Si es vol, es pot. Quan uns fets no reprodueixen la versió que interessa, es tergiversen. I endavant les atxes, com si no hagués passat res! Si cal, es fa. Els interessos polítics, de vegades, són prioritaris en alguns mitjans de comunicació. Una de les conseqüències del procés polític que viu Catalunya és la resposta mediàtica. La màquina comunicativa, sobretot madrilenya, ha convertit el periodisme en una arma reaccionària i polaritzada.

Aquesta setmana s’ha tornat a produir un fet que demostra el poder manipulador del llenguatge. TVE va reproduir un comunicat de l’Assemblea Nacional Catalana en un informatiu. Fins aquí, cap problema. Però, ai las, la cadena espanyola va traduir “valentes” per “violentes”. Les decisions que reclama l’entitat poden ser agosarades, però sempre seran pacífiques. No en tingueu cap dubte! Sovint, massa sovint, no és culpa dels seus treballadors -periodistes pencaires que intenten defensar els seus drets i la seva feina amb rigor i transversalitat. Gairebé sempre la responsabilitat és d’uns directius polititzats que no responen al servei públic, sinó a “qüestions d’Estat”.

Podríem ser una mica ingenus i pensar que va ser un petit error. Potser algun periodista o productor no domina massa la llengua catalana i, abans de demanar consell o ajuda, va tirar pel dret. Però, de veritat, considereu que hem de seguir pensant que va ser un descuit sense més importància? En aquestes alçades i quan ja n’hem vist de tots colors, es fa una mica difícil pensar amb tanta bona fe. L’ANC exigeix una rectificació i assegura que emprendrà accions legals. Només faltaria! Confondre valent amb violent és com dir a una persona de pau que actua sanguinàriament.

El cas dels missatges entre Puigdemont i Comín, les amenaces als mitjans públics catalans -TV3 i Catalunya Ràdio- o la senyalització d’alguns periodistes espanyols que defensen la causa catalana en són alguns exemples. Si normalitzem la situació, guanyaran els directius que dirigeixen per reproduir un determinat relat polític. No és fàcil, però hem de fer de les paraules del poeta Màrius Torres un eslògan de vida i professió: “El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se a l’amarguíssim exercici de veure les coses tal com són”. Els mitjans d’aquí, d’allà i d’arreu.