*Aquesta notícia forma part de l'especial 'Les 35 decisions que han alentit el procés' que avui publica Racó Català i que analitza l'evolució del procés els darrers dos anys
10 de gener
Crida Constituent i altres organitzacions independentistes i anticapitalistes es reuneixen per treballar una proposta al marge de Convergència i Esquerra Republicana davant una possible cita electoral. L'objectiu és definir una candidatura per a les eleccions al Parlament que agluti les forces d'esquerres per defensar un canvi en el model econòmic i social i una ruptura del marc jurídic i polític actual.
14 de gener
Coneixem la data de les eleccions: 27 de setembre. Després de més de 5 hores de reunió, Mas arriba a un acord amb Junqueras i les tres principals entitats sobiranistes (Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació de Municipis per la Independència) per concórrer amb llistes separades i un full de ruta en comú. Tot i així, aquest acord es va acabar de cuinar els següents mesos i va esdevenir la candidatura de Junts pel Sí.
19 de gener
Artur Mas i Oriol Junqueras arriben a un acord per tirar endavant la tramitació dels pressupostos de la Generalitat. Una de les prioritats de l'executiu va ser augmentar la partida que es volia destinar a l'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. Aquest va ser un dels puntals que, segons l'aleshores conseller de la Presidència Francesc Homs, havia de servir per "apuntalar les estructures d'estat".
3 de març
Les diferents postures sobre la independència fracturen Iniciativa. El model que el partit acorda proposa que Catalunya sigui "un estat lliure en el marc d'un estat plurinacional", cosa que no agrada a aquells més favorables al procés d'independència de Catalunya. Raül Romeva i la cap visible dels sobiranistes d'ICV, Teresa Mira, abandonen el partit. Mesos després Romeva esdevindrà cap de la candidatura de Junts pel Sí.
4 de març
Segons una enquesta feta per l'empresa GESOP i que publica El Periódico, CiU i ERC no obtindrien la majoria absoluta a les eleccions del 27 de setembre amb 31-32 i 27-28 escons, respectivament. De fet, només hi arribarien si sumessin els escons de la CUP, que passaria dels 3 actuals a 9-10 el 27S.
13 de març
Durant aquests 2 anys el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha anat projectant el suport que té el moviment independentista. El març del 2015, el baròmetre va anunciar que el 44% dels catalans defensava la independència mentre que un 48% es decantava pel "NO".
21 de març
La CUP aprova la seva proposta de full de ruta. La formació defensa que les eleccions del 27S no "només han de ser plebiscitàries sinó també constituents" i reclama que "el procés no és només dels partits o les institucions" sinó que "la força és de la gent".
31 de març
Les entitats sobiranistes, Convergència i Esquerra signen el preacord pel full de ruta unitari del procés sobiranista català. El document fixa el caràcter plebiscitari dels comicis, la necessitat de crear i posar en funcionament les estructures necessàries i establia un termini màxim de 18 mesos per proclamar "el nou estat o república catalana". Les aleshores presidentes de l'ANC i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals, es mostren convençudes que tant Unió com la CUP, ICV i EUiA i MES s'afegiran al full de ruta perquè el text és "volgudament obert i imprecís" amb la voluntat que "s'hi puguin sumar més partits".
12 d'abril
L'ANC celebra a Lleida l'assemblea general, l'última en la qual Carme Forcadell hi participa com a presidenta de l'entitat. Es detalla com serà l'11 de setembre que servirà per encetar la campanya electoral del 27S: l'avinguda Meridiana es convertirà en el carrer major de la república catalana.
18 de maig
La DUI o declaració unilateral d'independència es comença a introduir dins del vocabulari del procés sobiranista. Coincideix també amb l'arribada de Jordi Sànchez a la presidència de l'ANC, prenen el relleu a Forcadell després de tres anys al capdavant de l'entitat.
24 de maig
Se celebren eleccions municipals i aquestes es converteixen en l'avantsala del 27S. Ada Colau, Carles Puigdemont, Àngel Ros i Josep Fèlix Ballesteros esdevenen els clars guanyadors de les 4 capitals catalanes. Tot i així, aquests comicis posen en evidència que l'independentisme perd a Barcelona però augmenta 7 punts respecte la cita del 2011.
