Són les 6 de la tarda i ja hi ha una llarga cua per entrar. Diferents ciutadans anònims i personalitats destacades del món sociocultural del país s’apleguen aquest dimarts a la tarda al Teatre Nacional de Catalunya. Al voltant de les 7, s’obren les portes i a poc a poc es va omplint el pati de butaques. A l’escenari, les cadires –encara buides- que ocuparan tots els diputats de Junts pel Sí i els membres del govern. I en un costat, unes urnes col·locades estratègicament dibuixen el perfil geogràfic de Catalunya.

"Sense la CUP el camí hauria estat impossible, gràcies"

"Sense la CUP el camí hauria estat impossible, gràcies", afirma Lluís Llach. Amb aquestes paraules d’agraïment als seus companys de viatge, perquè la Llei del referèndum ha estat cuinada conjuntament entre Junts pel Sí i la CUP, el diputat enceta l’acte. I, potser per trencar el gel, arrenca el primer somriure de la tarda quan confessa que s’han consumit “litres de til·la durant els darrers mesos” per poder confeccionar la Llei que ha de permetre la votació del proper 1 d’octubre.

Un cop dit això, Llach dóna la paraula als diputats Jordi Turull i Marta Rovira perquè siguin ells qui expliquin, fil per randa, tots els detalls del text legislatiu. “Amb més informació, menys rumorologia”, diu Turull. Després d’algunes filtracions a la premsa, interessades o no, finalment coneixem què diu l’articulat.

Regla número 1 per poder entendre la llei: ho farem com sempre. És a dir, el més semblant a qualsevol altra comtessa electoral. I abans d’evitar la reacció dels partits que s’oposen al referèndum, Turull avança que encara que diran “absolutament de tot, nosaltres a la nostra”. Per tant, si guanya el “Sí”, s’implementarà el resultat. Just després de fer aquesta afirmació, tothom es posa dempeus i ressonen crits d’independència al TNC. En canvi, un gran “oooh” clama quan Turull assegura que si s’imposa el “No”, caldrà convocar eleccions autonòmiques.

Més enllà de les característiques que faran vinculant aquest referèndum, Rovira pren la paraula i al·lega al dret d’autodeterminació, que promouen i defensen els tractats de Nacions Unides, per justificar aquest text.

"Per exercir el dret a l’autodeterminació, primer cal exercir el deure de la determinació”

Rovira diu i repeteix el hashtag de la tarda: #comsempre. Hi haurà un cens electoral, podran participar tots els majors de 18 anys que tinguin dret a vot, els col·legis estaran oberts… és a dir, com sempre. Les butlles s’emetran en català, castellà i, com gairebé sempre, en occità. Però la Llei, com expliquen els diputats, també inclou 2 novetats. La primera és la Sindicatura Electoral. Com a segona novetat, Rovira anuncia que hi haurà unes garanties de validació internacionals. I, finalment, també adverteix que hi ha una gran diferència: “Tenim un estat al davant que té por de la democràcia i que vol impedir el referèndum”. Per acabar de demostrar quina és la seva voluntat, Turull sentencia: “Per exercir el dret a l’autodeterminació, primer cal exercir el deure de la determinació”.

Segueix el vicepresident del govern i, amb to irònic, garanteix que serà breu. El discurs de Junqueras, com després també ho farà el president Puigdemont, té més caràcter polític i de reafirmació. “El futur del país estarà molt millor en mans dels ciutadans de Catalunya” perquè “l’estat espanyol ens diu que no l’importa allò que els ciutadans catalans pensen”, diu el vicepresident. En aquest sentit, considera que la “legalitat” empara la votació de l’1O.

"No hi haurà xoc de trens, un quedarà en via morta –el de l’estat espanyo-  i l’altre seguirà en marxa”

Justament quan parla Junqueras, la pàgina web Garanties.cat, que recull totes les preguntes i respostes sobre com es desenvoluparà el referèndum, es posa en marxa. I de Junqueras a Puigdemont. El cap de l’executiu, es compromet a fer possible “aquest vot decisiu”. En aquest sentit, assegura que el dia 1O “no hi haurà xoc de trens, un quedarà en via morta –el de l’estat espanyol-  i l’altre seguirà en marxa”. Veurem, però, quins entrebancs es trobarà el govern pel camí.

De moment, sembla que els ciutadans que han assistit a l’acte no tenen dubtes i criden “votarem” i “independència” quan Puigdemont conclou. Tothom dret, el cant dels Segadors, algunes fotografies amb les urnes que hi ha l’escenari i tots cap a casa. De moment, cap a casa. Ja es veurà si, abans de l'1O, caldrà tornar a sortir al carrer per fer possible aquesta votació.