Just una setmana després d’iniciar-se el judici pel 9N, l’Ateneu Barcelonès ha acollit aquest vespre un acte amb l’expresident Mas i el diputat del PDECAT Francesc Homs, acompanyats dels juristes Dolors Feliu i Agustí Carles i Santiago Espot, imputat per presumptament haver organitzat les xiulades de la Copa del Rei del 2015. Amb el títol “Les urnes a judici”, els 4 ponents han volgut deixar clar que als catalans “se’ns jutja per unes idees i se’ns persegueix per defensar-les”, en paraules d’Homs.
Mas: ‘Cal triar bé les cartes de la victòria: unitat i mobilització’
L’expresident Mas ha advertit que el judici pel 9N, que divendres passat va quedar vist per sentència, és un “avís per a navegants” pel que pot passar aquest 2017, quan el govern tiri endavant la convocatòria d’un referèndum. Mas ha tornat a subratllar que el 9N es va poder fer gràcies als voluntaris que “hi van posar el seu compromís perquè una cosa col·lectiva sortís bé”.
En aquest sentit, l’expresident també ha volgut deixar clar que els catalans no disposen “ni de fiscals ni d’exèrcit” però tenen “la capacitat de mobilització per poder guanyar”. Per això, ha explicat que “l’Operació Catalunya pretén utilitzar la guerra bruta per eliminar políticament els lideratges sobiranistes catalans”. Per Mas, l’estat espanyol farà “pagar les conseqüències” a tots aquells que gosin desafiar-lo. Alhora, ha afegit que cal “unitat i conviccions” per poder “guanyar la independència”.
“L’Operació Catalunya pretén utilitzar la guerra bruta per eliminar políticament els lideratges sobiranistes catalans”
Homs: ‘El discurs de la por en democràcia no té recorregut’
El diputat del PDECAT, que serà jutjat a finals de mes al Tribunal Suprem, ha volgut destacar que el 9N “va ser l’acte de sobirania democràtica més potent que hem fet com a país les últimes dècades”. Considera que aquest procés participatiu referma que els catalans “som invencibles en el terreny de la democràcia”. Homs també ha explicat que aquest dilluns la Fiscalia ha arxivat la seva querella contra el president espanyol, Mariano Rajoy, per haver incomplert diferents sentències del Tribunal Constitucional.
Tot i així, Homs no ha dubtat en afirmar que la Fiscalia ha quedat “retratada” amb la desestimació de la querella i s’ha posat en evidència “la doble vara de mesurar”. Homs considera que l’estat espanyol “està preparat per a la guerra” però que “no té eines ni cultura” per combatre un “poble de tradició pacífica”. I ha afegit que “el discurs de la por en democràcia no té recorregut” perquè, segons el seu parer, “l’estat de dret espanyol està malalt”.
La defensa dels drets fonamentals
La directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat, Dolors Feliu, defensa que l’ordenament jurídic de l’estat espanyol “no ens serveix perquè no respon als nostres valors”. Feliu ha explicat que la unitat “no és un dret” i que, el que cal defensar, són els principis de “llibertat ideològica, de participació, de pensament o d’expressió”. En aquest sentit, considera que l’executiu de Rajoy utilitza “la unitat com a limitació”. En canvi, ha volgut destacar que Mas, Ortega i Rigau van tirar endavant el 9N “per sevir al servei públic”.
D’altra banda, Agustí Carles, del col·lectiu Drets, ha destacat que la Fiscalia va tenir “batusses” per presentar la querella contra l’expresident i les exconselleres Ortega i Rigau. I, en aquest sentit, considera que el 9N no “es va aturar” perquè “no hi havia desobediència".
Finalment, el periodista Santiago Espot també ha explicat la seva pròpia experiència. “Els conflictes institucionals i polítics els hem de resoldre amb respostes contundents, el moviment independentista s’hauria de plantejar tenir un aire més combatiu”, ha sentenciat Espot. També ha subratllat que els catalans s’han de preguntar “fins on estem disposats a arribar” per poder construir un estat independent.