A principis d'aquesta setmana es van donar a conèixer les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent que s'ha desenvolupat durant els últims mesos a la cambra catalana. Junts pel Sí i la CUP, que tenen majoria parlamentària, van fer valer els seus vots i van aprovar el redactat final malgrat el rebuig i les reticències del Partit Popular i Catalunya Sí Que Es Pot.
Les conclusions de la Comissió recullen la voluntat dels dos grups favorables a la independència per aconseguir la desconnexió amb l'Estat espanyol per vies unilaterals. Alhora, admeten que "actualment, no hi ha cap marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir del poble català dins del marc jurídic constitucional i legal espanyol". El text detalla que cal impulsar un procés constituent "consensuat, públic, transparent i compartit amb tota la societat i amb les institucions que l'avalen".
Com era previsible, el Tribunal Constitucional, un cop va conèixer les conclusions de la comissió, ja va alertar que el Parlament català ha de respectar la Carta Magna i que no es pot "obrir un procés constituent a Catalunya encaminat a la creació de la futura Constitució catalana i de l'Estat català independent".
Malgrat que la mesa del Parlament no ha inclòs en el proper ple de la setmana que ve les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, tan Junts pel Sí com la Cup estan decidits a tirar endavant aquesta proposta. De fet, la mesa i la junta de la cambra podrien tornar-se a reunir la setmana que ve per portar al ple aquestes conclusions o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, podria proposar durant la pròxima sessió ampliar l'ordre del dia, a petició dels independentistes, per incloure el debat i la posterior votació del text.
Reinicia: "Hi ha elements que poden dificultar que aquest procés sigui plenament participatiu"
La plataforma Reinicia, formada per un grup heterogeni d'entitats i organitzacions, considera que els grups parlamentaris haurien d'aconseguir "un consens més ampli" en les conclusions finals de la Comissió, abans que aquestes siguin aprovades en ple parlamentari. En aquest sentit, es mostren crítics amb els resultats que recull el text ja que consideren que "hi ha elements que poden dificultar que aquest procés sigui plenament participatiu, inclusiu socialment, obert, transparent i que posi a la ciutadania com a protagonista".
El text acordat entre Junts pel Sí i la CUP parla obertament de "mecanismes unilaterals d'exercici democràtic" per encaminar el procés de desconnexió i declarar un estat independent. En canvi, des de Reinicia defensen que aquest procés ha de ser més "transversal" i s'ha de poder produir "ja sigui en el si d'una república independent o en qualsevol altre marc polític".
El coordinador de comunicació de la plataforma, Jaume Marfany, ha explicat en declaracions a Racó Català que "aquest plantejament de la Comissió allunya un sector social català que no és independentista" i afegeix que "ha d'estar obert a tothom". Alhora, critica que la proposta dels parlamentaris està "pensada per a l'elaboració d'una constitució de la república catalana" i no "inclou les persones que creuen en una reforma dins de l'Estat espanyol".
Les propostes de la Comissió no encaixen amb les de Reinicia?
Reinicia va presentar el passat mes de maig, en una compareixença davant de la Comissió del Procés Constituent, les 4 fases que considera que caldria desenvolupar per tirar endavant aquest plantejament polític i social. Quines són aquestes fases?
Fase 1: Aquesta fase, d'iniciativa ciutadana, pot començar de forma imminent i té com a horitzó els propers mesos fins a les eleccions constituents. Aquesta etapa ha d'esdevenir un espai de "deliberació" ciutadana perquè la gent pugui "explicar com s'imagina el futur del país".
Fase 2: Aquesta fase, també d'intercanvi d'idees i propostes, ja ha de ser d'iniciativa institucional.
Fase 3: En aquesta fase, Reinicia defensa la creació d'una comissió mixta -formada per representants polítics i ciutadans- per garantir que "els resultats de la deliberació ciutadana acaben condicionant el text final".
Fase 4: Finalment, caldria convocar un referèndum per aprovar o refusar el nou text constitucional.
En canvi, la proposta de la Comissió recull només 3 fases:
Fase 1: Un procés participatiu que vertebraria el Fòrum Social Constituent, format per representants de la societat civil i dels partits polítics. Aquest Fòrum hauria de debatre i formular unes preguntes sobre el contingut de la futura constitució que després haurien de respondre els ciutadans.
Fase 2: La segona fase seria la de la desconnexió amb l'Estat espanyol i la convocatòria d'unes eleccions constituents per a formar una Assemblea Constituent, encarregada de redactar un projecte de Carta Magna.
Fase 3: L'última fase seria per ratificar la constitució mitjançant un referèndum.
Reinicia critica, a través d'un comunicat, que "vincular el resultat de la primera fase participativa exclusivament amb la redacció d'una constitució catalana, no facilita la deliberació conjunta d'aquells que defensen la independència i d'aquells que no ho fan".
Alhora, Marfany assegura que "comparteixen alguns punts i agraeixen el treball fet per la Comissió" però no estan d'acord en d'altres ja que no "garanteixen un consens perquè Catalunya Sí Que Es Pot pugui participar del procés i, per tant, aquest sigui realment transversal i ampli".