fer, per construir, per entendre, per escriure i per inventar. És alarmant i, a la vegada, trist. Els llibres són una arma efectiva contra moltes coses. Contra la ignorància, la intolerància, la humiliació, la barbàrie. Són cultura, saber, saviesa, ciència. Segur que aquests joves que no llegeixen mai per plaer reben molts altres inputs. Les xarxes socials, la televisió o la música també culturitzen. Cada agent socialitzador és important i imprescindible, però cap és substituïble. I si no revertim aquesta situació ens instaurarem en una societat superficial i cada cop més buida i pobra d’arguments, explicacions i raonaments. Una col·lectivitat poc llegida ens condueix cap a una ciutadania indiferent i apàtica amb l’entorn, amb els elements que construeixen la nostra quotidianitat.

Existeix una solució? Les escoles segur que podrien fer-ho millor, però els pares també. Els nens actuen moltes vegades per imitació. Veuen al pare o a la mare llegir i mimetitzin la mateixa escena. Com la lectura, l’absència d’aquesta és un espiral. Un, com més llegeix, més necessitat té de començar una nova lectura. Li repel·leix aquella sensació de buidor que queda quan s’engoleix la darrera frase d’un llibre. És un cercle viciós que ens enganxa a les metàfores o a les subordinades. Però quan s’abandona aquest vaixell, quan naufraga la lectura, la mar ho acaba engolint tot. Per avocar-nos a un desert que només necessita que algú, ni que sigui un cop a l’any, faci l’esforç d’agafar un llibre per nedar entre paraules.

I necessitem llegir en la nostra llengua. És essencial per mantenir vivia una riquesa lingüística i per posar en valorar el que fan autors que escriuen en català. És una qüestió d’autoestima. D’apreciar la feina minuciosa de combinar paraules i mots, de gaudir del silenci i la concentració que requereix un bon llibre. El que et transportarà a d’altres situacions, que farà evolucionar la teva manera de veure, de viure. Que t’arrelarà, per sempre més, al plaer de la lectura. Una societat, un país, una nació necessita, també, una gran tribú de lectors, de ciutadans llegits.