Vist per sentència. Des del 12 de febrer fins ara, la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de l’extrema dreta de Vox han pogut veure com les accions de la tardor del 2017 van formar part d’una mobilització social, pacífica i no violenta. Però, malgrat tot, han decidit mantenir els càrrecs contra les 12 persones encausades. Com deien aquesta setmana familiars dels presos polítics, aquests quatre mesos no han servit per a res.
Tampoc s’han aprofitat per començar a articular una resposta coordinadaque es pugui executar el dia que es conegui la sentència. Perquè el final del judici del procés deixa entreveure un escenari de desconcert i confusió. Partits polítics, entitats i la societat civil, de moment, encara no saben com reaccionaran el dia que, com preveu el guió redactat des dels poders de l’Estat, caigui una injusta condemna. Marchena dictarà un escarment. I els ciutadans catalans que creuen que a través de la desobediència civil no violenta es poden fer avançar els drets i les llibertats individuals i col·lectives haurien de saber gestionar el que aparentment sembla un carreró sense sortida. Probablement el Tribunal Suprem condemnarà 12 persones, tot i la manca de proves, però aquesta sentència pesarà sobre 2,3 milions de ciutadans.
I són aquests ciutadans, amb la complicitat i el suport necessari de partits i entitats, els que hauran de respondre. Com? És molt difícil esbossar els camins que caldria seguir, però una manifestació –encara que sigui multitudinària- no farà trontollar res. Servirà durant unes hores per mostrar al món un sentiment d’enuig, ràbia i impotència, però no per canalitzar accions concretes que serveixin per fer avançar el procés polític cap a la independència, després d’exercir el dret a l’autodeterminació. Encara no es coneix el com, però es pot treballar per intentar explorar possibles respostes.
És important fer aquest exercici si l’independentisme no vol perdre cap llençol en aquesta bugada, si vol aprofitar aquestes circumstàncies per recuperar posicions i força. De fet, necessita seguir demostrant que és un moviment persistent que vol esdevenir hegemònic, que pretén canviar determinades correlacions de forces. Pedro Sánchez podrà gestionar un país amb líders polítics i de la societat civil empresonats? Quim Torra convocarà unes noves eleccions catalanes? Aquestes són les dues preguntes més òbvies, però un cop coneguda la sentència qualsevol resposta pot determinar el futur polític immediat de Catalunya i d’Espanya. És qüestió de setmanes.
Deixeu un comentari