20 de juliol
Junts pel Sí, la candidatura impulsada per CDC, ERC i entitats de la societat civil entre altres, presenta la llista de les quatre demarcacions catalanes. A la circumscripció de Barcelona la llista l'encapçalarà Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas i Oriol Junqueras.
3 agost 2015
El president de la Generalitat, Artur Mas, signa el decret de convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. El decret no inclou cap referència al seu caràcter plebiscitari per evitar així que el govern espanyol les impugni.
5 d'agost
Primer acte de Junts pel Sí. El cap de llista Raül Romeva fa una crida a la "revolta dels somriures i la força de les urnes" per encarar la campanya electoral. La coalició demana fer una llista simbòlica amb 13.500 candidats ciutadans, cent per cada escó al Parlament de Catalunya.
11 de setembre
Un 11S més, la societat catalana surt al carrer. Aquest cop, la mobilització recorre 5,2km dividits en 135 trams a Barcelona, des de Sant Andreu fins a tocar del Parlament. Es calcula que són 1.400.000 els assistents a "la revolta dels somriures" de la Via Lliure
27 de setembre
Se celebren les eleccions. No totes les formacions coincideixen en el seu caràcter plebiscitari però aquestes aconsegueixen una gran rellevància política perquè, per primer cop, les forces independentistes són majoria a la cambra catalana. Alhora, s'aconsegueix un rècord històric de participació del 77,4%. Junts pel Sí aconsegueix 62 diputats, es queda a 6 escons de la majoria absoluta, i la CUP en treu 10.
29 de setembre
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) cita a declarar per la querella del 9N el president en funcions, Artur Mas, la llavors vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau. Artur Mas declarà el 15 d'octubre, dia que es compleixen 75 anys de l'afusellament de Lluís Companys a mans dels franquistes i es proclamarà màxim responsable del procés participatiu del 9N.
8 d'octubre
Es comença a cuinar el nou govern després dels resultats del 27S. La CUP demana que el nou Parlament esdevingui "una assemblea constituent". La formació marca 3 eixos de treball: ruptura democràtica, procés constituent i pla d'emergència social. Els cupaires defensen un govern excepcional dirigit per més d'una persona.
27 d'octubre
Junts pel Sí i la CUP presenten una declaració conjunta perquè el Parlament treballi per a un "estat independent". La declaració demana donar passos "ferms, sense supeditació a les institucions polítiques o jurídiques de l’Estat espanyol" i està redactat amb la intenció que més forces polítiques i socials que "defensin l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu i obert" s'hi puguin sumar.
9 de novembre
El Parlament de Catalunya inicia el camí cap a la independència. La cambra vota la proposta de declaració independentista, proposada pels grups de Junts pel Sí i la CUP. La majoria parlamentària de les dues formacions permet aprovar la proposta d'inici de ruptura amb 72 vots a favor, 63 en contra i cap abstenció. La sessió acaba amb un fort aplaudiment des de la bancada independentista i una mostra de banderes espanyoles i senyeres des de les files populars.
20 de desembre
Eleccions espanyoles. El PP torna a guanyar les eleccions però es queda amb 123 escons, respecte els 90 del PSOE. Podemos en treu 69 i Ciutadans 40. Sembla que, primer cop, es trenca el bipartidisme a l'estat espanyol. Tot i així, aquests resultats faran impossible la governabilitat.
22 de desembre
Junts pel Sí presenta els detalls del preacord amb la CUP per formar un nou govern. Es tracta d'un document de transició nacional que s'ha treballat conjuntament entre les dos coalicions a través de múltiples converses i reunions i que la CUP haurà de decidir si l'avala o no en una assemblea nacional.
27 de desembre
L'assemblea nacional extraordinària de la CUP porta molta cua. Després de dues votacions molt ajustades, finalment la tercera, que havia de ser la definitiva, comporta a un empat tècnic a 1.515 vots.