No coneixem la data, però una convocatòria electoral a Catalunya és ja inevitable. Si el Tribunal Suprem ratifica la inhabilitació del president Torra, aquest quedarà automàticament cessat i també tots els seus consellers. Això és el que determina que cal fer en aquests casos la Llei de presidència del Govern. A partir d’aquest moment, el vicepresident Aragonès actuarà de president “en substitució”, però en cap cas podrà exercir totes les competències del president. Ni podrà convocar eleccions, ni cessar o nomenar nous consellers i tampoc promoure una qüestió de confiança. Aleshores caldrà esperar que durant els següents deu dies el Parlament celebri un ple d’investidura. En el cas que no s’investeixi cap candidat, quedaran convocades automàticament les eleccions. Durant tot aquest temps, el govern en funcions no podrà presentar cap nou projecte de llei al Parlament i tampoc aprovar el projecte de llei de pressupostos. Per tant, aquesta conjuntura política fa molt complicat pensar en els comptes del 2021. Malgrat que el context de crisi sanitària, econòmica i social no pugui esperar.

Aquest pot ser, si no hi ha cap sorpresa, el tauler d’escacs de les properes setmanes i mesos. I tot succeirà en plena precampanya, sobretot dins de l’espai independentista. Perquè sembla que s’ha imposat una batalla de retrets que els fa difícil mirar més enllà dels interessos de partit. Puigdemont parla de confrontació intel·ligent perquè considera que l’Estat espanyol no està disposat a obrir una fase de negociació i diàleg. Per la seva banda, Junqueras i Rovira aposten per una via negociada per aconseguir un referèndum, però reconeixen que si no és possible caldrà recuperar la via unilateral. Tots parlen d’unitat, però Junts per Catalunya considera que ha de ser política i des de les files republicanes estratègica.

Els matisos són importants, però sempre que puguin obrir vies polítiques possibilistes. Perquè les enquestes diuen que els resultats electorals no canviaran gaire les majories existents. Però també és cert que un govern en funcions durant mesos no pot governar. Els comicis són necessaris perquè cada formació defensi a les urnes un projecte i unes tàctiques.

Alhora, fins que no hi hagi aquestes eleccions i se sàpiga quina força electoral té la clau serà difícil veure el recorregut de la taula de diàleg. De la mateixa manera que per trobar una solució política, els líders catalans no poden seguir empresonats ni a l’exili. I tot això en un moment que cal pensar en com es poden enfortir els serveis públics per vèncer la pandèmia i que cal plantejar quines són les polítiques que necessita el país per liderar la reconstrucció.

En un tauler d’escacs tothom ha de moure fitxa. Però amb resiliència en la defensa d’una estratègia i d’uns principis. I cal jugar sempre aquest joc, no només a les portes d’unes eleccions.