No em baso en cap estudi sociològic elaborat amb dades objectives, contrastades i empíriques, només és una reflexió que les darreres setmanes m’han fet diferents llibreters del país. M’agrada parlar amb ells i visitar-los sovint perquè són, sens dubte, els millors prescriptors. I hi ha una pregunta que els dies previs i posteriors a Sant Jordi sempre faig: Quins llibres heu venut més? És una manera de comparar les seves dades amb les llistes de llibres més venuts. Perquè, de vegades, la realitat d’un poble difereix del resultat final del país. Potser per influència del llibreter, potser per gustos, potser per la coneixença d’un autor en aquelles contrades. Són moltes les variables.

Enguany, per sort, hem viscut un Sant Jordi explosiu i que ha registrat bones xifres de vendes. Alhora, he pogut fer ruta per diferents llibreries de Ponent. He estat a la Caselles de Lleida, la Dalmases de Mollerussa, la Sauret de Tàrrega, la Singratalla de Tremp i l’Argonauta de Balaguer. I una idea que m’han repetit gairebé tots ells ha estat: “No hem venut tants llibres sobre el procés”. Asseguren que molta gent els demanava novel·les o assajos que no estiguessin relacionats amb l’actualitat catalana i el procés que ha sacsejat política i socialment el país durant els darrers anys. Un dels motius, segons els lectors, era: “Primer que facin govern”.

Com he dit d’entrada, aquestes afirmacions no responen a cap investigació rigorosa però sí que ens indiquen certs rumbs. Després d’una pandèmia que ens ha demostrat que la lectura és un gran refugi, sembla que la gent necessita evadir-se entre novel·les o altres realitats.