Negociar amb discreció

/Negociar amb discreció

Negociar amb discreció

Pedro Sánchez va abocar Espanya a unes eleccions, després del fracàs de les negociacions dels mesos de juliol i agost amb Unides Podem. I, en aquell moment, desconeixia que l’abstenció que li garantia ERC mesos més tard es convertiria en un autèntic camp de mines. Perquè després de les eleccions del 10-N, els republicans han aconseguit situar-se en el centre de la política espanyola i ara la formació lluita per aconseguir l’anhelat paper de partit dirigent i indispensable per a la governabilitat a Espanya.

La relació entre socialistes i republicans està farcida de recels i, fins i tot, de desconfiances. A poc a poc, els equips negociadors han intentat rebaixar-les perquè es pugui trobar una via transitable. Però tothom haurà d’assumir un desgast en aquestes negociacions. Proposar, negociar i cedir en un context polític convuls sempre té conseqüències, algunes desitjades i d’altres que Sánchez i els independentistes voldrien evitar, però que hauran d’assumir. Les pressions internes i externes que socialistes i republicans han de gestionar els provoquen incomoditats. Per això, a mesura que han anat avançant les reunions i trobades, la discreció s’ha anat imposant. De fet, aquest és un element essencial perquè determinats acords, de gran transcendència, puguin arribar a bon port.

És evident que els periodistes voldríem saber minut a minut, pas a pas, com va evolucionant un possible acord entre el PSOE i ERC. Però, de vegades, hem de reconèixer i acceptar que el soroll no sempre ajuda a avançar. La gestió pública i la governança han de ser, òbviament, transparents. Però transparència no és sinònim de discreció. Sempre i quan, un cop aconseguit un pacte, després s’expliciti amb tots els detalls i els periodistes puguem fer la nostra feina: preguntar, repreguntar i explicar com han anat les coses.

Sembla que Pedro Sánchez, Iván Redondo, Adriana Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa cada cop expliquen menys coses als seus estrets col·laboradors. Qualsevol filtració podria dinamitar un possible acord -malgrat que sempre s’acaben sabent coses abans del previst. També des de les files republicanes, els comentaris arriben amb comptagotes i són poc precisos. Esquerra Republicana sap que el seu rol a Madrid també pot condicionar unes futures eleccions catalanes i la possibilitat d’aprovar o no els nous pressupostos. Per això, és important que ERC no només pacti una abstenció per a la investidura sinó que garanteixi un acord de govern que tingui altres implicacions polítiques, econòmiques, socials i, fins i tot, judicials. Sembla que hi ha interlocució entre Pedro Sánchez, com a secretari general dels socialistes, amb Pere Aragonès, coordinador nacional d’ERC. Ara cal veure si això s’acaba traduint en una taula entre governs que, més enllà de la gesticulació, permeti construir espais de diàleg. A veure si, després de la discreció, s’imposa la política. Ja seria hora.

Per | 2020-01-31T16:04:07+00:00 Desembre 21st, 2019|El Temps, Premsa-Mitjans digitals|0 Comentaris

Deixeu un comentari