El feminisme fa que Vox creixi. Aquestes paraules són escandaloses, però hi ha sectors socials que les van repetint i defensant. Perquè si una cosa ha aconseguit aquesta formació és declarar la guerra contra les dones. Voldrien que retornéssim a l’Espanya en blanc i negre, on el nostre paper es limitava a la cura de la llar i dels fills. Consideren que els rols tradicionals s’haurien de mantenir. No creuen en l’evolució, ells protagonitzen el retrocés constant. Volen que els homes segueixin monopolitzant el poder, en el sentit més ampli del terme. El domini familiar, econòmic, directiu o mediàtic és la seva única supervivència. La seva amenaça és la nostra autonomia. I nosaltres només tenim un camí: sacsejar contínuament el terreny de joc.

És a dir, remoure consciències i que aquestes es tradueixin en fets reals. Intenten oposar-se a un moviment que ha aconseguit formar part de l’agenda social i política i saben que difícilment la seva posició esdevindrà majoritària. Però aquest no és el seu objectiu. La perversió té altres finalitats. Vox busca radicalitzar i polaritzar discursos, encara que aquests no estiguin argumentats. I els funciona. Ja són a les institucions. Això vol dir que si abans tenien altaveus, com les xarxes socials i també els mitjans de comunicació, ara tenen plataformes transatlàntiques on difamar.

És a dir, la nostra lluita va més enllà de les fites que hauríem d’aconseguir per parlar d’igualtat davant la llei, d’oportunitats, de resultats i, per tant, de transversalitat. Cal frenar la contrarevolució, aquella que preferia que les dones fóssim, per sempre més, un ésser subordinat. Per tant, la batalla no només és nostra. És col·lectiva, de dones i homes, de totes i tots.