Vivim dies d’incertesa, d’angoixa, de patiment. Dies en què no podem deixar de pensar amb les persones afectades pel maleït virus. Tampoc ens oblidem d’aquelles que els cuiden, siguin sanitaris o familiars. I lloem que molts professionals segueixin al peu del canó. Són dies estranys, amb rutines que esperem poder deixar enrere ben aviat. Però són dies que, malgrat la distància física, compartim amb diferents persones. Aquelles que sempre hi són. Les que t’escriuen un missatge de WhatsApp, les que et truquen seguint la via tradicional i les que ho fan amb imatge inclosa, perquè ens veiem, ens mirem als ulls i ens diguem allò que no podem transmetre amb una abraçada.

Són dies així quan t’adones qui conforma la teva xarxa. Aquella que necessites tenir ben a prop, que saps que cal cuidar i apreciar, que cal agrair i cultivar. La família que s’uneix, que s’ajuda, que s’estima, que pregunta, que es preocupa. Alguns amics, que construeixen el teu altre espai de referència, de confort, de seguretat. Determinats col·legues que esdevenen puntals del teu dia a dia perquè a la feina hi posem ganes i passió; i això fa difícil destriar la vida professional de la personal. Tots ells es converteixen en els teus imprescindibles.

Potser no t’havies plantejat mai qui constituïa aquest cercle. Perquè les presses i el ritme del nostre dia a dia no t’ho havia permès. Perquè potser mai ho havies necessitat. I, de sobte, aquestes persones han emergit, s’han fet visibles. I tu ja n’ets conscients, i saps que tens la responsabilitat de treballar i cuidar aquest vincle. Aquest niu que t’acarona i et reconforta. Però, alhora, això et diu que altres persones et necessiten i que ara tens l’oportunitat i la responsabilitat de ser-hi, de respondre. Perquè se sentin acompanyades, estimades, ajudades.

Malgrat la distància i les dificultats del moment, determinats vincles humans ens han posat davant del mirall. Ens han ajudat a veure qui som i a qui necessitem tenir ben a prop. I són aquestes persones, les que sempre hi són, les que desitjaràs abraçar el dia després, quan puguis tornar a trepitjar el carrer. Voldràs dir-los, mirant-los als ulls, que les estimes i que les necessites, que us necessiteu.