Són europeistes però també crítics amb l’Europa d’avui. Reconeixen que “hi ha moltes coses que no funcionen” i que cal fer una “diagnosi ben acurada” per entendre perquè “ha fracassat Europa” i quin paper hi juguen els diferents estats, els del nord i els del sud, en aquest aquesta crisi.

L’eurodiputat Ramon Tremosa i el seu assessor Aleix Sarri analitzen en el llibre “L’Europa que han fet fracassar” alguns dels elements que caldria replantejar, malgrat que també asseguren que “culpar Europa és el recurs fàcil” que utilitzen alguns estats. Quin paper hi juga Espanya en aquesta crisi? Ens ho expliquen en aquesta conversa. 

Qui ha fet fracassar Europa?
RT: Quan 18 milions de britànics voten sortir de la UE és que alguna cosa ha passat. Ja fa molts anys que moltes coses no funcionen però hi ha un element bàsic: cada any la Comissió Europea obre 1.000 expedients a diferents països, bàsicament del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, França i Grècia), per incompliment de normatives comunitàries. Tenen un europeisme només de caixer automàtic, només interessats en els diners però, en canvi, quan venen normatives de bones pràctiques que permetrien convergir econòmicament amb el nord d’Europa i millorar coses, xoquen amb l’status quo de les grans capitals i aquestes reformes són olímpicament no complertes.

Per això, diem sempre que Espanya és campiona en la desobediència i l’incompliment sistemàtic de les lleis europees. És molt paradoxal que l’únic discurs contra la demanda catalana sigui la llei quan ells l’interpreten com volen i només quan els hi convé. Espanya és un dels 3 països que més incompleixen les normes europees i això no surt a cap diari, està brutalment censurat. Hi ha un “corralito informativo” de la premsa de Madrid.

AS: Espanya, Itàlia, Grècia o França fan veure que són europeistes però, a l’hora de la veritat, sempre es resisteixen a cedir-li sobirania i boicotegen les decisions, via incompliment de les lleis o simplement no acatant els compromisos, com ha passat amb els refugiats. 

Dieu que culpar Europa és el recurs fàcil. Per què?
RT: Sí, és molt espanyol. La culpa és de les autonomies, les han liquidat via lleis de base i recentralitzat i la situació econòmica és igual de dolenta a Espanya. Per tant, la culpa és d’Europa, la culpa és de Merkel… és una manera de defugir la teva responsabilitat.

Amb el cas dels refugiats és brutal. Europa no té cap competència, no ha tingut fins ara ni recursos humans, ni materials, ni control de fronteres… hi ha una crisi brutal i la culpa és d’Europa. Espanya no acull ningú i, a més a més, va a Brussel·les, signa que es compromet a acollir un contingent i després no ho fa. I quan Catalunya diu que té 5.000 places per acollir, Rajoy ho boicoteja dient que a Espanya només ells decideixen aquesta política.

AS: En el llibre hi ha molts exemples com aquest, que demostren que aquesta Europa algú l’ha fet fracassar. I aquest algú està en algunes capitals del sud d’Europa. 

El procés es veu més bé des de Brussel·les que des de Barcelona?
RT: Vist des de Barcelona pot semblar que portem ja molts anys, moltes manifestacions i que anem molt lents. A Brussel·les ens diuen que ja hem passat el 80% de les pantalles. És a dir, si ara poguéssim fer un referèndum acordat, al cap de 3 mesos féssim una DUI i al cap de 2 anys ja poguéssim proclamar la independència, aquest hauria estat el procés independentista més barat i ràpid de la història. Aquí som molt impacients però a Europa importen les manifestacions o les votacions en seu parlamentària -que tenen un gran impacte- i les eleccions. 

A Catalunya, fins i tot el més independentista és molt crític amb el procés?
AS: Des de Brussel·les no es perceben tots els matisos del procés. El que es veu és que hi ha un poble que està avançant cada cop més ràpid cap a la independència i tenen en compte el referèndum com un dels esdeveniments més importants que passarà l’any que ve. A la UE, el prestigi d’Espanya ha estat autodestruït per les seves males praxis i perquè cada cop és més evident que l’estat espanyol practica un europeisme de caixer automàtic. Això és una evidència i perjudica molt la marca Espanya a nivell internacional.

RT: La diplomàcia espanyola va dir que el procés català era un suflé però molts eurodiputats veuen que tot el que els havien explicat els espanyols no és veritat. Malgrat la força del rival que tenim al davant s’han produït microvictòries, com el 9N o el 27S. 

El referèndum és l’element que marcarà l’agenda catalana a Europa l’any que ve?
RT: La revista Time diu que hi haurà un referèndum a Catalunya. I potser es precipita aquest referèndum i es produeix durant el mes de març.  

Al març?
RT: Tot dependrà de com vagin les coses. Ho han insinuat ERC i la CUP. Jo crec que si hi ha pressupost, veurem que passen coses a molta velocitat. L’estat espanyol no es pot permetre arribar al mes setembre com si no passes res, per tant, suposo que intentarà fer descarrilar abans l’autogovern i l’autonomia. 

