L’actualitat política ens permet, cada dia, visualitzar un nou relat. A poc a poc anem escrivint petits capítols d’una pel·lícula amb un final obert. Aquests dies tots hem intentat analitzar els diferents episodis d’aquest film anomenat ‘procés’ i, amb més o menys encert, hem fet prediccions a molt curt termini.

Sembla que els guionistes no s’acaben de posar d’acord, dubten i ens fan dubtar. Qualsevol trama s’ha d’ajustar a les demandes i interessos dels seus espectadors, ells són el públic actiu que dóna sentit a qualsevol obra.

Les històries que ens apassionen són aquelles que ens traslladen a una realitat complexa i plena de matisos. El contingut d’una trama pot ser enrevessat però, per això, valorem positivament la capacitat dels personatges per anar entrellaçant diferents diàlegs. De vegades, per comprendre una bona pel·lícula cal mirar-la molt atentament, sense despistar-se ni un minut, i cal fixar-se en tots els detalls.

Seria interessant poder espiar alguna reunió de guionistes per conèixer, pas a pas, com s’ha anat cuinant una història. Potser aleshores entendríem la reacció de determinats personatges, ens adonaríem de la complexitat d’elaborar discursos coherents i convincents.

Un director quan projecta i idea cada fragment d’un film sap que el resultat final ha de ser el desitjat. Sovint cal repetir infinitament una mateixa escena i intentar-ho diverses vegades abans d’aconseguir la definitiva. Càmera i acció. Els nervis de tots els actors quan es posen davant la càmera es van diluint a mesura que comencen a actuar, quan adopten el paper que els toca representar i identifiquen en cada moment la imatge correcta que han d’interpretar.

“Molts dels nostres somnis semblen al principi impossibles, després poden semblar improbables i finalment, quan ens comprometem fermament, es converteixen en inevitables”, aquesta frase de l’actor i director de cinema Christopher Reeve exemplifica l’essència d’una bona pel·lícula.

Però no ens equivoquem, aquesta és una història diferent. Nosaltres som espectadors actius, sobirans, compromesos i volem decidir com evoluciona el relat. Per això, exigim acció, determinació i fermesa als guionistes que hem escollit democràticament. I nosaltres, els autèntics protagonistes del film, hi sabrem participar per representar, en cada moment, l’escena més oportuna.