Per conèixer com és el president Carles Puigdemont i com viu el moment polític català, hem parlat amb el seu amic Carles Porta. Són col·legues de fa molts anys. Es van conèixer quan les seves respectives parelles d’aleshores compartien pis d’estudiants a Cerdanyola. Els dos Carles, Puigdemont i Porta, eren periodistes al diari El Punt i al Segre, respectivament. Es van forjar com a redactors a la premsa local i després cadascú ha emprès diferents camins. Però, malgrat el pas del temps, es troben periòdicament per dinar o sopar amb altres amics. Aquest dissabte, abans del partit Girona-Barça, van fer el mateix. Van compartir un àpat i van parlar -amb “serenitat”- del moment polític que viu el país. Sí, amb serenitat. Porta assegura que el president viu aquest moment amb tranquil·litat i hi posa molt d’humor: “Puigdemont diu que el portin a la presó de Figueres, que és nova i la va inaugurar ell”.
‘És el president de la gent, no del partit. On l’enganxen i el fan quedar aparentment fora de joc és en decisions del partit’
En el llibre ‘L’amic president’ assegures que és una persona seriosa però amb molt sentit de l’humor. Exerceix així el càrrec de president?
Ell l’exerceix amb una responsabilitat institucional immensa pel càrrec, per la institució, per la gent. Jo m’he fet un fart de dir que és el president de la gent. Hi ha una cosa que l’inquieta que és com la gent pot patir aquesta setmana i la que vingui però, alhora, està més esperançat que mai perquè està convençut que hi ha un clamor popular tan gran per votar que això és imparable. Diumenge o d’aquí uns dies o un temps, però és imparable. I desencallar tota aquesta maquinària espanyola no era tan fàcil. Jo el vaig veure bé.
Hi ha qui diu que aquests dies, malgrat la tensió, el president transmet serenitat. És així? Està tranquil?
El Puigdemont sempre ha estat una persona que no ha mostrat grans emocions, grans sentiments. És una persona que s’ho guarda tot molt. Però aquests dies l’he vist amb un punt de neguit. El que està passant no li agrada però el veig molt serè i molt convençut. Dissabte vam estar xerrant de tot amb una tranquil·litat i una perspectiva tremenda. Vam parlar molta estona de si el detenien o no.
Ell no descarta aquesta possibilitat?
No, ell creu que el detindran. Jo crec que no.
‘Jo no el vaig veure ni espantat, ni preocupat sinó absolutament convençut i esperançat’
Algun jutge prendrà aquesta decisió abans del dia 1 d’octubre?
Per què? Aquesta és una de les grans trampes que més el preocupen, que ni el govern ni ell no han sigut capaços d’aïllar el procedimentalisme. Tots hi hem caigut. El govern espanyol s’està passant totes les lleis “pel forro”, totes. El que està fent el fiscal és absolutament il·legal. Ho estan dient Garzón, Martín Pallín o Mena -que no són independentistes. Les detencions que es van fer a la conselleria d’Economia les va decidir la guàrdia civil espanyola, no les va ordenar el jutge. Per tant, poden detenir-lo el dia que els hi doni la gana perquè no tenen cap mena de mirament. Ell aquesta possibilitat l’analitza, que no banalitza, i ho fa amb la dona i les filles. I hi posa humor. Dissabte deia: que em portin a la presó de Figueres que és nova i la vaig inaugurar jo. Evidentment, la processó va per dins. Jo no el vaig veure ni espantat, ni preocupat sinó absolutament convençut i esperançat.
Assegures que és una persona tossuda. És un defecte o una virtut del president?
En aquest cas és una virtut. Quan concedeix entrevistes a tothom és un defecte. La seva ànima periodística el porta a no rebutjar, pràcticament mai, cap entrevista. I hi ha moments que potser no cal i a segons qui -que saps que et farà entrevistes trampa- o hi vas completament fresc, preparat i descansat o corres el risc de caure en totes les trampes.
És el que li va passar amb l’entrevista amb Jordi Évole?
Aquella entrevista va aconseguir moltes coses i la majoria importants. La primera, fer-li veure a la gent que el Puigdemont no és perfecte i l’Évole sí. La segona, és que crec que ha fet caure la careta a molta gent que tenia moltes ganes de fer malbé Puigdemont i de posicionar-se contra el procés però que, per la raó que sigui, no s’havia atrevit. Què va demostrar l’entrevista? Doncs que aquest noi no és infal·lible i que molt probablement va fer aquesta entrevista un divendres després d’una setmana duríssima, que no se l’havia pogut preparar -perquè segur que no va demanar les preguntes ni els temes. No li posaven ni aigua i, alhora, havia de contestar molt ràpid.
