Tots sabem que el món agrícola i ramader no passa pel seu millor moment. En els darrers anys, el nombre d’explotacions a Catalunya s’ha anat reduint dràsticament. Però, malgrat que aquest sigui un motiu d’autèntica preocupació, hi ha una dada ben esperançadora: cada cop creix més el nombre d’explotacions en les quals les dones en són les titulars. Actualment, ja representen un 20% del total. I, a més, la gran majoria són dones formades que no superen els 40 anys. Aquest fet, que sovint passa desapercebut, hauria de generar molt alegria i satisfacció. Per fi i, encara que el procés sigui lent, elles també  es converteixen en les protagonistes. Sempre l’han tingut? Potser sí, però no sempre ha estat visible. La societat canvia i el món rural també.

Uns anys enrere, elles eren un pilar fonamental, autèntiques heroïnes, per entendre el dia a dia d’una explotació. Moltes decidien quedar-se a casa i treballar colze a colze amb els seus marits per fer pujar una família i guanyar-se la vida. Ho feien amb una dedicació absoluta i una estima incondicional. Ara, potser, el seu rol ha canviat. Però les que decideixen ser pageses ho fan amb la mateixa alegria, perquè saben que és un orgull treballar i viure de la terra.

M’agradaria pensar que les dones que opten per dedicar-se al món agrícola i ramader ho fan per vocació i no tan per tradició. Desitjaria que elles, com també ells, apostessin per desenvolupar unes explotacions cada dia més eficients i rendibles. Per tant, que aprofiten tots els recursos que ens proporcionen les noves tècniques i les evolucions tecnològiques. Que s’adapten fàcilment als canvis i ho fan amb esperit constructiu i optimista. Les tradicions que ens enclaven a un passat i qüestionen el progrés, ens esclavitzen. Busquem el punt d’equilibri.

Inevitablement, el món agrícola ha d’assumir un procés de canvi i transformació. I és bo que ho faci també amb la col·laboració de les dones ramaderes i pageses. Que tothom aporti el seu punt de vista, les seves formes de treball i les hores de dedicació necessàries. Per tant, atorguem també a elles el reconeixement que sempre s’han merescut. Les dones teniu molt a dir. Feu-ho. Sense por, sense prejudicis i amb el coratge que us caracteritza.