Emocions a flor de pell i molts somriures. És un dia festiu però que, els últims anys, ha esdevingut un dels dies més reivindicatiu de l'any pels catalans. Les amenaces, les visites de la Guàrdia Civil espanyola i les consignes per atiar la por no han aconseguit frenar, un any més, la mobilització de la Diada. L'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència han aconseguit, de nou, portar les seves proclames al carrer.

Els ciutadans s'han manifestat massivament i el clam ha estat unitari: "Votarem". Amb el referèndum de l'1-O a l'horitzó, tots els partits -independentistes i unionistes- han aprofitat aquesta jornada per fer sentir la seva veu. A continuació, recollim els 9 punts clau per entendre com s'ha viscut, qui hi ha participat -i qui no-, què han dit els mitjans internacionals i quines són les anècdotes més singulars del dia. 

Quanta gent hi ha participat?

Segons la Guàrdia Urbana, 1 milió de persones s'han desplaçat al centre de Barcelona per participar en la manifestació de la Diada. La Delegació del govern espanyol ha rebaixat la xifra a 350.000 assistents i Societat Civil Catalana encara ha anat més enllà i ha dit que n'hi havia 250.000. A les 8 del vespre, les entitats organitzadores encara no han fet públiques les seves xifres de participació.

Centenars d'autobusos han acostat els milers de participants al centre de Barcelona, malgrat molts assistents han optat pel vehicle privat i també pel transport públic. Aquest ha estat el cas de la Maria Dolors de Granollers, que pateix del genoll i fins a última hora no s'ha decidit a venir. Asseguda al voral d'un aparador de moda, reconeix que és cansat respondre massivament any rere any, però tampoc entén aquells que s'han quedat a casa per esgotament: "Una gota potser no fa res, però moltes de constants poden foradar una roca".

La jubilada s'intenta aixecar de terra, però l'articulació li falla. És llavors quan un altre manifestant s'ajup i l'ajuda. Ja dempeus, s'espolsa el vestit de flors, es recol·loca la gorra de l'any de la Via i em diu: "Ho veus, només cal voluntat perquè surtin les coses!".

Pel que fa als voluntaris, fonts de l'ANC assegura que fins a 2.500 persones han col·laborat perquè la creu i els posteriors actes a plaça de Catalunya i Arc de Triomf s'esdevinguessin sense incidents. Entre ells, hi havia el Ricard de l'ANC de Sants (Barcelona) que avui li ha tocat coordinar un punt sanitari. A 2/4 de sis de la tarda, havia rebut 4 marejos de manifestants adults i un cas d'indigestió d'un nen petit.

"Toquem fusta perquè mai hem passat d'una lipotímia", assegura mentre afegeix que la jornada d'avui està sent tranquil·la. Però ha estat dir-ho i que el cridessin d'urgència: un menor en patinet ha perdut els seus pares. Pocs minuts després, megafonia donava l'avís i els voluntaris es mobilitzaven per trobar-lo.

En què s'ha diferenciat aquesta Diada de les altres?

Ha tornat a passar. Un any més, un milió de persones ha sortit al carrer. Amb crits de "Votarem" i "Independència" han exigit al govern que encapçala Carles Puigdemont que el dia 1 d'octubre es pugui votar. Però, malgrat l'èxit, no tots els moments han sortit rodats.

Des de les 17:14, quan ha arrencat la Diada del Sí, fins que les quatre pancartes han confluït a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó s'han viscut moments de desconcert. Les lones han avançat a poc a poc i no tothom sabia exactament què havia de fer, quan s'havia de canviar la samarreta o fins quan calia esperar per finalitzar la performance.

Ens ho explicava la Mercè, que ha vingut acompanyada del seu marit, quan faltaven pocs minuts perquè la pancarta arribés al seu tram encara no sabia què havia de fer amb les samarretes: se l'havia de posar a sobre, s'havia de treure la de sota? Moments de dubtes que s'han barrejat amb l'emoció d'aquells minuts.

Quin ha estat el missatge d'aquesta diada?

"El dia 1-O votem, guanyem i marxem". Així ha conclòs Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana, els parlaments a la plaça Catalunya de Barcelona. Ras i curt. Però aquest no ha estat ni el primer ni l'únic missatge incisiu de la jornada. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha sentenciat: "Tenim lleis pròpies emparades en la legalitat internacional, els seus tribunals han deixat de defensar els interessos del conjunt de poble de Catalunya i, per això, no els reconeixem".