I ell no va estar àgil perquè totes les preguntes que li van fer tenen sortida però suposo que portava una setmana complicada. Jo crec que es va pensar que guanyaria el partit sense baixar de l’autocar. I això no és així perquè el senyor Évole ha demostrat abastament que no en té un pèl de tonto i que és un gran showman, disfressat de periodista, que fa bon periodisme en relació amb el que s’està fent a les televisions espanyoles.
Com ha aconseguit esdevenir un líder en relativament pocs mesos?
Per honestedat. Perquè és el president de la gent, no del partit. On l’enganxen i el fan quedar aparentment fora de joc és en decisions del partit. Ell no ha enganyat mai i treballa per la gent, no treballa pel partit o per interessos espuris.
‘És una persona molt poc revolucionària en el sentit tradicional del concepte revolució’
Puigdemont va ser un dels primers en impulsar una campanya de recollida de firmes amb el lema “Girona, i punt!” per eliminar “Gerona” com a nom oficial de la ciutat. No li fa por la desobediència?
És una persona molt poc revolucionària en el sentit tradicional del concepte revolució. És una persona transformadora que creu en la política com a eina per millorar la societat i en la independència de Catalunya per millorar el país. Si per fer això ha de desobeir i ha de trencar coses se li planteja un problema, per això, ell se sent infinitament més còmode dient que ell obeeix la llei catalana. És a dir, proposa coses per canviar la llei. En aquests moments, una de les coses que no tenim presents és que l’estat espanyol està actuant contra tothom pel concepte desobediència al Tribunal Constitucional, no pel fet de convocar un referèndum. Convocar un referèndum no és un delicte penal. Jo a ell el veig convençut per aconseguir una transformació, un progrés.
Es va sentir incòmode durant el ple al Parlament en el qual es va aprovar la Llei del referèndum i la de transitorietat jurídica?
Aquí tornem al processisme. Clar que es va sentir incòmode, estava molt emprenyat perquè els jocs de l’oposició no van ser contrarestats amb prou contundència per qui ho havia de fer.
Qui ho havia de contrarestar? El mateix president?
No.
El seu grup parlamentari?
No. Aquella és una imatge puntual impulsada per gent que va venir amb ganes de provocar i que va aconseguir la foto del cop de puny. I ja està. No hi ha equidistància. L’equidistància sempre va a favor del més gran. Sempre. I aquest periodisme que se suposa que és equidistant no és cert. És una fal·làcia. Hi ha un de gran que oprimeix i un de petit que és oprimit. Parlar tant del procediment és absurd perquè la base és: podem votar o no podem votar?
I se sent molt frustrat per no haver pogut canviar aquestes inèrcies. Li donem mil voltes a si aquella sessió del Parlament va ser bronca. Molt bé. Però per què no s’explica que quan es va voler fer ordinàriament es van presentar milers de recursos i querelles? És a dir, tu que no em deixes debatre em desmuntes el debat i t’emportes el titular conforme jo no t’he deixat debatre. No caiguem en tanta trampa. Estem en un nivell d’estupidesa els catalans molt gran, també en un nivell de mobilització molt gran.
En algun moment li has sentit dir: per què m’hi he posat?
No.
‘El seu compliment, la seva promesa acaba el dia 1 d’octubre’
Ell sempre ha assegurat que farà la feina i marxarà perquè vol recuperar una certa normalitat familiar. Plegarà?
Sí, farà la feina i marxarà. Crec que aquesta és també una de les coses que l’ha fet tan poderós, estimat i honest. No té cap altre compromís que complir el que va dir que faria. El seu compliment, la seva promesa acaba el dia 1 d’octubre.
Això vol dir que el dia 2 pot deixar de ser president de la Generalitat?
Jo no sóc el portaveu del Puigdemont, però crec que no plegarà. Deixarà les coses arreglades.
Però està convençut que s’obriran els col·legis electorals l’1-O?
No en té cap mena de dubte. Però si ho analitzes amb una mica de fredor, quin problema hi ha per obrir els col·legis?
I si no hi pots entrar?
Depèn de la gent. I ell ho repeteix. Si el gran demòcrata i legal fiscal encarrega als Mossos que evitin la votació de diumenge, hi ha una qüestió molt òbvia i molt simple: la força de la policia ha de ser proporcional entenent que per evitar el delicte que han d’aturar no han de causar un mal major. Si a cada col·legi hi ha 100 o 150 persones davant d’una parella de Mossos, què faran? La lògica diu que els Mossos arribaran allà, aixecaran acta assegurant que no ho han pogut evitar i aniran cap a casa. I això és el que haurien de fer totes les policies intel·ligents perquè estem parlant de votar. Aquest és un altre dels elements que la gent ha perdut de vista.
‘Quan ell arriba a casa no s’emporta els mal de caps: juga amb les seves filles, amb els amics és encantador i li encanta cuinar’
A nivell familiar, la seva dona i les seves filles viuen amb normalitat la situació?
