El procés polític que viu el país s’explica a cop de dies històrics i grans mobilitzacions, més enllà de fets singulars i actes institucionals. Un dels actors que ha articulat aquest moviment des del carrer ha estat l’Assemblea Nacional Catalana. Una entitat que va arrencar l’any amb la campanya "Fem futur" i que preveu finalitzar-lo havent pogut desenvolupar una campanya unitària, entre partits i societat civil, amb el triomf del ‘Sí’ en un referèndum. Per veure com l’ANC afrontarà aquestes properes setmanes i quines condicions exigirà al govern per garantir la votació, hem entrevistat el seu president, Jordi Sànchez.
Un cop coneguda una data i una pregunta començarà una campanya d’entitats i partits pel ‘Sí’. Com ha de ser aquesta campanya?
Efectivament, l’acord que ja existeix és per tirar endavant una campanya suportada per les entitats, però amb els partits que en vulguin formar part.
Tots? ERC, PDECAT i la CUP?
La campanya unitària no exclou que hi hagi iniciatives [en paral·lel] amb denominació d'origen singular. Per tant, tots els partits tindran la seva campanya a favor del sí, però la campanya unitària serà la gran mobilització i la que aglutinarà els recursos més importants. On es coordinaran els grans actes de país i sobre la qual pivotarà la mobilització ciutadana.
Com ens hem d'imaginar aquesta campanya? Un referent és ‘L’ara és l’hora’?
Aquest és un dels referents que vam tenir: un gran espai de mobilització, amb activitats molt diverses, amb actes de diferents tipologies i també descentralitzats pel territori. I ara també serà així. L’objectiu és el referèndum.
Ja té nom aquesta campanya?
Té nom però encara no presentarem la campanya. No ho farem abans de tenir data i pregunta. Tenim la certesa que la pregunta complirà els requeriments que nosaltres hem planejat des de fa molt de temps. Nosaltres sabem que això arribarà i quan arribi el nostre compromís és tenir una campanya [a punt] perquè, en un termini raonable, engegui amb tota la potència necessària.
Aquesta setmana coneixerem data i pregunta. Quan sabrem els detalls i l’inici d’aquesta campanya?
Aviat. El dia proper dia 11 hi ha un acte important. No és per donar a conèixer l’inici de la campanya, però sí que hem d’emmarcar-lo en el context de la data i pregunta. Un acte convocat per les entitats que segur que mostrarà també la unitat dels partits partidaris de l’organització d’un referèndum.
'La nostra preocupació no és tenir unes cares visibles sinó guanyar la potència del relat i una gran capacitat mobilitzadora de la gent'
Hi haurà una cara visible de la campanya? Jordi Sànchez i Jordi Cuixart l’encapçalaran?
No. Jo crec que les cares visibles no són la solució a cap problema i, de fet, en tota la història del moviment hi ha hagut diferents cares visibles. La Carme i la Muriel representaven la societat civil, però els partits també tenen les seves cares. Per tant, la nostra preocupació no és tenir unes cares visibles, sinó guanyar la potència del relat i una gran capacitat mobilitzadora de la gent. Aquest referèndum el guanyarem si ens mobilitzem. L’ANC està disposada a cremar totes les naus que tenim a nivell organitzatiu i econòmic perquè la mobilització de l'estiu i l'inici de la tardor sigui la més gran que ha existit.
El full de ruta de l’ANC inclou la creació d’un òrgan de coordinació nacional entre entitats, institucions i partits. En quin punt es troba aquesta proposta? S’hauria de crear ja?
Segur que és una de les eines que caldrà posar en marxa aviat. Però ja existeix una relació multidimensional, no només bilateral, que fa les funcions de coordinació. La mateixa taula d'entitats i de partits que han de tirar endavant la campanya podria tenir aquesta similitud. Tot tindrà el seu moment i la seva visibilitat. No tenim cap dubte que el full de ruta s'està complint i tot el que està previst passarà.
'Si les entitats han d'assumir posar les urnes voldrà dir que no estem davant d'un referèndum organitzat pel govern'
Qui organitza el referèndum i posa els col·legis és el govern. Què passa si hi ha complicacions per celebrar la consulta? Podríeu assumir aquesta responsabilitat?
No. Si les entitats han d'assumir posar les urnes voldrà dir que no estem davant d'un referèndum organitzat pel govern. Les entitats hem d'estar al costat del govern perquè aquest pugui posar les urnes. Però jo no conec cap altre país, cap altre procés on les urnes siguin posades -en clau vinculant- per algú que no sigui el govern. Per tant, cadascú té la seva responsabilitat. La nostra és la de la mobilització per donar suport i fer possible allò que el govern hagi decidit en clau referendaria. Però no anirem més enllà d'aquí, perquè aleshores ningú de la comunitat internacional ens reconeixeria.
Això va començar al carrer i acabarà al carrer. Caldran mobilitzacions permanents per tirar endavant el referèndum?