Hi ha qui, en mig de l'emoció i l'eufòria, ha llençat missatges irònics però plens de significat. El presentador de l'acte de l'ANC i conegut pel programa de TV3 "El foraster", Quim Masferrer, ha cridat: "Gent de Catalunya, sou molt bona gent".

Però un dels moments més  simpàtics s'ha produït quan Masferrer ha reivindicat: "President, posi més urnes". Unes paraules que, amb el tuneig que ha fet el presentador, va sentenciar l'actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan liderava l'ANC i que van fer fortuna.

Les declaracions més polítiques les ha fet el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha aprofitat, un cop més, per criticar l'actitud del govern espanyol. Tot i així, ha volgut deixar clar que "fins al darrer minut hi ha temps de negociar, si el govern espanyol vol negociar, podem parlar de tot".

El sector unionista ha organitzat mobilitzacions com els anys anteriors?

Després de no participar aquest diumenge en l'acte institucional de la Diada, organitzat per la Generalitat de Catalunya, aquest dilluns Ciutadans ha fet la seva pròpia celebració. Els seus líders, Albert Rivera i Inés Arrimadas, han aprofitat per carregar contra el govern català. "Segons Arrimadas, les forces que estan a favor de la independència, el que en realitat els passa és que "tenen por a les urnes".

La líder de l'oposició ha criticat també el fet que els partits independentistes i entitats com ANC o Òmnium s'hagin fet seva la Diada Nacional de Catalunya "expulsant" a la resta de catalans i catalanes que no pensen com ells.

Per la seva banda, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha apostat aquest dilluns perquè dos governs progressistes i d'esquerres a Catalunya i a l'estat espanyol negociïn un referèndum vinculant que decideixi quina relació volen tenir els catalans amb Espanya. En un míting davant d'unes 3.000 persones a Santa Coloma acompanyat per Ada Colau, Iglesias ha defensat la necessitat de construir una alternativa que faci fora el PP del govern espanyol i ha cridat a fer pinya entre tots els partits, incloent el PDeCAT, el PNB i ERC.

Com han reaccionat els turistes que avui eren a Barcelona?

L'any passat van visitar Barcelona 8,3 milions de turistes, o sigui que avui la ciutat comtal estava plagada de visitants estrangers malgrat el color fluorescent els hagi fet passar desapercebuts. La Casa Batlló, que està situada a la cruïlla d'Aragó amb Passeig de Gràcia, ha rebut molts menys visitants que un dia habitual segons fonts de la institució.

Només els turistes més atrevits s'han aventurat a creuar la riuada de manifestants que taponava les portes de l'edifici modernista d'Antoni Gaudí. Malgrat la majoria de visitants portava l'entrada impresa, el museu s'ha volgut anticipar a la Diada i ha habilitat una guixeta de venda de tickets a l'interior de l'edifici.

L'altra cara de la moneda ha estat la d'espais culturals com la Casa Museu Amatller que, uns metres més enllà, també ha decidit obrir malgrat la convocatòria de l'11-S. El personal de la fundació, en aquest cas, ha assegurat que el volum de visitants s'ha disparat en el dia d'avui. "Moltes famílies han aprofitat per passar el dia a Barcelona i han vingut a visitar-nos", ens han explicat des de la portalada d'aquest edifici de Puig i Cadafalch, i amb la vista posada a la multitud. La visita guiada de les 5 de la tarda, això sí, ha estat anul·lada.

En aquest mateix tram, una turista que li va agradar tant Barcelona que s'hi va quedar alça la veu a crits d'i-inde-independència. Es diu Jazz i és croata. No tenia cap samarreta d'anys anteriors perquè és la primera vegada que hi participa. S'ha posat un vestit vermell per no desentonar i ha vingut perquè creu que, si el seu país es va poder independitzar, Catalunya també ho ha de poder fer. Avisa, però, que no és un camí de roses: "L'endemà d'una independència és difícil, però és millor que l'ahir".

Serà aquesta l'última Diada amb autonòmica?

Que aquesta sigui la mobilització definitiva ha estat un dels desitjos que més s'han repetit entre els manifestants de la Diada. La Rosa i la Teresa pertanyen a l'ANC de Santa Margarida de Montbui, a l'Anoia, i després d'anys de "treballar pel país a peu de carrer" també els sembla que aquesta serà la darrera vegada que facin la de penjar cartells, llogar un autocar i fer l'excursió a la capital carregades de merchandising.

A més, avui han aprofitat per venir abans i entregar les signatures que han recollit perquè les entitats de la societat civil puguin tenir espais per fer publicitat del referèndum. L'experiència les fa funcionar com un rellotge: "Quan et canses -perquè passa-, t'atures una mica, descanses… I continues".

