En el llenguatge periodístic una “serp d’estiu” era la manera d’anomenar una notícia poc transcendent que servia per omplir buits durant els mesos de juliol i agost, quan hi havia menys activitat. Parlo en passat perquè això sí que ja són figues d’un altre paner. Ara és difícil diferenciar els períodes de vacances perquè l’actualitat, sobretot política, sempre condiciona l’agenda informativa. I un fet que ho exemplifica és que Pedro Sánchez intentarà ser investit president el 22 i 23 de juliol, quan molta gent ja pensa més en l’indret on desconnectarà uns dies del ritme frenètic de la resta de l’any.

Però a Sánchez li agrada marcar el calendari i forçar les coses fins al darrer minut. I, de vegades, li ha sortit bé. Per això, va aconseguir desterrar Rajoy i esdevenir el cap de l’executiu espanyol. Tot i així, la gran pregunta és: qui el farà ara president? La seva estratègia és ben clara: pressionar a tots els partits per governar amb minoria i aprofitant, en funció de les necessitats de cada moment, la geometria variable. És a dir, vol una investidura sense concessions. Segueix la mateixa tendència que va aplicar amb els Pressupostos Generals de l’Estat: o em voteu o eleccions.

És evident que farà tot el que calgui perquè el partit de Pablo Iglesias no entri al govern. No vol ni sentir a parlar de coalicions. Des del seu punt de vista, aquest raonament té una explicació. Si aconsegueix ser investit, sap que un dels fets més destacats i que determinaran la legislatura serà lasentència sobre el procés català que ha de dictar el Tribunal Suprem. Una decisió que provocarà turbulències i, per tant, no vol mostrar la imatge d’un executiu dividit –si governa amb Unides Podem– respecte a la qüestió més important que té l’Estat en aquests moments sobre la taula.

Però si no el voten, forçarà inevitablement una nova convocatòria electoral. I potser tampoc els hi va malament als socialistes. Sánchez podria aprofitar la posició de debilitat que Podem i Ciutadans van mostrar en les darreres eleccions municipals per absorbir una part del seu electorat. El baròmetre del CIS d’aquest passat mes de juny ja apuntava en aquesta direcció. Predeia que el PSOE repetiria la victòria electoral, i Ciutadans i Podem disminuirien en intenció de vot. Veurem com evolucionen les negociacions les pròximes setmanes, però sembla que tot es resumeix amb aquesta dicotomia: o em voteu o eleccions. I mentrestant un Congrés bloquejat políticament. Seguirem esperant, com sempre.