Una història. Milers de protagonistes. El dret de vot. La necessitat de lluitar per poder decidir. Per convicció. Amb esperança. Sufragistes. Noies adolescents, mares de família, humils treballadores britàniques que van lluitar per reivindicar el dret de vot de les dones. Ambientada a la ciutat de Londres durant les primeres dècades del segle XX, la pel·lícula “Sufragistes” ens mostra un camí encara avui inacabat. Activistes que, amb unes idees polítiques i socials fermes, són capaces d’enfrontar situacions que a moltes d’altres espantarien perquè no sempre tenien el vistiplau del seu pare o el seu marit.

Sabien que defensaven una causa justa i que, per tant, ningú podia silenciar la seva lluita. Les lleis podien ser modificades, els seus drets havien de ser reconeguts i el seu testimoni era un exemple d’esforç i perseverança. Aquest film, amb una excel·lent ambientació històrica, retrata un moviment internacional per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones. Decidir amb llibertat, sense cap condició.

La pel·lícula mostra una crua realitat però sense dramatismes, amb sensibilitat i respecte. Dones anònimes que no lluitaven per elles sinó per les seves filles, les seves nétes. Miraven sempre endavant, sabien que el seu sacrifici present era la base per edificar un futur diferent. Corrien el perill de perdre-ho tot –els fills, la feina, el marit o, fins i tot, la vida- perquè no sabien què és rendir-se.

Unes reivindicacions que encara avui no són plenament reconegudes en alguns països. Votar és el símbol més valuós d’una democràcia. Escollir. Conèixer una gran varietat d’opcions socials, econòmiques o polítiques i poder optar per aquella que més representa les teves idees o interessos. Formacions polítiques que accepten una derrota perquè saben que poden guanyar en una altra ocasió. Participar i decidir no ha estat sempre un dret sinó una eterna lluita. I la nostra societat té encara molts camins per recórrer. A casa, a la feina, en les esferes de poder, als mitjans de comunicació. Iniciar un nou any és un bon motiu per recordar que hi ha combats que encara no hem vençut. Seguirem endavant. Feliç 2016!!!