Els polítics també han eludit al caràcter definitiu d'aquest 11-S. El diputat al Congrés per Esquerra Gabriel Rufián no s'ha volgut mullar i ha afirmat que "no n'hi haurà moltes més", però que "la Diada Nacional de Catalunya s'ha de celebrar sempre, sigui Catalunya una República independent o no". Per la seva banda, el president Puigdemont s'ha mostrat indignat i s'ha preguntat: "Què més hem de fer perquè entenguin que Catalunya vol votar?".  

Sigui la definitiva o no, però, alguns hi han arribat just a temps. És el cas de la Maria, d'Esparreguera, que enguany ha fet 18 anys i l'1-O serà el primer dia que col·loqui una butlleta en una urna. Molts dels que avui cridaven "independència", però, no podran votar perquè senzillament no tenen la majoria d'edat. De fet, les gorres cridaneres i els telèfons pintats amb ceres al cos dels més menuts ja són una constant a les Diades.

Com ha sigut la cobertura dels diaris espanyols?

Pel que fa als mitjans més combatius amb l'independentisme, destaquem 'El Español'. És, potser, el diari (dels més llegits) que més dur ha estat amb la cobertura de la Diada. El digital de Pedro J. Ramírez ha obert el seu web amb: 'Centenars de milers de persones donen suport al carrer el cop de Puigdemont'.

Per altra banda, 'El País' ha cobert la Diada a la seva versió digital amb el titular 'L'independentisme desborda Barcelona'. El rotatiu del Grupo Prisa també ha afegit una cita de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui ha atacat el Govern demanant que 'es deixin tranquils els alcaldes'. 

'El Mundo' ha obert la seva portada digital amb un 'El separatisme celebra la seva mobilització: Amb això no podran ni els jutges ni la Guàrdia Civil'. Per altra banda, el diari ha acompanyat la notícia amb 4 articles més: Recurs a la Llei de Transitorietat, PP: volen 'incendiar el carrer', El 60% exigeix que s'impliqui l'1-O i Adéu a la cinquena part de la riquesa.

Per acabar, 'El Público'  ha destacat les declaracions que ha fet avui el líder de Podemos, Pablo Iglesias, qui ha expressat que 'ha arribat el moment d'una gran aliança'. Per altra banda, el rotatiu progressista ha cobert la Diada titulant-la amb un 'Clamor per la independència durant la manifestació de la Diada'.

Com ho han cobert els mitjans internacionals?

Com cada any, els mitjans internacionals s'han centrat, principalment, en destacar només la gran quantitat de gent que ha participat de la manifestació. No han mencionat la performance dels manifestants i hi ha poques declaracions dels líders polítics catalans. Tot i que haurem d'esperar a dimarts (o a dimecres) per llegir els reportatges i anàlisis més calmats i reflexius, aquests són els primers titulars de la premsa internacional. 

'Miles de catalans recorren els carrers de Barcelona per marcar la 'Diada' i mostrar suport pel referèndum d'independència', amb aquest titular la BBC ha seguit el minut a minut de la jornada. Per la seva banda, 'Associated Press' (l'agència internacional de la qual es nodreixen centenars de mitjans arreu del món) ha fet una primera crònica titulant 'Catalunya celebra la promesa de la votació independentista'. 

El rotatiu britànic 'Daily Mail'  ha titulat el següent: 'Milers de persones inunden els carrers de Barcelona per celebrar el dia nacional de Catalunya i demanen un referèndum d'independència'. Per la seva banda, l'agència francesa ha estat una de les més contundents: 'Adéu Espanya': Milers de persones marxen a favor de la independència abans del referèndum'. 

Quines han estat les primeres reaccions de la política espanyola?

Encara no hi ha una resposta oficial sobre la Diada per part del govern espanyol. A mesura que passin les hores i els dies potser van sortint les veus fortes del PP i de Moncloa. De moment, però, ja hem pogut llegir les primeres reaccions a través de les xarxes socials. 

El diputat de Podemos, Iñigo Errejón, ha reaccionat atacant el govern de Mariano Rajoy en una piulada on ha adjuntat dues fotografies aèries dels carrers de Barcelona plens de manifestants. "Davant d'això només un irresponsable pot fer cas omís o tractar-ho com si fos un problema d'ordre públic".

La més enigmàtica ha estat la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, que ha recordat els atemptats a les torres bessones de Nova York durant l'any 2001 i el missatge porta un doble significat. La popular ha dit: 'Avui es compleixen 16 anys del 11S i les societats lliures afronten amenaces impossibles de combatre des de l'aïllament'.