La primera setmana de gener, coincidint amb l’inici del nou any, vaig escriure en aquest espai el que tinc per costum de fer amb una bona amiga: un decàleg de bons propòsits. I com que tinc la sort de poder compartir amb tots vosaltres aquest cap de setmana que cavalca entre el 2022 i el 2023, intentaré enumerar els 23 desitjos que m’agradaria que es complissin durant els pròxims 365 dies. Segur que algunes d’aquestes intencions no arribaran a bon port, però esperem que d’altres es facin realitat.

Primer: Que es pugui controlar la inflació. Perquè la pujada dels preus de l’energia, els combustibles, les matèries primeres, els cereals i altres aliments o productes de primera necessitat ha perjudicat, sobretot, les classes més baixes i treballadores. Per tant, és necessari revertir aquesta situació perquè moltes famílies vulnerables no perdin més benestar.

Segon: Que els representants polítics siguin capaços de treballar amb honestedat per afrontar un any farcit de conteses electorals. És imprescindible que tothom defensi els seus interessos, del tot legítims, i la seva posició ideològica amb respecte cap a la resta de forces.

Tercer: Que tots prenguem consciència de les mesures que poden fer disminuir els efectes del canvi climàtic. Perquè ni els grans estats ni les grans corporacions són capaços d’establir mesures contundents per reduir les emissions de CO2 que podrien frenar l’escalfament global. I això depèn d’incrementar l’ús de les energies renovables, estalviar aigua o utilitzar més sovint el transport públic. Qualsevol gest pot ser significatiu.

Quart: Que els nostres mestres i professors tinguin el reconeixement social que mereixen. Cal destacar el seu compromís amb l’educació dels infants i adolescents i la seva tasca per potenciar les habilitats de cada alumne perquè esdevinguin persones autònomes, responsables i crítiques.

Cinquè: Que comprem productes de proximitat. És la manera de garantir el futur dels nostres agricultors i ramaders. Ells ens aporten el bé més preuat: l’aliment.

Sisè: Que pensem en les necessitats del nostre sistema sanitari. Els professionals han de poder disposar dels recursos que els permeten treballar amb bones condicions i atendre’ns amb qualitat i temps quan la salut ens fa la guitza.

Setè: Que erradiquem, d’una vegada per totes, les violències masclistes. I posem fi a les discriminacions i desigualtats contra les dones.

Vuitè: Que abandonem la pressió estètica i altres tipus de pressions i cànons socials que només generen frustracions, incomoditats i perjudicis. Cal que tothom aprengui a estimar la diversitat.

Novè: Que posem fi a les guerres i la violència. Els conflictes provoquen més divisions i friccions i, per tant, cal teixir acords polítics i cal potenciar estratègies que permetin arribar a consensos.

Desè: Que la lluita antifeixista sigui la lluita de tots els demòcrates.

Onzè: Que s’inverteixi en ciència, innovació i tecnologia. Una nació avança quan existeixen possibilitats de creixement, oportunitats i llocs de treball atractius per als investigadors. Retenim el nostre talent.

Dotzè: Que la cultura tingui les partides pressupostàries que li permetrien fer créixer o ajudar un dels sectors sempre més castigats, malgrat ser essencial per a la nostra llengua, les nostres potencialitats artístiques, cinematogràfiques o literàries.

Tretzè: Que el periodisme continuï fent la funció social que li pertoca. Que la persistència i perseverança siguin els valors que ens defineixin. Que busquem històries i les expliquem amb claredat i concisió.

Catorzè: Que gaudim de les estones amb la família o els amics. En un món de presses, valorem el temps que compartim amb les persones que estimem. Amb les que podem riure i plorar, amb les que comentem les novetats més alegres o les decisions més controvertides.

Quinzè: Que no ens faci por exterioritzar les nostres debilitats, límits o fracassos. Que entenguem que l’èxit sempre és relatiu i que depèn de les nostres autoexigències.

Setzè: Que siguem capaços d’il·lusionar-nos davant nous reptes professionals i, alhora, mantinguem interès i predisposició per tots aquells que ens acompanyen any rere any.

Dissetè: Que cuidem la gent gran i comprenguem les seves necessitats. I això significa escoltar-la i fer-la partícip. Que els anys siguin sempre sinònim d’experiència i que aquesta es tingui en compte.

Divuitè: Que la lectura de llibres en català ens faci una mica més lliures. I que això no sigui un tòpic, sinó un desig que volem tangible i real.

Dinovè: Que siguem crítics davant les decisions polítiques o socials que no ens convencen. Sense complexos ni recels.

Vintè: Que siguem capaços d’afrontar amb serenitat les situacions inesperades, no desitjades o injustes que, de vegades, apareixen i capgiren la nostra quotidianitat.

Vint-i-unè: Que sempre ens acompanyi una actitud optimista i tenaç.

Vint-i-dosè: Carpe diem. Que gaudim intensament de cada moment.

Vint-i-tresè: Que tinguem un feliç 2023, estimats lectors!