Després del 26-M, la feina segueix

/Després del 26-M, la feina segueix

Després del 26-M, la feina segueix

Era l’1 de juliol de 2017, faltaven 3 mesos mesos per a la celebració del referèndum català, quan més 500 alcaldes d’arreu del país van aplegar-se al paranimf de la Universitat de Barcelona per mostrar el seu suport al govern de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, els ajuntaments escenificaren el seu compromís amb la votació. Una demostració de força per reclamar que l’1-O els ciutadans poguessin votar. “Som darrere vostre”, deien els alcaldes i alcaldesses al llavors cap de l’executiu, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Perquè els ajuntaments van ser una de les peces clau per a l’organització del referèndum. Ciutadans implicats en projectes municipals, i de país, van fer mans i mànigues per obrir col·legis electorals i disposar d’urnes i paperetes.

Els batlles hi eren per defensar els drets dels seus conciutadans, per preservar la democràcia. I el missatge era ben clar: “No esteu sols”. Des d’aquell estiu han caigut molts aiguats i, també, algunes tempestes. I, aquest proper 26 de maig, veurem si plou al gust de tothom. Els nous alcaldes i alcaldesses, que tenen la responsabilitat de gestionar l’administració més pròxima, saben que no poden fer orelles sordes, que no es pot governar d’esquenes a la ciutadania que reclama trobar una solució al procés català. La política de la por, que ha aplicat el govern de l’Estat espanyol, no ha pogut espantar als ajuntaments, malgrat haver vist alcaldes declarant i regidors embrutats per causes judicials. La repressió i la brutalitat policial no ha pogut paralitzar entitats, grups, associacions. No ha desmobilitzat el teixit social, educatiu, cultural i polític dels nostres municipis. Són ens amb anys d’història i hores de treball i compromís. Això no es dissol com el sucre.

Per això, els alcaldes són una peça clau. I haurien de continuar sent garantia per seguir avançant. Els resultats es llegiran i s’interpretaran en funció de la possible victòria de les forces independentistes en diferents consistoris. Els debats municipals es construeixen i basteixen amb un interessos que, sovint, conjuguen amb els que té el país. I, de vegades, relacionar uns i altres objectius és imprescindible per progressar.

En molts municipis els resultats electorals reflectiran la realitat del país. Consistoris molt fragmentats on, fins i tot, potser que cap bloc -independentista o unionista- no sumi prou vots per poder governar. Per tant, si això es produeix i cap candidat obté la majoria absoluta, esdevindrà alcalde el candidat de la força més votada. Tenint en compte aquesta regla de tres, probablement la política de pactes serà imprescindible per garantir l’estabilitat en molts ajuntament. I els acords en els municipis poden, encara que no directament, condicionar o facilitar futures aliances al Parlament de Catalunya o al govern català. I això encara fa més determinants aquest comicis, els atorga un paper preponderant en la vida dels nostres municipis, però dibuixa camins més enllà. I el procés polític català, amb presos polítics, exiliats i milers de persones víctimes de la repressió, necessita la complicitat de la gent, la ciutadania. És ella qui basteix els municipis, qui segueix mobilitzada i qui anirà a votar aquest proper 26 de maig.

Que les forces independentistes governin la capital del país, Barcelona, és important. Però no suficient. Cal que aquest escenari es repeteix a Lleida, Tarragona i Girona. Que siguin milers els municipis governats per forces que defensen la llibertat, el progrés, la democràcia. Un país són els seus pobles i ciutats. Són els seus ciutadans. Són els seus votants. Els qui decideixen quines són les línies polítiques, socials, educatives o culturals necessàries per al seu municipi i, per extensió, per al conjunt del país. Però mai comença o acaba res amb unes eleccions, com en les associacions i entitats veïnals, qualsevol feina progressa quan compta amb el suport i el treball ininterromput del col·lectiu. El dia 26 de la maig la feina segueix.

Per | 2019-07-08T16:27:23+00:00 Maig 18th, 2019|La República, Premsa-Mitjans digitals|0 Comentaris

Deixeu un comentari