Narren amb serenor. Creuen fermament en la veritat de certs principis. Parlen de l’ahir, l’avui i el demà. Escoltes, preguntes i repreguntes perquè saps que mai es cansaran d’explicar. Són feliços però et troben a faltar si passes una setmana sense fer-los una visita. T’estimen tal com ets i, fins i tot, són capaços de convertir alguns dels teus pitjors defectes en grans virtuts. Els permets que et facin les crítiques més exigents i les entomes amb un somriure. Només els padrins tenen aquest potencial, aquest encant.

Esperes les seves càlides paraules i ells necessiten la teva mirada còmplice. T’agrada tenir-los a prop perquè t’enamoren les seves converses de sobretaula. Amb ells has descobert alguns dels referents literaris del país, has resseguit -sense moure’t del sofà- els indrets més nostrats del Principat, has entonat mil cançons, has degustat els millors plats i has compartit inquietuds eternes.

Sovint no simpatitzes amb alguns valors, idees o sentiments que defensen aferrissadament però respectes els seus comentaris. De fet, gaudeixes d’allò més quan encetes profunds debats amb ells. La distància generacional, malgrat tot, ens uneix. Ens enganxem en algunes discussions però d’ells hem après que cal ser perseverants.

Saben més bé que ningú que el servei públic és una de les claus per ser feliç, per valorar i entendre la feina ben feta. Només cal complir una premissa: estimar el nostre territori i la nostra gent. La família i els bons amics són la garantia per seguir volant, encara que ens toqui patir fortes turbulències.

I és imprescindible agrair-los tot aquest mestratge. Compartir amb ells els nostres errors i encerts, els nostres dubtes i decisions, les nostres alegries i incerteses. Ells no només ho desitgen sinó que ho esperen ansiosos. No hi renunciem. Reivindiquem el paper dels padrins com a educadors.

Sóc la més gran d’una colla de 17 néts i m’empipo quan sento un pare o una mare que diu: els padrins només malcrien. No, els padrins estimen incondicionalment i, sobretot, eduquen. Gràcies, gràcies i infinites gràcies padrins!