“Hi haurà xocs si no funciona el diàleg”, va afirmar el president Aragonès. Evidentment. Però la Moncloa no sembla que pugui concretar cap proposta per a la taula de diàleg i la part catalana no es mourà de les seva posició: la celebració d’un referèndum.
Aquest 2022, el cap de l’executiu català té la responsabilitat d’aconseguir algunes passes significatives en la resolució del conflicte. Té l’aval de 74 diputats (Esquerra, Junts i la CUP) que representen el 52% del vot independentista. Però és evident que el suport a l’autodeterminació i l’amnistia de tots els represaliats polítics és superior. La idea de resoldre votant el conflicte català ha aconseguit els darrers anys una important penetració en diferents entitats, col·legis professionals, sindicats o patronals. Per això, i com que la repressió de l’Estat segueix, aquesta pressió política, però també social, hauria de donar els seus fruits.
I, de moment, comencem l’any amb un horitzó incert. Aragonès té encara un cert marge per intentar demostrar que la taula, idea del seu partit i eix de la seva proposta de govern, pot funcionar. Però no ho té fàcil. La CUP i Junts seguiran pressionant i, si aquesta no obté resultats, incentivaran la via de la confrontació. El gir pragmàtic que van fer els republicans l’any 2019 pot durar 4 anys, fins al 2025, o pot estavellar-se en pocs mesos. Resistir tota la legislatura no serà senzill per a Esquerra, i tampoc per a Junts.
I aquest 2022 és el preludi d’un any que tornarà a sacsejar la política catalana i espanyola. Les eleccions municipals, a la primavera del 2023, i uns possibles comicis espanyols provocaran una nova confrontació d’estratègies. Per tant, si no es produeixen avenços significatius enguany, la taula del diàleg d’Aragonès pot entrar en un atzucac de frustracions, contradiccions o desenganys. I pot marcar el desenllaç del seu govern, el futur de Pedro Sánchez i el poder de molts pobles i ciutats del país.