La veïna, el flequer, el taxista, la senyora que et ven el diari cada matí, el metge, companys de feina, amics, familiars o persones anònimes amb qui et creues cada dia pel carrer. Tots porten un llaç, una samarreta o un mocador groc. Tots, sense excepció, creuen en la llibertat d’idees i pensaments. No tots són independentistes, però tots estimen la democràcia. Saben que els llaços grocs no van en contra de ningú, sinó que han esdevingut un símbol per exigir la llibertat dels presos polítics i exiliats catalans.
Els qui s’ofenen quan veuen un llaç groc encara no han entès què significa. Si els molesta la simbologia del groc, traduït de manera molt simplista, vol dir que no accepten la crítica ni la diversitat d’opinions. Ras i curt. Impedir que els ciutadans es puguin expressar lliurement, que es puguin crear debats constructius i que hi hagi un intercanvi fluid d’idees és voler frenar la democràcia. Si no hi ha llibertat i contraposició de pensaments, no es pot parlar d’un Estat de dret fort i consolidat.
Aquells que denuncien el color groc, lluiten contra la dissidència política. No toleren la diversitat d’expressions polítiques i volen censurar la pluralitat i transversalitat que sovint defensen. Els llaços grocs són inofensius perquè representen homes i dones de pau, tolerants, respectuosos i amb fermes conviccions polítiques que han estat injustament empresonats.
Els que creuen que a Catalunya s’està intentant fracturar la societat són els principals interessats en crear-la. Els fets ho demostren. Voler arrencar tires de color groc o estirar un llaç col·locat a la bancada del govern al Parlament és irrespectuós, ofensiu i intolerant. Prou de tanta demagògia. El color groc és símbol de pau, no de violència.
Si no hi ha la valentia i audàcia política per afrontar, de debò, el cas català no és culpa dels ciutadans que s’expressen cívicament al carrer i a les urnes. Prou ja de discursos estèrils i farcits de mentides. Que lluitar per la llibertat d’expressió ens porti a defensar aferrissadament un color, pel que representa, sembla difícil de creure. Els mateixos que van aprovar la “llei mordassa”, no volen llaços cal carrer. No caldria afegir res més. Ja veieu que cadascú té percepcions diferents de la realitat, dels drets humans, de la democràcia, de la llibertat. Potser abans de parlar de llaços grocs, haurem de definir conceptes més bàsics.
L’estat de bogeria és tan exagerat que, fins i tot, un color pot ser víctima de la inoperància i el menyspreu. Per això, lluïu-lo amb orgull. És l’única manera de demostrar determinació i coratge. Que el groc sigui el color de la pluralitat i la crítica davant d’aquells que ens retornen al blanc i negre.