“Necessitem desbrossar el camí, sent conscients que, qui obre pas sol ser qui més s’embruta. Però toca arremangar-nos sense por de les esgarrinxades. És l’hora d’esllomar-nos cada dia com ningú, per superar els sotracs que dificulten el camí i recuperar, de nou, l’amplada que permet avançar a tothom, a tots i a totes, cap a la Catalunya pròspera, justa, verda, feminista i plenament lliure que volem ser”, afirmava dilluns Pere Aragonès en la presa de possessió com a nou president de la Generalitat. El cap de l’executiu és conscient que després de mesos d’estira-i-arronses, l’etapa que comença a la plaça de Sant Jaume estarà farcida d’entrebancs, ensopegades i turbulències. I les seves paraules així ho expliciten.

Aragonès fa molts anys que es dedica a la política -va començar a militar a les Joventuts d’Esquerra Republicana amb tan sols 16 anys- i, per tant, sap què significa la cultura del pacte. Els acords exigeixen una gran capacitat d’entesa i impliquen concessions i renúncies per part de tots els actors implicats. I, en un govern de coalició, això és imprescindible per garantir la seva estabilitat i continuïtat. Alhora, cal teixir complicitats i confiances entre totes les parts. Una tasca gens còmoda perquè obliga a abandonar els interessos partidistes per treballar per l’interès comú.

Per tant, sens dubte que Aragonès i el seu executiu haurà de navegar entre moltes contradiccions, però entrellaçar-les és la seva responsabilitat. Han assumit el càrrec sabent que aquestes formen part del joc polític i que gestionar-les és un element més per mesurar la seva eficàcia i solvència.

Comencen un camí que, si tot va bé, hauria de durar quatre anys. Per tant, els propers mesos hauran d’entomar riscos, no cedir davant determinades pressions, conjugar idees aparentment incompatibles i aïllar-se del soroll. En política no es poden esquivar les contradiccions, però sí treballar per superar-les.