Silenci en temps de soroll

/Silenci en temps de soroll

Silenci en temps de soroll

L’escriptor Eckhart Tolle diu “la veritable intel·ligència actua silenciosament”. Segons l’alemany és “en la quietud on trobem la creativitat i la solució als problemes”. De fet, en diferents situacions i contexts de la vida aquesta calma, aquest silenci és imprescindible per resoldre tensions i problemes. I a la nostra classe política li manca serenor. S’ha convertit en un escenari farcit de murmuris i soroll. Potser perquè han abandonat els consells dels clàssics. No recorden les reflexions de Ciceró? El polític i orador de l’antiga Roma considerava que el silenci és una de les arts més grans de la conversació. Perquè per negociar, pactar, plantejar propostes, idear estratègies i arribar a acords cal escoltar i valorar les consideracions d’altres representants públics, de simpatitzants i d’opositors.

Ciceró parlava del silenci, però també Nietzsche. El filòsof alemany assegurava que “el camí a totes les coses grans passa pel silenci”. És a dir, per la reflexió i l’anàlisi. Un exercici que s’ha de fer amb temps i pensant en projectes de llarg recorregut. Però la política, malauradament, cada cop està més segrestada pel “curterminisme”. Només pensa en la pròxima convocatòria electoral o, fins i tot, en les reaccions hiperventilades que es poden produir a les xarxes socials. No planteja res més enllà, s’oblida del demà. I aleshores sorgeixen milers de problemes. Perquè quan acaba el soroll d’un moment, cal gestionar el dia a dia amb tranquil·litat, aplom, fortalesa i responsabilitat.

Alhora, és necessari fer-ho amb el cap fred. Quan els representants polítics es deixen endur per les emocions corren el risc de no encertar. Determinades decisions necessiten fredor i calma. És a dir, silenci. Només així es pot radiografiar el present objectivament i esbossar recorreguts futurs.

Potser ha arribat el moment de posar en valor el poder del silenci per fer política. Perquè les negociacions avancin, perquè les decisions s’implementin, perquè els acords fructifiquin i perquè el diàleg sigui el fonament de qualsevol projecte. Si deixem que el soroll segueixi contaminant les nostres institucions, aquestes s’acabaran convertint en tristos escenaris teatrals. Millor que fem cas a Ciceró. Segur que les àgores i els fòrums ens seran més útils per continuar fent de la política un espai de resolució de conflictes i de creació de noves oportunitats. Que és el que sempre hauria d’haver estat, és el que sempre hauria de ser. Potser encara hi som a temps. Només es necessita, un cop més, voluntat política. És a dir, assumir obligacions, deures i responsabilitats.

Per | 2019-09-17T10:44:53+00:00 Agost 18th, 2019|El Temps, Premsa-Mitjans digitals|0 Comentaris

Deixeu un comentari