En el llibre parleu també del caràcter antieuropeu de la CUP. Què en diuen des de la capital europea?
AS: La CUP té un 7% de vot. A França el partit euroescèptic té un 27-30%, a Finlàndia un 20%, a Itàlia un 35%, a Àustria un altre 35%. Europa és conscient que hi ha un moviment euroescèptic arreu, que a vegades es manifesta en forma d’esquerres i a vegades de dretes. Però això no passa en el moviment català. Hi ha un article del Financial Times molt bo que explica com el moviment català i l'escocès són nacionalismes inclusius que no tenen res a veure amb el populisme i que són una oportunitat per a Europa.

RT: A més a més, jo distingiria entre integració europea –més moviment de persones, intercanvis comercials, serveis… Europa és un espai d’oportunitats laborals i per estudiar- i projecte polític, que ha fracassat. Nosaltres veiem diputats liberals, socialdemòcrates… del nord d’Europa que són antieuro. Per tant, que la CUP sigui euroescèptica no sorprèn a ningú.

Espanya no és un estat de dret?
AS: Això no ho diem nosaltres sinó Araceli Mangas, catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universitat Complutense de Madrid. Espanya incompleix 90 normatives anualment, té problemes amb la morositat, la seguretat jurídica…

RT: El que a fora sorprèn molt és que es negui el problema polític català. Que no hi hagi hagut cap diàleg per respondre la demanda que hi ha als carrers, a les urnes, als ajuntaments i al govern de Catalunya. Tothom al·lucina i encara més quan Espanya és la campiona de l’incompliment europeu. 

Canvieu el concepte PIGS per Estats Morosos d’Europa. Aquestes són les conseqüències de no complir la legislació europea?
AS: Cal que diem les coses pel seu nom. En Ramon Tremosa té bona relació amb l’Antoni Cañete, de la PIMEC, una de les persones que més ha treballat perquè aquest tema estigui a l’agenda pública. Ell ho explica a través de la reforma contra la morositat i diu que hi ha un milió de llocs de treball a Espanya que han sigut destruïts per culpa de la morositat de les administracions públiques i de les grans empreses, no per la crisi. 

El resultat del Brexit ha posat en evidència aquests fracassos?
AS: És una manifestació de quelcom que ja existia i que, al final, els britànics han expressat a les urnes. El Brexit per a Europa pot ser tan una oportunitat com el principi del seu final. Depèn de com l’afronti. Si la reacció és castigar els britànics i autoimposar-nos a tots un bloqueig comercial que ens faci perdre milers de milions a banda i banda de l’estret, això serà una reacció a la francesa que a mig termini alinearà encara més els països nòrdics, com Suècia, Dinamarca o Holanda que viuen del comerç i estan molt relacionats amb la Gran Bretanya.

RT: Això no passarà.

AS: No passarà però és una opció. I l’altra via és que Europa, com sempre, aposti per una visió pragmàtica, un acord win-win perquè tots hi guanyem, perquè mantinguem els fluxos comercials i la màxima integració dels britànics dins del mercat únic.

Utilitzeu com a exemple Grècia, supervisada per la Troika, i expliqueu que té més sobirania que no pas la Catalunya autonòmica. Per tant, el problema de Catalunya és ser una autonomia espanyola?
RT: Grècia és un estat.

AS: El parlament grec va decidir el 2010 fer una moratòria dels desnonaments i l’ha mantingut, durant 6 anys i 3 rescats. Això el govern espanyol ni s’ho ha plantejat. I el parlament català quan ho ha proposat s’ha rebutjat després, ho s’ha impugnat. Per tant, et trobes que el parlament grec és un parlament sobirà i el parlament català no. 

És poc realista pensar amb una Europa federal?
RT: És molt més utòpic avui una Europa federal que una Catalunya independent perquè no hi ha cap país on hi hagi una minoria significativa de gent que vulgui cedir sobirania fiscal i regulatòria a Brussel·les en detriment del seu país. Sinó tot al contrari. Per tant, això de l’Europa federal és una manera que tenen alguns jacobins per desviar preguntes de debats importants. Aquesta UE ha fracassat i només tindrà futur si es reforma en un sentit molt nòrdic, ells diuen que no té sentit intentar més unió política si abans no hi ha convergència econòmica amb bones pràctiques.

No té sentit que Dinamarca tingui el millor mercat laboral del món, amb un 4% d’atur, i Espanya tingui el pitjor del món desenvolupat, amb un 50% d’atur juvenil. Els nòrdics diuen: si vosaltres veniu aquí pels diners i feu trampes amb les directives de bones pràctiques, menys diners. Els catalans podríem fer això si controléssim els nostres diners a Espanya en vista que s’ho gasten amb tancs, avions de combat, trens buits de passatgers… Espanya no només arruïna els catalans sinó també als espanyols.

AS: El que no pot ser és que els mateixos que demanen l’Europa federal després actuïn com un gran caixer automàtic, que no vulguin reformes sinó transferències massives per tal de seguir sense reformar els seus propis estats. No és un europeisme sincer.