Necessitem un procés de desdigitalització?

/Necessitem un procés de desdigitalització?

Necessitem un procés de desdigitalització?

Desconnectar pot ser sinònim, en ple segle XXI, de viure sense un aparell intel·ligent, sense missatges de WhatsApp, correus electrònics o trucades. I sembla que això és, cada cop més, una necessitat vital. Fa unes setmanes, dinant amb un assessor de comunicació política, que ha crescut en l’era internet, reflexionava sobre la dependència de les xarxes socials, el mòbil i els aparells que ens mantenen tot el dia connectats. Després de repassar amb ell diferents estratègies comunicatives i de discurs, em va sentenciar: “Jo estic en fase de desdigitalització”. Vaig somriure però realment era incapaç de creure’m el que m’estava dient. Tot i així, a poc a poc, vaig anar intuint que no era un simple comentari sinó una decisió pressa a consciència. És a dir, que intentaria cada dia ser menys depenent –a nivell personal- de les xarxes i del mòbil. I, evidentment, em reconeixia que professionalment era impossible.

M’imagino que és un problema que afecta a totes les professions, però si et dediques a la informació és encara més difícil. Per això, la conversa em va impressionar. Realment, mostrava una gran contradicció: la seva feina és planificar i estudiar missatges de comunicació política per a les xarxes i, alhora, sembla que vol aïllar-se’n. Han passat unes setmanes des d’aquell dinar i ell segueix convençut que ho aconseguirà. De fet, fa uns dies m’assegurava que la seva lectura per aquestes festes és Deu raons per esborrar les teves xarxes socials immediatament de Jaron Lanier. Segur que aquest serà el seu propòsit per al nou any.

Perquè el 2019 arriba farcit d’iniciatives com aquesta. Una empresa dels Estats Units ha organitzat un concurs per trobar un voluntari que estigui disposat a renunciar al seu telèfon mòbil i a les xarxes socials durant 365 dies. El repte pot ser gegantí, però la recompensa és generosa: 100.000 dòlars.

El premi és molt llaminer però l’exercici pot convertir-se en un gran malson per algunes persones. Si una empresa planteja concursos com aquest, això demostra que el futur no és la tecnologia sinó l’ús que en fem. Com aconseguim que els aparells electrònics i les xarxes ens ajudin a canalitzar les nostres tasques, costums, rutines i experiències sense convertir-nos en esclaus. És a dir, que nosaltres controlem el futur; no els mòbils, els algoritmes o les xarxes socials.

Per | 2019-01-03T18:11:35+00:00 desembre 29th, 2018|El Temps, Premsa-Mitjans digitals|0 Comentaris

Deixeu un comentari