Nosaltres hem dit diverses vegades que, efectivament, ha arribat el moment de defensar al carrer la viabilitat del referèndum. I davant les temptacions, cada vegada més explicites, del govern espanyol de suspendre el sistema institucional d'autogovern a Catalunya, d'anul·lar el mandat democràtic de les urnes, d'inhabilitar càrrecs electes, de suspendre marcs competencials existents… sabem que una de les millors maneres de defensar-ho és a través de la mobilització al carrer.
'Hi ha d'haver una garantia de traçabilitat del procés electoral pel que fa a la inviolabilitat del vot o a la no manipulació'
Quines són les garanties que faran legítim aquest referèndum i que, per tant, reivindicareu des de l’ANC?
Són les garanties mínimes de qualsevol procés democràtic a les urnes. Tenir unes regles del joc clarament definides: una pregunta clara, que no hi hagi marge a moltes interpretacions posteriors; una resposta binària, que reforça la claredat amb la pregunta; i un efecte vinculant de la resposta. Això com a punt de partida. També cal la fortalesa democràtica. Tothom, tots els ciutadans de Catalunya que en aquests moments tenen el dret a vot i que han pogut participar en les últimes comtesses electorals o que s'han incorporat per un tema de majoria d'edat o ciutadania, han de tenir la mateixa oportunitat que qualsevol altre ciutadà de poder votar el dia del referèndum. Per tant, això vol dir que hi ha d'haver la informació necessària d'on s'ha d'anar a votar i com s'ha de fer.
El govern ha de ser neutral. El compromís del govern ha de ser pel referèndum, no per una resposta al referèndum. D’altra banda, l'accessibilitat en les seus electorals ha de ser similar o proporcional a tot el territori del país, per tant, no hi poden haver nuclis de població que no en tinguin, amb una distància prudencial. Hi ha d'haver una garantia de traçabilitat del procés electoral pel que fa a la inviolabilitat del vot o a la no manipulació. Com es concreta això? Amb tots els mecanismes que ja existeixen d'observança, de custòdia d'una urna i de recompte. També hi han d'haver observadors internacionals per vetllar i poder auditar tots els aspectes que considerin necessaris.
Els anomenats ‘Comuns’ asseguren que donaran suport a un referèndum unilateral perquè consideren que el resultat no serà vinculant.
L'opinió dels ‘Comuns’ és molt respectable, però ells no organitzen el referèndum. El referèndum l'organitzarà el govern sota el mandat del Parlament de Catalunya. Per tant, jo confio en què la majoria del Parlament i el govern del país convoqui el referèndum i l'organitzi amb el compromís d'una votació vinculant. Qualsevol persona que cregui en la participació i la democràcia aspira a què l'opinió donada lliurement per un ciutadà a les urnes tingui un efecte vinculant.
'No hi ha cap exemple previ en el sistema polític català i espanyol de referèndum on s'hagi exigit un mínim de participació. Ni en la constitució del 78, ni en el referèndum d'incorporació a la CEE, ni en l’estatut d'autonomia'
Hi ha d’haver un percentatge mínim de participació perquè el resultat sigui vinculant?
No. No forma part dels requisits, per una qüestió de sentit comú i de proporcionalitat. No hi ha cap exemple previ en el sistema polític català i espanyol de referèndum on s'hagi exigit un mínim de participació. Ni en la constitució del 78, ni en el referèndum d'incorporació a la CEE, ni en l’estatut d'autonomia. Per tant, malgrat la tensió que el govern espanyol vol posar, l'obligació del govern és celebrar el referèndum amb la màxima normalitat dels processos de consulta que s'han donat a Catalunya. Un antecedent previ on tinguéssim un mínim del 50% per ser vinculant justificaria que, efectivament, el referèndum d'autodeterminació també complís aquests requisits. Però no és el cas.
Hi ha qui posa l'exemple de Montenegro, aquell va ser un referèndum acordat per totes les parts. Si algun dia l'estat espanyol s'asseu en una taula i posa com a exigència un mínim de participació, aquell dia en parlarem. Però si en aquests moments tots els que estem d'acord en fer un referèndum vinculant ningú considera que hi ha d'haver un mínim de participació perquè no hi ha cap precedent que així ho justifiqui, no té cap mena de sentit que els que estan en contra del referèndum exigeixin un mínim de participació. Alhora, si tu planteges un referèndum sense mínim de participació amb efectes vinculants, tu estàs apoderant absolutament la ciutadania a expressar-se lliurement i incentives a què la gent partidària del ‘Sí’ o del ‘No’ vagi a les urnes perquè el seu vot és determinant.
Si tu, en canvi, el que estàs dient és que el referèndum no val si no hi ha un mínim de participació del 50,1%, estàs dient a la gent que no vol la independència que no participi. Perquè quedant-se a casa estan fent la mateixa funció que anant a votar ‘No’. I amb un avantatge enormement deslleial en democràcia perquè estàs posant en peu d'igualtat als abstencionistes estructurals, que tota convocatòria electoral té, que els que fan una abstenció tàctica perquè volen el ‘No’ i prefereixen anar amb els abstencionistes perquè és més fàcil guanyar.
Per tant, consideres que el ‘No’ s’acabarà mobilitzant?
