Surto de casa. Vaig a comprar el diari. Entro en una cafeteria. Llegeixo alguns titulars. M’encanto amb una entrevista. El personatge que retrata és singular. Aixeco el cap. Observo la resta de persones que també estan prenent el primer cafè del dia. Una sembla preocupada. L’altra no treu els ulls del mòbil. Hi ha la que fulleja una revista i la que prepara a corre-cuita aquella tasca que havia d’entregar fa quatre dies i que encara té a la llista de “pendent”.

M’aixeco. Pago el cafè. Somric al cambrer que, com sempre, agraeix amb un “que tinguis un bon dia”. Vaig caminant. Veig l’imprudent que se salta tots els semàfors en vermell. Aquell pare que discuteix amb el fill adolescent al mig de la vorera. Saludo a un conegut. M’aturo a un aparador. Sento algú que em crida. Em giro. Intercanviem tres paraules i ens conjurem que buscarem un dia per fer petar la xerrada i posar-nos al dia. Canvio de vorera i continuo el camí. Arribo a casa. Obro l’ordinador i em poso a escriure aquest article.

Observar. No ho fem massa sovint. Caminem rutinàriament. Anem amunt i avall. No mirem el que succeeix al nostre voltant. Ens preocupem de les nostres preocupacions. Mirem el món amb unes soles ulleres. Ens costa canviar de prisma, obrir el nostre ventall, analitzar amb més deteniment aquestes situacions -aparentment insignificants- que conformen el nostre dia a dia.

Parem més atenció. Busquem aquell somriure sincer. Aquella mirada còmplice. Cerquem la crítica, ens permetrà teixir nous objectius. No suposem, preguntem. Hi ha experiències que ens canvien. Hi ha vivències que poden esdevenir autèntiques lliçons magistrals. Però hem saber buscar-les. Valorar-les. Aprendre’n. Sortim al carrer i observem. Agafem uns prismàtics i busquem les petites històries.

“Bogeria és pretendre canviar fent el mateix”, va dir Albert Einstein. Canviar d’actitud pot ser sinònim de progrés. Potser si fotografiem amb la nostra mirada aquells espais o situacions que protagonitzem, sense ser-ne conscients, ens adonarem de fets encara desconeguts. Conèixer. Interpretar. Prendre decisions. Actuar. Canviar. Progressar. Sovint coneixem la clau correcta per obrir moltes portes però preferim seguir per carrers paral·lels abans de posar-la al pany.