“Periodisme és memòria col·lectiva. Un país té l’obligació d’explicar-se”. Són paraules del periodista Francesc Canosa, coordinador dels tres volums de la “Història del periodisme a Catalunya”. Alçar la veu i reivindicar l’ofici com un element indispensable per construir també la història del propi país. Així ha justificat Canosa aquest treball, editat per Sàpiens, i que s’ha presentat aquest dilluns al vespre en un acte presidit pel cap de l’executiu català, Carles Puigdemont. El mateix president ha elogiat la classe periodística catalana pel seu “compromís indefugible amb la pràctica de la democràcia” i el seu “rol d’aula en els anys de l’analfabetisme forçat del nostre país”. Alhora, ha afegit que gràcies a la feina que van fer els mitjans de comunicació en l’època franquista, la ciutadania va conèixer “les primeres nocions del que era practicar la democràcia”.
En aquest sentit, Canosa ha explicat que per entendre la transformació de la societat catalana cal conèixer la història del periodisme perquè “Catalunya ha tingut la necessitat d’explicar-se constantment”, un fet que marca la singularitat també del país. En la mateixa línia, la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet ha etzibat:“No deixem que ens expliquin, expliquem-nos”.
Conèixer el paper del periodisme a casa nostra és també entendre els esforços per salvaguardar una llengua i una cultura. Per això, el director general de Sàpiens, Jordi Creus, ha afirmat que el periodisme a Catalunya és i ha de continuar sent un “element clau”. Com ha dit Bonet, “la lluita no és fàcil, mai ho ha estat” però cal seguir treballant per “frenar la desinformació”.
3 volums, 3 èpoques que expliquen l'evolució social i política del país
El primer dels tres volums narra, des del punt de vista informatiu, la guerra civil espanyola. El segon se centra en els anys de la dictadura franquista, els tripijocs per evitar la censura i les dificultats per poder exercir utilitzant la llengua catalana. Finalment, el tercer presenta com la professió va viure la transició cap a la democràcia. Un moment en què els mitjans apostaren per un periodisme modern, innovador però, sobretot, en català. Alhora, el darrer volum també analitza com, durant la darrera dècada, el periodisme s'ha anat adaptant als canvis tecnològics.