A mi m'agradaria que, com a mínim, el ‘No’ tingués les mateixes oportunitats d'expressar-se. I si és intel·ligent, sabent que és un referèndum vinculant, s'hauria de mobilitzar. El que no s'hi valdrà és no mobilitzar-se i dir que els resultats no valen perquè no hi hagut una participació suficient. Això no. Hem tingut a Catalunya dos referèndums amb participació per sota del 50%, el de la constitució europea i el de l'estatut d'autonomia del 2006. Per tant, els qui volem el referèndum hem d'exigir que hi hagi rigorositat amb la tradició d'anar a les urnes. Però als que estan en contra del referèndum, perquè estan en contra de què la ciutadania s'expressi democràticament, se'ls ha de demanar que mantinguin un mínim de coherència.
De la mateixa manera, també dic que el resultat que s'ha d'aplicar és aquell que obtingui un vot més que l'opció contrària. Sigui el ‘Sí’ o el ‘No’. Perquè si no acceptem que és la majoria qui determina i fa efectiu el mandat de les urnes, el que estem dient és que una minoria té dret a imposar-se a una majoria. Per tant, estem dinamitant l'essència de la democràcia. Els nervis de l'unionisme, dels qui no volen que la ciutadania s'expressi a les urnes, s'han d'interpretar adequadament però no podem que ens canviïn les regles del joc democràtic.
L’ANC defensa que, si cal, s’activarà una Assemblea d’Electes de Catalunya. Quan caldria contemplar aquesta possibilitat?
Treballem amb tots els escenaris, però considerem que hi haurà referèndum i la gent podrà votar. L'estat espanyol intentarà que això no passi, crearà les condicions de terror perquè el referèndum no s'arribi mai a convocar. Per això, crec que estem dins d'uns túnel d'escalada verbal i d'accions de l'estat però aquest, finalment, té límits.
'Quanta gent per a cada persona que ells tinguin per precintar nosaltres tindrem per desprencintar?'
No precintaran els col·legis electorals?
Jo crec que no podran. Quanta gent fa falta per precintar un col·legi? La pregunta és: quanta gent per a cada persona que ells tinguin per precintar nosaltres tindrem per desprencintar? Algú pot imaginar-se una Catalunya "bunqueritzada" amb protecció policial davant de cada seu electoral perquè no pugui ser utilitzada com a espai democràtic d'exercici del vot? El que això representa com a imatge pot provocar un gran desgast pel govern espanyol. Algú pot imaginar la reacció cívica però massiva de la ciutadania que no pot exercir l'acte més bàsic d'anar a posar una papereta dins d'una urna? Jo crec que l'estat espanyol això ho té molt ponderat. Per tant, el que ara fa és utilitzar els càntics de la por, les amenaces permanents i constants, tots els mals que ens cauran a sobre perquè calcula que així una part del sobiranisme recularà.
'Si guanya el 'No' caldrà la dimissió de tot el govern i la convocatòria d'unes noves eleccions amb la renúncia explícita de tota la gent, en el teixit associatiu i polític, que hem portat fins ara la direcció del procés'
El full de ruta de l'entitat contempla 2 contexts en què es pot produir una proclamació d’independència. Si guanya el ‘Sí’ o si se suspèn l’autonomia i s’impedeix per la força una votació. Veieu possible aquest escenari?
Sempre hem dit que hem de contemplar tots els escenaris però també dic: deixem de parlar de DUI. L'estat espanyol el que vol és que parlem de DUI i no de referèndum. Nosaltres guanyarem la batalla amb un referèndum. Si guanya el 'No' caldrà la dimissió de tot el govern i la convocatòria d'unes noves eleccions amb la renúncia explícita de tota la gent, en el teixit associatiu i polític, que hem portat fins ara la direcció del procés. Hi ha tota una sèrie de gent que per honestedat ens haurem de retirar.
Si surt que 'Sí', el dia següent, les institucions del país -Parlament i govern- han d'assumir aquest mandat i han d'anunciar a la comunitat internacional la determinació i la sol·licitud d'incorporació en els països lliures del món. I en aquell moment s'obrirà un procés per veure com aquest reconeixement internacional es produeix i amb les negociacions corresponents, també amb l'estat espanyol, per veure com s'executa la retirada de forma ordenada de l'estat.
Ja s’ha avançat que l’11S s’adaptarà al moment que visqui el país. Com l’imagineu? Es podran conèixer més detalls aviat?
En les properes setmanes coneixerem més detalls. La previsió és concretar més coses a finals de juny, principis de juliol. Però tothom ja sap que l'11S tindrà una aroma de referèndum molt gran. Una mobilització ciutadana orientada a la votació. De la mateixa manera que tota la campanya d'estiu i tota la mobilització que tindrem al juliol i a l'agost anirà molt pivotada sobre la campanya unitària dels 'Sí' i sobre el valor democràtic del referèndum.
L’11S serà un acte més d’aquesta campanya unitària?
Jo no entraria en aquesta reflexió. El que és innegable és que els partidaris del 'Sí' en el referèndum farem tot el possible perquè l'11S sigui una gran diada de mobilització amb un compromís individual per guanyar. El referèndum és la fita més important que tindrem.