Que ell sigui president ja es va assumir fa temps. Quan ell arriba a casa no s’emporta els mal de caps: juga amb les seves filles, amb els amics és encantador i li encanta cuinar. Aquest dissabte va arribar amb un pastís que li havien regalat amb l’estelada i va dir: primer ens hem de menjar aquest! Ara hi ha una mica d’incomoditat perquè està convençut que té tots els telèfons punxats i, per tant, que també ens els han punxat als amics. Actuem amb precaució o bé si hem de parlar d’una cosa més seriosa agafem els telèfons i els posem a la nevera (riu). Això sí que és l’únic que et diria que a nivell de funcionament de la quotidianitat mostra un punt més d’anormalitat. Aquest dissabte les filles van jugar i ens vam fer un tip de riure perquè una d’elles es va disfressar de “Bugs bunny” -sense saber res pobreta.
‘ No es considera un líder. Ell guanya el lideratge a base d’argumentació, presència i serenitat’
En el llibre reculls una frase de la seva dona, Marcela Topor, que diu: “T’hi adhereixes per empatia, no a base de sermons”. Per què?
Jo crec que és una persona molt normal. No es considera un líder. Ell guanya el lideratge a base d’argumentació, presència i serenitat. No aixeca mai la veu, té molta paciència. Jo, i altres amics, no el tractem com a president perquè no sabem com fer-ho. No ha canviat el funcionament intern de les nostres trobades. A mi em fa molta gràcia perquè, a vegades, quan portem una estona xerrant li dic: és que ets president de la Generalitat! I ell respon: calla, que feia dues hores que no me’n recordava! És un tio que xerra poc però quan parla diu coses molt sensates i sòlides. Com que és tossut, si una cosa l’ha de repetir, la repeteix. Acaba posant sempre la música que li agrada a ell, però ho discutiràs? No, perquè la música que li agrada a ell ja està bé.
‘Li preocupa la gent, no la seva butxaca o el partit’
Dius que és un gran humanista.
És un bon tio. Això és el que el fa gran. Li preocupa la gent, no la seva butxaca o el partit.
No li preocupa el partit?
No. Però no ara, sempre. Ell li va enviar una carta al senyor Pujol criticant-li el pacte del Majestic. Per tant, no és d’ara, és de fa molts anys. Ell anteposa la gent al partit. Li importa el partit? Sí, però primer és la gent. Si les decisions que ell pren són les que considera millors per a la gent -i no pel partit-, no té cap dubte. I ho ha demostrat constantment.
Diran que aquesta entrevista no és objectiva perquè ets amic del president.
D’acord, no ho amago. Estic molt orgullós de tenir un amic així.
Ha canviat el Carles amic des que és president de la Generalitat? Et demana ara més “consells”?
Sí. Més que demanar-me consells, parlem més que abans. Però també hi ha més motius. La seva manera de fer, de pensar, de comportar-se no ha canviat. L’he vist més preocupat perquè té més fronts oberts, però ja està. Tu retrates el nostre dinar de dissabte i dius: estan parlant del preu del panís! Estava tranquil. No hi havia ni corporalment, ni facialment, ni en l’ambient nostre, tensió, nervis o neguit. Pateix més per Sànchez i Cuixart que per ell. Puigdemont no tem entrar a la presó. De fet, en això no parava de donar-li voltes. I jo deia: i tu? I ell responia: és igual, a mi que em facin el que vulguin. I la seva dona afegia: li és indiferent. Però ho fa perquè sap que es deu a la gent.
La seva dona ho viu amb més neguit?
És mare, tenen dues filles petites i, per tant, la situació no li agrada, és incòmoda. Però el que és més terrible d’això és que la Mars, que és romanesa, diu: estic veient el mateix que vivia a la Romania del 89!
‘No li preocupen les opinions que li puguin afectar a ell personalment però sí les que toquen a la institució que representa’
Li importa el que digui la gent o les declaracions que puguin fer?
No li preocupen les opinions que li puguin afectar a ell personalment però sí les que toquen a la institució que representa. Ell ha dit que no vol continuar. Seguirà fent política des de diferents àmbits, però no vol seguir fent de president perquè es va comprometre a portar-nos de la postautonomia a la preindependència. Això et diu que no és una persona ambiciosa des del punt de vista personal. Al no ser ambiciós, les crítiques personals que pot rebre -no et diré que li rellisquin, perquè a tothom ens agrada que ens diguin guapos- però no l’alteren, les entén, les encaixa i les supera molt ràpid.
Sí que li preocupa que qualsevol cosa que ell pugui dir o pugui fer taqui, erosioni o afecti d’una manera no positiva la institució que presideix. Això sí que, de vegades, el té preocupat. No és vanitós. Gens. El seu ego no va per aquí. Té un ego d’aquells que s’alimenten indirectament. Veient a les filles, a la dona, als amics, a la gent feliç, ell ja ho és. No és perfecte però, per això, m’agrada com amic.